Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
cafè
Tassa i grans de cafè
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Beguda estimulant originària d’Aràbia obtinguda per infusió dels grans de cafè torrats i molts.
A Turquia i altres països europeus orientals hom prepara la beguda escalfant el cafè molt fi dins l’aigua fins a l’ebullició cafè turc hom es beu el líquid quan només resta al fons de la tassa la part insoluble Al Brasil hom sol fer una percolació directament dels grans de cafè en resulta una infusió suau i molt aromàtica Als països d’influència anglosaxona i a l’Europa central i septentrional la beguda, obtinguda per percolació suau, és lleugera i poc amargant Als països llatins el cafè, obtingut per percolació o per vapor cafè exprés , és més concentrat, de color més fosc i…
areng a l’holandesa
Alimentació
Areng immadur de gust característic que s’elabora amb salmorra lleugera i sense extracció del pàncrees.
És una preparació típica dels Països Baixos
dieta mediterrània
Alimentació
Patró alimentari característic de diversos països de la conca mediterrània amb cert caràcter ancestral.
Representa un model alimentari molt saludable, ja que té unes taxes de morbiditat per malalties cròniques més baixes i una esperança de vida més elevada que les d’altres regions Durant la dècada del 1960 es podien trobar algunes característiques comunes que la distingien, com l’abundància d’aliments derivats del blat i altres cereals, i fruita, verdura i hortalisses, llegum i fruita seca la utilització de l’oli d’oliva com a principal font de greix un consum moderat de peix, productes lactis i ous el consum de petites quantitats de carn, i l’aportació de vi durant els àpats Al llarg de les…
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta…
pa de motlle
pa de motlle
© Dreamstime
Alimentació
Pa que hom obté quan la massa és posada a coure al forn dins un motlle metàl·lic, prèviament engreixat.
És molt generalitzat als EUA, a la Gran Bretanya i als països escandinaus
mandioca
Botànica
Agronomia
Alimentació
Planta herbàcia perenne o fruticosa, de la família de les euforbiàcies, de fins a 3 m d’alçària, d’arrels tuberoses i de fulles digitades.
Originària del Brasil, és conreada profusament a tota l’Amèrica tropical Pel seu contingut en carbohidrats, la mandioca substitueix, en certs països, els cereals en la dieta alimentària En molts països desenvolupats, com a valuosa font de midó, la mandioca és coneguda sota una forma granulosa anomenada tapioca Els tubercles tenen també algunes aplicacions industrials en la indústria tèxtil, en la fabricació d’explosius producció de cola i dextrina, en la indústria de blanqueria i en la fabricació d’alcohol Quant a les fulles, són verdura popular en moltes regions africanes i,…
llegum
Llegums : llavors de soia vermella, mongetes vermelles, mongetes blanques, fesolets, faves, llavors de soia germinades, llavors de soia verda, cigrons, pèsols secs i llenties
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit dehiscent i monocarpel·lar que s’obre per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel, característic de les lleguminoses.
Hom distingeix els llegums secs, que són les llavors de les lleguminoses que, com ara els cigrons, les mongetes, les faves, els pèsols, les soies, els tramussos i les llentilles, es poden conservar d’una estació a l’altra Hom els consumeix en gran quantitat, a causa de llur gran poder nutritiu, el baix preu i la facilitat de conservació Els fruits madurs es deixen assecar a la planta, i, un cop secs, hom en separa les llavors i les fa assecar al sol Els llegums verds s’han de consumir frescs, i generalment hom se'ls menja amb beina i tot, com ara les mongetes tendres, les faves tendres i…
tapioca
Alimentació
Fècula obtinguda de l’arrel de la mandioca, sotmesa a un procés de fermentació (per tal d’hidrolitzar el glucòsid cianhídric), rentatge i assecatge (que elimina el cianhídric alliberat).
És la font energètica més important en l’alimentació de moltes poblacions africanes i sud-americanes Als països desenvolupats, hom la utilitza com a ingredient de productes alimentaris complexos sopes, galetes, preparats infantils, etc
panel de degustadors
Viticultura
Alimentació
Mostra de degustadors que avalua conjuntament, sovint amb un tractament estadístic dels seus judicis, la qualitat d'un o més vins.
Té com a objectiu millorar l’eficiència econòmica de l’empresa sense els inconvenients propis de les deslocalitzacions que s’han fet habitualment a països llunyans, com són els desplaçaments llargs, la diferència horària i les diferències culturals
colorant alimentari
Colorants alimentaris
Alimentació
Additiu alimentari utilitzat per a donar un determinat color o reforçar el color natural i produir un efecte psíquic al consumidor, estimulant l’apetència del producte sense alterar-ne les qualitats nutritives o de conservació.
Segons llur natura química poden agrupar-se en colorants inorgànics, orgànics naturals o orgànics de síntesi Per a tots ells hi ha un control estricte en el codi alimentari de cada estat Els colorants inorgànics en general són poc utilitzats, però per a casos especials hom utilitza el biòxid de titani , el negre de fum , l' òxid de ferro , la plata metàllica , etc entre les substàncies naturals utilitzades per a acolorir aliments cal esmentar la clorofilla , el Β -carotè , la lactoflavina o riboflavina, el caramel , la curcumina , l' arxiota , etc L’ús de colorants de síntesi és com més va…