Resultats de la cerca

El dietista-nutricionista desenvolupa activitats orientades a l’alimentació de la persona o de grups de persones adequada a les necessitats fisiològiques i, si escau, patològiques d’aquestes, d’acord amb els principis de prevenció i salut pública La Conferència de Consens del Perfil Professional del Diplomat en Nutrició Humana i Dietètica descriu el dietista-nutricionista com el professional de la salut, amb titulació universitària, reconegut com un expert en alimentació, nutrició i dietètica, amb capacitat per a intervenir en l’alimentació d’una persona…

És per això que també proposa un canvi en la lògica de la producció agroalimentària, a través d’iniciatives d’ajuda a la producció local d’aliments sostenibles i de qualitat, respectant el medi ambient, el benestar animal, els productors i la salut humana, i promou la protecció i el foment de l’herència cultural de les tradicions gastronòmiques i alimentàries, dels seus productes i dels seus sistemes de producció Aquest corrent o moviment gastronòmic, fundat el 1989 a Itàlia per Carlo Petrini per a contrarestar el tipus d’alimentació imposat per l’extensió del menjar ràpid fast-…

És capaç de modificar favorablement la composició de la flora del còlon, i el més freqüent és observar el creixement i l’activitat metabòlica de soques del grup dels lactobacils o dels bifidobacteris Els prebiòtics són components alimentaris funcionals que es poden obtenir de manera natural per extracció directa de les plantes arrels, espàrrecs, soja, blat, alls, etc i també a través de la producció sintètica per la conversió enzimàtica de sucres Un exemple d’aliment prebiòtic és el que conté fibres que la digestió humana no pot utilitzar com fructooligosacàrids o inulina, però…

Pot procedir de fonts naturals o bé dels rius i fins i tot de la mar Actualment hom fa potables fins i tot aigües residuals reciclant-les mitjançant tractaments escaients depuració d’aigües residuals Les condicions físiques, químiques i microbiològiques que ha de reunir l’aigua potable han d’ésser curosament controlades És també summament important de controlar l’escuma originada per detergents molt estables que resisteixen les depuracions químiques i biològiques, i, de cara a les indústries alimentàries, diversos aspectes de composició que poden influir en el gust i aroma del producte a…

S'han de subministrar a través de l’alimentació, ja que són essencials per a l’organisme humà i aquest no és capaç de sintetitzar-los Els àcids grassos omega-3 més rellevants en nutrició humana són l’àcid alfa-linoleic o ALA 183 ω-3, l’icosapentaenoic o EPA 204 ω-3 i el docosahexaenoic o DHA 226 ω-3 Tot i que se sap que a partir de l’ALA es poden obtenir EPA i DHA, la capacitat del cos humà de convertir-los és molt limitada Les principals fonts alimentàries d’àcids grassos omega-3 són el peix blau, algunes algues marines, els olis derivats d’aquests peixos, com també els olis de…

Els PAI són productes que s’incorporen de forma complementària a una primera matèria, amb la intenció de fabricar un producte alimentari elaborat al qual aporten funcionalitat o valor nutricional Es presenten en forma de productes o formulacions de productes que han d’aportar prestacions tecnològiques específiques en l’elaboració d’aliments Han d’anar acompanyats d’informació tècnica composició, característiques, propietats, etc Poden ésser d’origen animal, com la gelatina, vegetal, com la proteïna de soia, o mineral, com el bicarbonat sòdic Els PAI permeten millorar la qualitat, la facilitat…

Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…

La llet dels primers dies després del part és el calostre , d’un valor més immunològic que alimentari En alimentació humana hom empra la llet d’animals domèstics que la produeixen en quantitat vaques, cabres, ovelles, someres, egües, camelles, rens, búfals, zebús, llames i iacs La llet de vaca La llet de vaca , la més important, és un líquid opalí, blanc o una mica groguenc, d’olor característica i lleugeríssimament dolç La seva composició mitjana és 3,8% de lípids, 3,3% de proteïnes d’alt valor biològic, 4,8% de glúcids, 0,7% de minerals, 87,5% d’aigua, i petites quantitats de…

Hom distingeix els llegums secs, que són les llavors de les lleguminoses que, com ara els cigrons, les mongetes, les faves, els pèsols, les soies, els tramussos i les llentilles, es poden conservar d’una estació a l’altra Hom els consumeix en gran quantitat, a causa de llur gran poder nutritiu, el baix preu i la facilitat de conservació Els fruits madurs es deixen assecar a la planta, i, un cop secs, hom en separa les llavors i les fa assecar al sol Els llegums verds s’han de consumir frescs, i generalment hom se'ls menja amb beina i tot, com ara les mongetes tendres, les faves tendres i…