Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
denominació d’origen
Alimentació
Denominació d’un país, d’una regió o d’una localitat, que designa un producte que n’és originari, les qualitats específiques del qual són degudes a una original concurrència de factors.
És un dret de propietat, molt important en vins
pont-l’évêque
Alimentació
Formatge de Normandia fet amb llet de vaca, de crosta de color ocre i pasta tova, untuosa, de color blanc de vori tirant a groc i sabor afruitat, amb un 50% de matèries grasses.
Protegit per una denominació d’origen des de 1972, deu el seu nom al poble de Pont-l’Évêque, al departament del Calvados
aliment funcional
Alimentació
Aliment en estat natural o modificat al qual, a banda de les seves funcions nutritives essencials, s'atribueix un efecte beneficiós per a l'organisme o de prevenció de determinades malalties cròniques perquè té dosis significatives de determinades substàncies.
De vegades, i atès que encara no hi ha una legislació específica per a aquest tipus de productes, hi ha una certa confusió entre aquest terme i la denominació nutricèutic
nutricionista
Alimentació
Persona especialitzada en nutrició.
Des de l’entrada en vigor de la Llei 44 ⁄ 2003, de 21 de novembre BOE 22-11-2003, d’ordenació de les professions sanitàries LOPS, la denominació legal d’aquests professionals és la de dietista-nutricionista
brou deshidratat
Alimentació
Producte obtingut per barreja en forma deshidratada d’extrets de carn, d’hidrolitzats de proteïnes, d’extrets de llevat, de vegetals, de glutamat monosòdic, de greix, de sal i d’espècies en una proporció que doni per dissolució o ebullició en aigua una composició organolèptica o dietètica del mateix ordre que la del brou.
Per tal d’assegurar la qualitat d’aquesta composició, els codis alimentaris en regulen les proporcions, i així, a l’Estat espanyol, hom exigeix en els brous de carn, per exemple, un contingut mínim del 10% d’extret de la carn corresponent a la seva denominació, el 2,5% de nitrogen i un màxim del 65% de sal
dietista
Dietètica
Alimentació
Professional de la salut, amb titulació universitària, reconegut com a expert en alimentació, nutrició i dietètica.
Desenvolupen activitats orientades a l’alimentació, tant individual com de grups de persones, adequades a les necessitats fisiològiques i, en el cas que sigui necessari, també patològiques, d’acord amb els principis de promoció de la salut, prevenció de la malaltia i tractament dieteticonutricional Des de l’entrada en vigor de la Llei 44 ⁄ 2003, de 21 de novembre BOE 22-11-2003, d’ordenació de les professions sanitàries LOPS, la denominació legal d’aquests professionals és la de dietista-nutricionista
codi alimentari
Alimentació
Dret
Conjunt harmònic de la legislació de cada estat sobre els productes alimentaris, llurs matèries primeres i els materials annexos (envasos, material d’instal·lacions, desinfectants, etc).
El codi, creat com a defensa del consumidor, comprèn regulacions sobre etiquetatge, composició, denominació d’origen, additius, colorants, residus de pesticides, qualitat microbiològica i processos de tots els aliments, aliments per a animals i certs productes domèstics d’ús freqüent en cuina o de possible ingestió oral per infants llumins, joguines en l’aspecte del colorant utilitzat, etc També inclou el mètode de mostreig i d’anàlisi El codi alimentari de l’Estat espanyol, l’articulat del qual fou publicat per decret el 21 de setembre de 1967, estableix les directrius de la…
vitamina
Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
blat kamut
Alimentació
Botànica
Agronomia
Denominació comercial d’una varietat de blat de gra llarg i prim
pròpia d’Egipte registrada per una empresa nord-americana.
Entre altres nutrients, és ric en hidrats de carboni complexos, que aporten molta energia, i no té gaire fibra, cosa que millora la seva digestibilitat El gra conté menys proporció d’aigua que el del blat convencional, la qual cosa el fa més resistent als insectes És el blat més antic que es coneix, per tant no és un híbrid, per la qual cosa no produeix allèrgies com el blat actual