Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
aliment infantil
Alimentació
Aliment dietètic adaptat a les necessitats de la infància.
La tecnologia de la fabricació té cura de no alterar cap de les característiques nutritives de l’aliment fresc i de preparar-lo per a les possibilitats digestives de l’infant El control microbiològic nutritiu i toxicològic ha d’ésser màxim en tots els aspectes Hom el presenta deshidratat, a punt de servir, prèviament escalfat, amb la incorporació de llet o d’aigua, o bé, més sovint, esterilitzat i ja amb l’aigua incorporada en aquest cas, el material normal d’envàs és el vidre a fi d’eliminar les contaminacions metàlliques i preservar al màxim el sabor i l’aroma, la qual cosa obliga a fer l’…
sec | seca
Alimentació
Dit del vi, del xampany, de l’aiguardent, etc, preparats per a tenir un tast poc dolç.
El vi sec no conté sucres o, com a màxim, en conté cinc grams per litre, car la fermentació del most ha estat pràcticament total
pectat de calci
Alimentació
Compost, insoluble en aigua, responsable de l’estructura i la textura dels vegetals.
A fi de mantenir aquestes qualitats al màxim, és pràctica corrent d’afegir sals de calci a tomàquets, pomes i altres vegetals abans de sotmetre'ls a processos industrials de conservació
brou deshidratat
Alimentació
Producte obtingut per barreja en forma deshidratada d’extrets de carn, d’hidrolitzats de proteïnes, d’extrets de llevat, de vegetals, de glutamat monosòdic, de greix, de sal i d’espècies en una proporció que doni per dissolució o ebullició en aigua una composició organolèptica o dietètica del mateix ordre que la del brou.
Per tal d’assegurar la qualitat d’aquesta composició, els codis alimentaris en regulen les proporcions, i així, a l’Estat espanyol, hom exigeix en els brous de carn, per exemple, un contingut mínim del 10% d’extret de la carn corresponent a la seva denominació, el 2,5% de nitrogen i un màxim del 65% de sal
arròs precuit
Alimentació
Arròs que, mercès a una manipulació prèvia, pot ésser cuit en un temps molt curt (cinc minuts aproximadament).
El procés de precocció comporta fissió del gra mitjançant calor seca aire a fi de produir microfissures en el gra que permetin una més ràpida cocció en l’etapa següent precocció, que pot ésser realitzada per immersió en aigua bullent o directament al vapor, la qual ha d’ésser ràpida per tal d’impedir al màxim l’arrossegament dels components alimentaris del gra i assecatge per aire calent 60-70 C a fi de tornar el gra a l’estat inicial
degustació
Alimentació
Operació de degustar.
En la indústria alimentària moderna és utilitzada per a controlar la qualitat dels productes fabricats i per a la recerca de noves combinacions La degustació és feta aïllant al màxim el degustador d’influències exteriors, mitjançant cabines aïllants, insonoritzades, amb llum constant i sense ombra Els degustadors expressen llur opinió en forma numèrica, segons un escalat, per a cada variable estudiada, en funció d’un patró ideal, o també per respostes a un qüestionari La reunió de les dades d’un grup de degustadors permet el maneig matemàtic d’aquests valors per tal de determinar el grau de…
deshidratació
Alimentació
Procés unitari en les indústries alimentàries que té per finalitat l’eliminació parcial de l’aigua continguda en els aliments, puix que la presència d’aigua és motiu d’alteració microbiològica d'aliments i d’alteració enzimàtica d'aliments d’aquests.
La complexa constitució dels aliments fa que la deshidratació hagi d’ésser conduïda en unes condicions d’equilibri entre rapidesa i suavitat del tractament a fi d’evitar al màxim pèrdues d’aroma i de vitamines, degradacions per reaccions entre els components i canvis estructurals que dificultin la rehidratació posterior Molts aliments, fonamentalment vegetals, han d’ésser sotmesos a un blanqueig previ a fi d’eliminar-ne els enzims En el procés de deshidratació el contingut d’aigua passa d’un 80-90% a un 5-10% El mètode més antic de deshidratació és per aire calent, que té els precedents en el…
Alimentació 2010
Alimentació
Gastronomia
Projecte de llei de seguretat alimentària i nutrició Al mes de setembre, el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de llei de seguretat alimentària i nutrició, una nova norma que pretén reforçar la seguretat dels ciutadans en matèria alimentària i promoure hàbits alimentaris saludables per tal de prevenir malalties La llei recull mesures en els àmbits de la seguretat alimentària, la nutrició, l’alimentació de l’entorn escolar i la publicitat, entre d’altres Pel que fa a la seguretat alimentària, fa referència a l’obligació de les comunitats autònomes i de l’Administració General de l’…
patata

Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…