Resultats de la cerca

En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’extrusió començà a aplicar-se àmpliament en…

Un cop obtinguda la massa, és laminada i tallada en discs que, després de fixats en una platina, són sotmesos a una pressió d’aire que els obliga a un inflament fins a rebentar Un manòmetre d’aigua en comunicació amb l’interior de l’alvèol registra les variacions de la pressió durant l’inflament El gràfic obtingut és anomenat alveograma

Les aigües carbòniques molt utilitzades com a beguda, poden ésser naturals aigües picants o artificials aigües gasificades La solubilitat del diòxid de carboni en aigua és feble a la pressió ordinària i les aigües carbòniques perden ràpidament el gas si no són conservades en vas tancat i a pressió Les ampolles anomenades sifons constitueixen un mitjà còmode d’obtenir, d’expedir, de conservar i de dispensar l’aigua carbònica artificial

El tap, que allotja la vàlvula i el suport de la palanca, és proveït d’un broc, que comunica amb un tub, de vidre o de plàstic, que arriba gairebé al fons del recipient, pel qual surt l’aigua carbònica en accionar la vàlvula, per l’excés de pressió interior respecte a l’atmosfèrica Alguns sifons, de vidre, són omplerts industrialment, mentre que d’altres, generalment d’acer inoxidable, són reomplibles pel consumidor gràcies a unes càrregues d’una sola vegada o a unes bombones de diverses càrregues de gas a pressió La indústria del sifó data del 1560, bé que no assolí…

Consisteix a reduir i uniformitzar relativament la dimensió dels glòbuls de greix, mitjançant el pas a pressió de la llet per orificis petits, o per altres procediments, a fi d’aconseguir una emulsió més estable

És especialment interessant per al transport de racions d’urgència i militars Es comprimeix a una pressió mínima de 7 MPa El seu defecte és que el material comprimit es trenca, però un tractament superficial amb aigua, glicerina o propileneglicol abans de l’operació, elimina bastant aquesta dificultat

El blanquieg ajuda a la preservació de les vitamines durant la deshidratació, fa inactius els enzims i evita així l’enfosquiment enzimàtic en el producte final, conserva el color dels vegetals pigmentats, incrementa la velocitat d’assecament per a efecte de l’esponjament de la massa, ajuda a una ràpida reconstitució del producte sec, a causa també de l’esponjament de la massa, treu l’últimma part d’oxigen i dóna una protecció suplementària contra l’oxidació, i fa decrèixer el problema bacterià Presenta, però, alguns desavantatges, com la pèrdua del sabor picant particualrment en les cebes,…

En el cas de la llet, el tractament consisteix a escalfar-la a 50 °C en el buit, per a eliminar gasos, escalfar-la a 70 °C i injectar vapor a pressió fins a arribar a 150 °C durant uns quants segons, i refredar-la i eliminar l’aigua que s’hi ha afegit per acció del buit A la pràctica, hom aconsegueix una llet tècnicament estèril, amb uns caràcters sensorials i nutritius molt poc alterats Hom l’anomena també ultrapasteurització

Les batedores poden ésser de funcionament intermitent o continu Les batedores intermitents, emprades en les petites indústries, són basades en l’aplicació d’agitadors planetaris ràpids de filferro Les batedores contínues, en què el pas de la matèria que hom vol batre líquida o pastosa entre un rotor i dos trencacorrents és simultani amb una circulació d’aire a pressió, són emprades en les indústries de gran producció i en processos d’assecatge amb formació prèvia d’una escuma persistent