Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
refinació de sucres
Alimentació
Eliminació de les impureses que acompanyen el sucre en les seves primeres matèries per fer-lo acceptable al consumidor.
Consisteix fonamentalment a rentar els cristalls, dissoldre'ls en aigua, clarificar la solució amb carbó, concentrar i centrifugar
xarop
Alimentació
Líquid espès i viscós constituït per solucions de sucres en aigua, sucs de fruita, infusions o decoccions vegetals, o bé per una barreja d’aquestes amb substàncies extretes de vegetals, eventualment amb aromes, caramel, sucre, àcids orgànics i certs additius.
Poden contenir polpa i escorces en petita quantitat, i de vegades són clarificats i pasteuritzats o esterilitzats Els xarops són emprats en pastisseria, compotes, melmelades, confitures, licors, begudes refrescants, etc El valor nutritiu és fonamentalment energètic L’anàlisi inclou investigació i determinació de sucres, densitat, àcids i additius Són adulterats amb espessidors, edulcorants sintètics, conservants, melasses, mucílags, etc Els punts de cocció tradicionals d’un xarop són el punt de fil , el punt volant , el punt de bola , el punt de caramel i el sucre cremat
edulcorant
Alimentació
Hi ha edulcorants naturals sacarosa, fructosa, glucosa, etc amb poder energètic 4,1 kcal / g i un conjunt de productes de síntesi química sacarina, ciclamats, etc caracteritzats per un poder edulcorant molt superior als sucres naturals 1 g de sacarina té el mateix efecte que aproximadament 500 g de sacarosa i perquè no fan cap aportació energètica Hom ha intentat de lligar el seu poder edulcorant amb l’estructura química coordinada entre grups —OH i —NH 2 La seva utilització és com a substitut dels sucres naturals en dietes on el sucre no és convenient aliment La…
salmorra
Alimentació
Solució aquosa de sal amb la qual hom pot tractar aliments per tal de conservar-los.
La concentració i la durada del tractament varien segons l’aliment Pot portar additius incorporats nitrats, sucres i plantes aromàtiques o derivats
sec | seca
Alimentació
Dit del vi, del xampany, de l’aiguardent, etc, preparats per a tenir un tast poc dolç.
El vi sec no conté sucres o, com a màxim, en conté cinc grams per litre, car la fermentació del most ha estat pràcticament total
pectina
Alimentació
Bioquímica
Substància vegetal formada per àcids poligalacturònics, de cadena llarga, més o menys esterificats amb metanol.
Hom l’obté de l’escorça de fruits cítrics o del bagàs de poma Diluïda amb sucres i barrejada amb sals amortidores, és emprada com a additiu gelificant, espessidora i estabilitzadora d’aliments melmelades, gelatines, conserves, salses, etc
sidra
Gots amb sidra
© Corel
Alimentació
Beguda alcohòlica, de color ambrat, resultat de la fermentació total o parcial del most de poma, el qual és obtingut per trituració, premsatge i difusió o centrifugació, i posteriorment és sulfitat i clarificat amb bentonita o pectasa.
Conté els productes normals de la fermentació alcohòlica alcohols, àcids orgànics, diòxid de carboni i els propis d’un suc vegetal pectines, àcid màlic, polifenols, substàncies nitrogenades, minerals El seu contingut d’alcohol és de 5-6% i el de sucres és de 0,7-2%
poliol
Alimentació
Química
Sèrie de polialcohols obtinguts per hidrogenació de sucres.
Molts apareixen de forma natural en fruites, algues i fongs La primera matèria per a la seva obtenció són els polisacàrids midó de blat de moro, blat, etc Com que provoquen retenció de l’aigua, s’anomenen també humectants i, en congelats, crioprotectors El seu sabor dolç fa que s’utilitzin com a edulcorants Els poliols es metabolitzen de manera diferent als carbohidrats com el sucre, la glucosa o el midó Sols s’absorbeixen al budell prim parcialment, i una fracció considerable arriba al budell gros, on fermenta per la flora bacteriana Per això tenen un valor calòric baix al…
reacció d’enfosquiment
Alimentació
Conjunt de processos complexos i diversos que es produeixen en certs aliments durant el tractament tecnològic o el condicionament, i que tenen en comú la formació final de melanoïdines, de color bru o fosc, i la modificació del tast i de l’aroma.
N'hi ha de dos tipus d’enfosquiment enzimàtic, degut a polifenoloxidases de la fruita i derivats, i d’enfosquiment no enzimàtic, degut a la reacció de Maillard o a la degradació i polimerització d’àcid ascòrbic o certs sucres Sol ésser una deterioració sucs de fruita, però a vegades és un procés voluntari color i aroma de la crosta del pa
sabor dolç
Alimentació
Un dels quatre sabors fonametals.
La sensació de dolç s’esdevé per estimulació de les papilles corresponents del sentit del gust per l’acció de substàncies generalment no iòniques, com la majoria dels sucres i els glucòsids i els productes de síntesi, com la sacarina i la dulcina Algunes substàncies iòniques produeixen també la sensació de dolç, com ara el plom i les sals de berilli La quantitat mínima que pot produir la sensació de dolç, expressada en sacarosa, és de 7 mg