Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
seu
Alimentació
Bioquímica
Greix sòlid obtingut per fusió i refinació dels teixits adiposos dels bòvids o d’altre bestiar.
En aquest darrer cas, hom indica el nom de l’espècie de la qual procedeix El seu dels bovins és blanc o groguenc, amb olor i sabor característics i consistència ferma El dels ovins i dels caprins és més blanc i dur, però té una forta olor que el fa no adient per a l’alimentació Conté del 94% al 96% de lípids, la composició dels quals és variable segons les espècies i àdhuc segons la part de l’animal Fonamentalment són triglicèrids mixts dels àcids oleic, palmític i esteàric Conté colesterol És un aliment energètic, difícil de digerir Si hom no el condiciona de manera adient protegit de l’aire…
butiraci | butiràcia
ranciesa
Alimentació
Qualitat de ranci que adquireixen els greixos per alteracions hidrolítiques i oxidatives (enzimàtiques i no enzimàtiques) provocades o accelerades per la llum, l’escalfor, l’oxigen, l’aigua i catalitzadors (indicis de metalls).
En un greix enrancit hi ha àcids lliures, aldehids, cetones, peròxids i altres substàncies responsables de l’olor i el tast desagradables La ranciesa és evitada amb un condicionament adient, additius antioxidants i segrestants
additiu alimentari
Alimentació
Substància sense poder nutritiu que hom afegeix als aliments, per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència.
Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors,…
xampinyó
Conreu de xampinyons
© Fototeca.cat
Micologia
Alimentació
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de capell carnós, bombat, blanquinós, amb làmines primerament rosades i finalment d’un bru fosc, i de cama curta, amb un anell membranós.
Fa una olor agradable i característica És gairebé l’únic bolet cultivable Hom el conrea en caves, sobre fems La composició dels xampinyons per cada 100 g és de 4 g de proteïnes, 0,15-0,25 g de lípids i 2,8-3,3 g de glúcids 0,8-1 de fibra, i produeixen 26 calories Contenen vitamines i minerals Hom els consumeix frescs, secs o en conserva, generalment per a acompanyar ous, peix, pollastre, carn, etc
mantega de cacau
Alimentació
Economia
Greix contingut en el cacau.
És separat parcialment, normalment per pressió, a partir de la pasta de cacau o dels grans torrats i espellofats És una massa sòlida que es fon al paladar, de color blanc groguenc, amb olor i gust de cacau En la indústria alimentària és utilitzada quasi exclusivament en l’elaboració de la xocolata i d’altres productes derivats del cacau d’alt contingut en greix En farmàcia és molt emprada com a excipient de supositoris i pomades i, en forma de barreta, per a amorosir els llavis tallats
surimi

Surimi
Alimentació
Producte alimentari fet a base de carn de peix esmicolada barrejada amb additius i altres ingredients com sucres, sal i fosfats, els quals garanteixen el manteniment de la seva textura durant l’emmagatzematge i conservació.
S’elabora a partir d’espècies abundants, d’escassa sortida comercial o baix cost i de les restes del procés de filetejat El seu gust i olor són molt suaus, i s’afegeixen a amanides, pastes, arrossos, farciments, etc Sovint s’utilitza la base del surimi per a fer succedanis de marisc, com palets o delícies de cranc, de llagosta, d’anguila, etc afegint-hi saboritzants i colorants, entre d’altres De la composició nutricional del surimi destaca una gran majoria d’aigua 70%, una petita quantitat d’hidrats de carboni afegits, un contingut moderat de proteïnes i poc greix La paraula…
butiraci | butiràcia
Alimentació
Química
Que té l’olor de la mantega o del formatge molt saponificats.
aromatitzant
Alimentació
Substància que, aplicada en petita quantitat, comunica una aroma
o millora o reforça l’existent, en un aliment, beguda, tabac, cosmètic, etc.
Els aromatitzants també poden servir per a encobrir una olor desagradable en productes farmacèutics, plàstics, tintes d’impremta, aire ambient en locals tancats, etc Són usades com a aromatitzants composicions preparades amb productes naturals, tals com les espècies , els olis essencials les oleoresines amb una gran varietat de composts químics obtinguts per transformació de productes naturals o per síntesi Les legislacions sanitàries de la majoria dels països, a través de llurs codis alimentaris, controlen l’ús dels aromatitzants artificials, que no autoritzen fins després d’…
alteració microbiològica d’aliments
Alimentació
Dret penal
Alteració produïda en els aliments com a conseqüència de l’activiat de microorganismes.
L’alteració microbiòtica pot donar lloc a un aliment d’aspecte desagradable i d’olor dolenta, però inofensiu, o anar més enllà i que resulti perillós per a la salut, si els microorganismes contaminants són patògens Els microorganismes responsables solen pertànyer a un d’aquests tres tipus floridures, llevats o bacteris Els factors ambientals necessaris per al creixement de cadascun d’ells són diversos, i per tant, de les propietats físiques i de la composició química de l’aliment dependrà, en gran part, que s’hi installi un tipus o altre de germen En general, l’alteració d’un aliment és…