Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
salimetria
Alimentació
Física
Determinació de la concentració de sal en les solucions.
humitat
Alimentació
Contingut en aigua dels aliments, especialment el fixat per la legislació.
La seva determinació analítica per pèrdua de pes, de destillació amb dissolvents no miscibles, aquometria, etc és important per a la detecció de fraus i per a estudiar-ne l’alterabilitat directament proporcional a la humitat
xarop
Alimentació
Líquid espès i viscós constituït per solucions de sucres en aigua, sucs de fruita, infusions o decoccions vegetals, o bé per una barreja d’aquestes amb substàncies extretes de vegetals, eventualment amb aromes, caramel, sucre, àcids orgànics i certs additius.
Poden contenir polpa i escorces en petita quantitat, i de vegades són clarificats i pasteuritzats o esterilitzats Els xarops són emprats en pastisseria, compotes, melmelades, confitures, licors, begudes refrescants, etc El valor nutritiu és fonamentalment energètic L’anàlisi inclou investigació i determinació de sucres, densitat, àcids i additius Són adulterats amb espessidors, edulcorants sintètics, conservants, melasses, mucílags, etc Els punts de cocció tradicionals d’un xarop són el punt de fil , el punt volant , el punt de bola , el punt de caramel i el sucre cremat
pebre

Pebre blanc
Corel
Alimentació
Fruit del pebrer (Piper nigrum).
Hom anomena pebre negre el fruit no ben madur, dessecat, i pebre blanc el fruit madur, dessecat i privat de cobertes Tant el pebre negre com el pebre blanc, com també tots els altres pebres llarg, vermell, de Jamaica, etc, són aromàtics, sovint de tast pungent, a causa de les oleoresines o dels alcaloides, són emprats com a condiment i per a adobar carns i derivats i hom els consumeix sencers o polvoritzats L’anàlisi en especial dels polvoritzats, que són fàcilment adulterables inclou micrografia, determinació d’olis volàtils i fixos, d’extractes eteri, alcohòlic i aquós, de…
fècula
Alimentació
Midó que ocorre en forma de grànuls en les cèl·lules vegetals dels tubercles, els rizomes i d’altres arrels d’algunes plantes, com ara patates, mandioca, sagú, etc, de les quals hom l’extreu en forma de pólvores blanques insolubles en aigua freda.
La distinta qualitat de les diverses menes de fècules és determinada per la proporció amilosa/amilopectina en el midó i és identificada per l’examen microscòpic dels grànuls i la determinació del poder i la temperatura de gelificació Hom obté la fècula mitjançant els processos de mòlta de les arrels 81-85% de midó, 0,82% de proteïnes i traces de greixos i de cellulosa ratllament, rentatge amb decantació, filtració de la llet de fècula en filtres continus, assecatge, polvorització i tamisatge És emprada en la fabricació de productes alimentaris, de dextrina i de fècula soluble per…
depuració d’aigües residuals

Procés de depuració d’aigües residuals urbanes (procés biològic)
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Ecologia
Tractament a què hom sotmet les aigües residuals de les poblacions o de les indústries a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformar-los de manera que restin inofensius.
La depuració pot ésser completa i seguida d’una etapa de potabilització, si l’aigua depurada ha d’ésser emprada novament en les poblacions, o bé pot reduir-se a una fase d’eliminació dels elements contaminants, si hom ha de retornar l’aigua al riu o a la mar Aquesta fase consisteix en una separació amb l’ajut de coagulants alum, sulfat o clorur fèrric, calç, etc, segons l’origen de les aigües i una filtració Per facilitar la sedimentació hom pot sotmetre la matèria orgànica a un procés d’oxidació bacteriana anomenat digestió , en el qual les molècules complexes es descomponen en…
índex de peròxids
Alimentació
Mesura de l’enranciment oxidatiu dels greixos, mitjançant la determinació dels peròxids presents.
suc de fruita

Suc de fruita
Alexandra E Rust (CC BY 2.0)
Alimentació
Líquid obtingut de fruita fresca, madura i rentada, per premsatge, i constituït solament per líquid, o bé per líquid i polpa, només d’endocarpi, finament dividida en suspensió.
Els sucs de fruita, la composició dels quals depèn de la fruita de procedència, no han d’ésser diluïts ni han de tenir indicis de fermentació i han d’ésser estabilitzats per un tractament físic sucs naturals o per additius sucs conservats Poden ésser clarificats, i hom hi pot addicionar aromes recuperades i àcids orgànics com ara àcid cítric i ascòrbic Han d’ésser exempts de pells, d’escorces i de llavors, i la seva anàlisi inclou la determinació de caràcters sensorials, sòlids, olis volàtils, acidesa, cendres, sucres, densitat i additius i, en els sucs de tomàquet, el…
pasta

Assortiment de pastes
© Corel
Alimentació
Producte obtingut per dessecació d’una massa no fermentada feta amb farina, sèmoles o semolines de blat dur o candial, i aigua (amb sal o sense) i emmotllat mecànicament segons formes molt diverses (macarrons, fideus, tallarines, raviolis, canelons, etc).
Les millors qualitats són elaborades amb sèmoles o semolines de blat dur La fabricació comprèn la preparació o dosificació de les primeres matèries, l’elaboració de la massa amb un 30% d’aigua, l’empastament, la refinació homogeneïtzació per laminatge, l’emmotllat estampament, premsatge i tallament, la dessecació encartonament o primer assecatge, revinguda o distribució uniforme de la humitat interna, i la dessecació final i l’envasament Hom en prepara de fresques amb un màxim del 20% d’aigua, que han d’ésser consumides en 24 hores, i de seques amb menys del 14% d’aigua, de llarga conservació…
xocolata

Primer pla d’un bodegó de xocolates
© Fototeca.cat - G. Serra
Alimentació
Producte alimentari obtingut barrejant íntimament quantitats variables de pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre finament polvoritzat —s’hi pot afegir mantega de cacau—; el conjunt pren un aspecte sòlid, homogeni i compacte.
Hi és permesa la incorporació d’aromatitzants canyella, vainilla, etc i lecitina Els ingredients són mesclats i amassats en calent, refinats fent-los passar per cilindres que redueixen les dimensions de les partícules, emmotllats en forma de rajola, pastilla, figures, etc i refredats d’una manera controlada, per tal d’evitar una distribució irregular dels components eflorescències blanques de greix a la superfície Entre la gran varietat de menes de xocolata, cal destacar la xocolata amargant que és feta fonamentalment amb pasta procedent de la mòlta de cacau torrat i espellofat, la xocolata…