Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
metabisulfit de potassi
Alimentació
Cinematografia
Fotografia
Agent acidificant emprat en fixadors àcids, en banys de detenció i com a conservador molt eficaç en reveladors.
És usat també com a additiu alimentari per la seva acció conservadora i antioxidant
gasificant
Alimentació
Nom genèric per a designar diferents additius alimentaris que barrejats amb un determinat producte produeixen un despreniment de diòxid de carboni en ésser escalfat o en entrar en contacte amb aigua, de manera que contribueixen a conferir al conjunt una textura adient.
Els gasificants són utilitzats en productes de confiteria, paneteria pans especials, rebosteria, galetes i masses fregides Els més emprats són els bicarbonats d’amoni i de sodi, els carbonats d’amoni, de calci, de magnesi, de potassi i de sodi, el clorur i el fosfat d’amoni, l’ortofosfat de potassi i de sodi, el polifosfat de sodi, el sulfat d’amoni i també, directament, el diòxid de carboni
kombu
Alimentació
Alga bruna de color marró fosc i en forma de làmina, rica en iode, en àcid glutàmic i en àcid algínic, molt utilitzada en la cuina japonesa.
Utilitzada sobretot per a fer brous, és abundant en fibra, minerals calci, potassi, magnesi i ferro i vitamines A, B3, B6, B9 La seva extraordinària riquesa en iode la converteix en un aliment de consum ocasional, pel risc de trastorns en la glàndula tiroides
element mineral
Alimentació
Bioquímica
Element pertanyent al camp de la química inorgànica i que forma part del regne mineral.
Els elements minerals, juntament amb l’aigua, intervenen en la mineralització d’ossos i cartílags, en la regulació de la pressió osmòtica dels líquids orgànics, de l’equilibri àcid-base i de processos enzimàtics, i en la formació de substàncies d’importància biològica Segons llur funció, no sempre ben coneguda, cosa que fa difícil a vegades de precisar si són essencials i quines necessitats en té l’organisme, hom els classifica en plàstics calci, fòsfor, magnesi, sofre electròlits sodi, potassi, clor, orgànics ferro, iode i oligoelements brom, fluor, bor, silici, níquel, cobalt,…
cacau

Grans de cacau
iStockphoto.com / Typogigo
Alimentació
Economia
Gra de cacau.
És un aliment complet, puix que conté lípids, glúcids, pròtids i sals minerals sobretot de fòsfor i de potassi i un producte estimulant pel seu contingut en teobromina i en indicis de cafeïna Constitueix l’ingredient bàsic de la xocolata Per a obtenir la pasta de cacau els grans són sotmesos primerament a una fermentació, facilitada per una polpa àcida i rica en sucres que els envolta i que fa propici el creixement d’una flora microbiana complexa el llevat Saccharomyces theobromae és característic Aquesta fermentació dura de cinc a set dies en el cacau forastero i de dos a tres…
salnitre
Alimentació
Química
Nitrat de potassi natural, cristal·lí, de color blanc o grisenc, de sabor salat i fresc.
Ocorre en forma de crostes o agulles cristallines en cavernes calcàries o, associat amb el guano, com a eflorescències sobre el sòl en països càlids Té caràcter oxidant i gaudí antigament d’una gran importància econòmica i estratègica, en ésser emprat en la fabricació de la pólvora Pel seu caràcter antisèptic i, prèviament reduït a nitrit, estabilitzador del color, és emprat, juntament amb la sal, per a adobar derivats carnis
beguda carbònica
Dietètica
Alimentació
Beguda no alcohòlica preparada amb aigua potable saturada d’anhídrid carbònic.
A la fi del s XVIII aparegueren a Europa les primeres begudes carbòniques com un intent d’imitar les aigües minerals naturals i actualment l’ús s’ha estès arreu del món Són aliments fruïtius que hom consumeix sols o com a diluents de begudes més fortes Els ingredients habituals d’aquestes begudes són l' aigua potable, de baixa alcalinitat, amb pocs sòlids totals o pràcticament exempta de ferro i de manganès anhídrid carbònic , de gran puresa i exempt d’olors edulcorants , el principal dels quals és el sucre, mentre que en especialitats econòmiques és emprada la sacarina, i en les begudes…
ou

Ou de gallina, amb les capes concèntriques que presenta en rovell, observables per tinció
© Fototeca.cat
Alimentació
Zoologia
Anatomia animal
Ornitologia
Producte comestible de la posta d’algunes aus, principalment de gallina, peixos, etc.
Els ous emprats en alimentació són designats amb el nom de l’espècie de gallina, ànec, oca, gall dindi, colom Hom es menja també els de tortuga i de certs peixos caviar Tant els ous dels rèptils com els dels monotremes són generalment de color uniforme, mentre que els dels ocells presenten una gran varietat de formes, dimensions i colors, segons les espècies Així, ultra ovoides amb un extrem ample i l’altre estret, poden ésser ellíptics, piriformes, gairebé esfèrics, etc Dels ocells actuals, els més voluminosos són els que pon l’estruç 15 × 13 cm i 1 450 g de pes, i els més petits els d’un…
taronja
Taronges
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, ovalada o periforme, de mida variable i compartimentat interiorment en grills.
L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…
patata

Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…