Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
dieta

Evolució del valor calòric total de la dieta diària en funció de l’edat i l’activitat
Dietètica
Alimentació
Règim alimentari planificat amb finalitats terapèutiques, consistent en el control dels aliments ingerits diàriament o setmanalment, amb especial consideració de llurs qualitats i defectes vers una situació de nutrició determinada, amb ponderació dels components nutricis (proteïnes, greixos, hidrats de carboni, vitamines, sals minerals i aigua).
Cal considerar dues classes de dieta la que ajusta els principis de nutrició a una situació determinada no patològica gestació, alletament, esport sostingut, treball específic intens —muscular o intellectual—, edat, sexe, etc i la que, per prescripció mèdica, té finalitats terapèutiques com a coadjuvant a un tractament mèdic determinat a causa d’una situació patològica de l’individu dietes hiperclorurades, hipoclorurades, glucídiques, proteiques, greixoses, hídriques, absolutes, líquides, semisòlides, toves, astringents, hipocalòriques, hipercalòriques, etc L’estudi i el desenvolupament de…
farinògraf
Alimentació
Aparell que registra, en forma de banda ampla, la força necessària per a accionar les pales d’una pastadora que gira a una velocitat constant a través d’una massa compacta de farina i aigua d’una consistència inicial fixa.
Els farinogrames obtinguts donen idea de l’evolució de les característiques reològiques de la massa en funció del temps
estabilitat
Alimentació
Període de temps durant el qual un aliment manté una qualitat satisfactòria.
De l’estabilitat d’un aliment en depèn, doncs, la vida útil o durabilitat L’estabilitat d’un aliment depèn dels seus components, del procés d’elaboració, del tipus d’embalatge, de les condicions d’emmagatzematge temps, temperatura, humitat i del transport Cal, però, recordar que hi ha aliments que requereixen un cert temps d’envelliment o de maduració En funció de llur estabilitat, els aliments són classificats en peribles vida útil de 2 a 30 dies llet i derivats, i pa, carn, peix, fruita i verdura frescs semiperibles vida útil de 30 a 90 dies alguns formatges, gelats, aliments…
proteïnes homòlogues
Alimentació
Bioquímica
Proteïnes amb una estructura primària molt semblant.
Gairebé sempre tenen una funció biològica similar en una mateixa espècie, com la tripsina i la quimotripsina, les cadenes αi βde l’hemoglobina, o bé en espècies diferents, com les cadenes αde l’hemoglobina en els mamífers i la ferredoxina en els bacteris i les algues blau verdes
envasar
Alimentació
Tecnologia
Transports
Posar (alguna cosa) en un envàs.
Entre els productes que requereixen sovint tècniques pròpies d’envasament destaquen, en funció de llur naturalesa i estabilitat, els aliment Entre aquestes tècniques especials cal esmentar l’envasament en condicions asèptiques, al buit o en atmosfera de nitrogen per tal d’evitar que els aliments es malmetin per culpa de microorganismes o de l’oxigen atmosfèric
espirulina
Alimentació
Botànica
Alga unicel·lular que s’utilitza habitualment per al consum humà, sobretot pel fet de ser rica en proteïnes i en alguns minerals i vitamines.
Encara que se li atribueix una aportació de vitamina B12, en realitat conté anàlegs d’aquesta vitamina, que no fan la mateixa funció en l’organisme humà i fins i tot poden interferir en el metabolisme de la pròpia vitamina B12, la qual posa pot derivar en un dèficit d’aquest nutrient i provocar anèmia i neuropatia Depenent de l’entorn en el qual hagin estat cultivades, poden estar contaminades per metalls pesants, per la qual cosa és important garantir-ne una font segura
digestió
Alimentació
Biologia
Procés complex, mecànic i enzimàtic, que té com a finalitat primordial de sotmetre els aliments a unes determinades transformacions perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva.
Segons la classe d’aliment o les condicions nutritives nutrició s’incorporen a la matèria viva per a ésser utilitzats amb funció plàstica reposició de matèria o energètica D’una manera general, hom pot dir que els enzims utilitzats pels animals són proteases, específiques per a les proteïnes, lipases, que degraden els greixos, i carbohidrases, que hidrolitzen els sucres Aquests enzims degraden les proteïnes a aminoàcids, els lípids a àcids grassos i alcohol, i els sucres de cadena llarga a disacàrids o monosacàrids En els animals celomats la digestió abraça tres sectors clarament…
degustació
Alimentació
Operació de degustar.
En la indústria alimentària moderna és utilitzada per a controlar la qualitat dels productes fabricats i per a la recerca de noves combinacions La degustació és feta aïllant al màxim el degustador d’influències exteriors, mitjançant cabines aïllants, insonoritzades, amb llum constant i sense ombra Els degustadors expressen llur opinió en forma numèrica, segons un escalat, per a cada variable estudiada, en funció d’un patró ideal, o també per respostes a un qüestionari La reunió de les dades d’un grup de degustadors permet el maneig matemàtic d’aquests valors per tal de determinar…
sabor àcid
Alimentació
Un dels quatre sabors fonamentals.
El sabor àcid és motivat exclusivament per l’acció dels ions hidrogen sobre les papilles gustatives A igualtat de concentració molar i de grau d’ionització, tots els àcids donen la mateixa intensitat organolèptica, excepte els àcids minerals molt ionitzats, que, a més, donen un tacte aspre a les dents per tant, a igualtat de sensació, la quantitat d’àcid és funció de la concentració molar i del grau d’ionització així, per a l’àcid cítric el mínim per a trobar-hi sabor és ingerir 4 ml d’una solució aquosa del 0,010% El vinagre i les fruites cítriques tenen un sabor compost, però…
element mineral
Alimentació
Bioquímica
Element pertanyent al camp de la química inorgànica i que forma part del regne mineral.
Els elements minerals, juntament amb l’aigua, intervenen en la mineralització d’ossos i cartílags, en la regulació de la pressió osmòtica dels líquids orgànics, de l’equilibri àcid-base i de processos enzimàtics, i en la formació de substàncies d’importància biològica Segons llur funció, no sempre ben coneguda, cosa que fa difícil a vegades de precisar si són essencials i quines necessitats en té l’organisme, hom els classifica en plàstics calci, fòsfor, magnesi, sofre electròlits sodi, potassi, clor, orgànics ferro, iode i oligoelements brom, fluor, bor, silici, níquel, cobalt,…