Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
ou

Ou de gallina, amb les capes concèntriques que presenta en rovell, observables per tinció
© Fototeca.cat
Alimentació
Zoologia
Anatomia animal
Ornitologia
Producte comestible de la posta d’algunes aus, principalment de gallina, peixos, etc.
Els ous emprats en alimentació són designats amb el nom de l’espècie de gallina, ànec, oca, gall dindi, colom Hom es menja també els de tortuga i de certs peixos caviar Tant els ous dels rèptils com els dels monotremes són generalment de color uniforme, mentre que els dels ocells presenten una gran varietat de formes, dimensions i colors, segons les espècies Així, ultra ovoides amb un extrem ample i l’altre estret, poden ésser ellíptics, piriformes, gairebé esfèrics, etc Dels ocells actuals, els més voluminosos són els que pon l’estruç 15 × 13 cm i 1 450 g de pes, i els més petits els d’un…
sitja barrejadora
Alimentació
Tecnologia
Dipòsit utilitzat per a la barreja de sòlids que no presenta elements mòbils.
La barreja es presenta per efecte de la gravetat La sitja es carrega en capes successives dels productes a barrejar Els productes s’extreuen de diferents nivells per mitjà de tubs sonda de diàmetres proporcionals a les quantitats que entren a la barreja
àcid làctic
Alimentació
Bioquímica
Líquid incolor xaropós que es presenta en les formes isòmeres dextrogira i levogira.
És el producte final de la glucòlisi, i es forma per reducció de l’àcid pirúvic catalitzat per la lactat-deshidrogenasa Apareix en les cèllules musculars dels animals superiors com a conseqüència de l’activitat muscular Durant el període de repòs es transforma en glucosa en el fetge i en el cor Es produeix també en la fermentació làctica en què els sucres són transformats en àcid làctic per acció específica de certs lactobacils, els quals intervenen en la majoria dels processos espontanis d’acidificació i, per tant, en l’obtenció de llet fermentada iogurts, quefir, etc, formatges, col àcida…
naringenina
Alimentació
Aglucona de la naringina, de la qual és obtinguda per hidròlisi; al contrari d’aquesta, no és amargant.
Es presenta en forma de lamelles, que es fonen a 251°C i són solubles en els dissolvents orgànics
gruyère

gruyère
Alimentació
Formatge originari de la comarca de la Gruyère (Suïssa), semidur, fet amb llet de vaca parcialment descremada i salat superficialment.
Presenta ulls petits, característics Hom dóna sovint el nom de gruyère al formatge emmental, que té els ulls molt més grossos
salicilatge
Alimentació
Tractament al qual són sotmesos alguns aliments, especialment la cervesa i altres líquids, per tal d’impedir-ne la fermentació, i que consisteix a afegir-los àcid salicílic o algun salicilat.
El salicilatge és efectuat en conserves casolanes tomàquet, fruites, sucs, confitures, etc, però és prohibit, puix que pot causar intolerància i presenta toxicitat crònica
dulcina
Alimentació
Edulcorant artificial d’estructura química corresponent a la p-fenetilurea, de fórmula C9H12N2O2.
El seu poder edulcorant és de 200 a 250 vegades superior al del sucre sacarosa Tot i que aquest valor és inferior al que presenta la sacarina, l’avantatja pel gust dolç, més agradable L’ús n’és prohibit a causa de la seva toxicitat
vaporització
Alimentació
Tecnologia
Enriquiment de l’arròs per tal de vitaminitzar-lo que consisteix a sotmetre el gra amb la pellofa a un tractament hidrotèrmic.
Així es processa i consumeix des de temps antics a l’Àsia i l’Àfrica Al principi, aquest procés s’utilitzava com una via per a millorar l’alimentació mitjançant el seu increment del valor nutritiu Tot i això, les característiques particulars de l’arròs vaporitzat més rendiment en la mòlta, entre d’altres ha fet que se n'incrementés el consum Hom estima que més d’una cinquena part de la producció mundial se sotmet a aquest procés El gra presenta més consistència mecànica, color més groguenc, textura més forta i més integritat
ingesta diària admissible
Alimentació
Dosi d’una substància química, expressada en mil·ligrams per quilograms de pes corporal i per dia, la ingestió de la qual no presenta cap risc tòxic apreciable.
edulcorant
Alimentació
Hi ha edulcorants naturals sacarosa, fructosa, glucosa, etc amb poder energètic 4,1 kcal / g i un conjunt de productes de síntesi química sacarina, ciclamats, etc caracteritzats per un poder edulcorant molt superior als sucres naturals 1 g de sacarina té el mateix efecte que aproximadament 500 g de sacarosa i perquè no fan cap aportació energètica Hom ha intentat de lligar el seu poder edulcorant amb l’estructura química coordinada entre grups —OH i —NH 2 La seva utilització és com a substitut dels sucres naturals en dietes on el sucre no és convenient aliment La toxicitat dels edulcorants…