Resultats de la cerca

En el cas de la llet, el tractament consisteix a escalfar-la a 50 °C en el buit, per a eliminar gasos, escalfar-la a 70 °C i injectar vapor a pressió fins a arribar a 150 °C durant uns quants segons, i refredar-la i eliminar l’aigua que s’hi ha afegit per acció del buit A la pràctica, hom aconsegueix una llet tècnicament estèril, amb uns caràcters sensorials i nutritius molt poc alterats Hom l’anomena també ultrapasteurització

Quan l’esterilització UHT es fa per contacte directe de l’aliment amb vapor d’aigua s’anomena uperització En el cas de la llet, és escalfada per injecció de vapor a 140-150 °C durant 1 segon i refredada immediatament al buit Aquest tractament manté satisfactòriament els caràcters sensorials i nutritius de la llet La sigla UHT  prové de l’anglès ultra-high temperature o ultra-heat-treated

Consisteix en una humectació suau del producte sec p ex amb vapor i un ressecament a fi que les partícules primitives s’aglomerin i augmentin llur superfície de solubilització Amb la incorporació de tensioactius naturals, com la lecitina, hom afavoreix la solubilitat del producte final

El component aromatitzant es pot desglossar, per destillació en corrent de vapor lliure, en un oli volàtil que conté el 85-95% d’eugenol, cariofillina, vanillina i d’altres substàncies, i en una fracció oliosa fixa 6-10% A part el seu ús culinari, hom l’empra també en medicina i perfumeria

El procés de precocció comporta fissió del gra mitjançant calor seca aire a fi de produir microfissures en el gra que permetin una més ràpida cocció en l’etapa següent precocció, que pot ésser realitzada per immersió en aigua bullent o directament al vapor, la qual ha d’ésser ràpida per tal d’impedir al màxim l’arrossegament dels components alimentaris del gra i assecatge per aire calent 60-70 C a fi de tornar el gra a l’estat inicial

És basat fonamentalment en el principi de percolació o de condensació en l’anomenada cafetera exprés Les cafeteres d’ús domèstic, que han substituït les antigues mànegues, són constituïdes generalment per dos recipients, acoblats o no, amb un dipòsit intermedi per al cafè mòlt, proveït de filtre un dels recipients conté l’aigua ja escalfada prèviament o per escalfar i l’altre és destinat a recollir la infusió ja feta en passar l’aigua calenta o el vapor d’aigua pel dipòsit intermedi Algunes porten integrat el sistema, generalment elèctric cafetera elèctrica , d’escalfar l’aigua…

A Turquia i altres països europeus orientals hom prepara la beguda escalfant el cafè molt fi dins l’aigua fins a l’ebullició cafè turc hom es beu el líquid quan només resta al fons de la tassa la part insoluble Al Brasil hom sol fer una percolació directament dels grans de cafè en resulta una infusió suau i molt aromàtica Als països d’influència anglosaxona i a l’Europa central i septentrional la beguda, obtinguda per percolació suau, és lleugera i poc amargant Als països llatins el cafè, obtingut per percolació o per vapor cafè exprés , és més concentrat, de color més fosc i…

És una mesura que indica l’aigua lliure que pot suportar el creixement microbià Es tracta d’un paràmetre cada vegada més utilitzat en ciència i tecnologia alimentària per valorar la possibilitat d’alteracions microbianes específiques en un producte determinat

Molt difoses en la natura, hom les troba en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de diverses espècies vegetals Els constituents principals dels olis essencials són els terpens a més dels hidrocarburs alifàtics i de llurs derivats oxigenats alcohols, aldehids, cetones, èsters, hom hi troba també hidrocarburs aromàtics, fenols i llurs derivats, i en algunes essències, també, composts sulfurats i nitrogenats Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l’essència de gerani, que conté del 84% al 90% de geraniol, i essències en les quals el constituent principal no és un terpè,…

És el resultat de la combinació de treball mecànic i repòs, a una temperatura de 25-27°C durant el temps que dura la cocció Els processos, accelerats pel pastament, consisteixen en una reactivació química i estructural dels components de la massa, seguida d’una relaxació de les forces internes, com a conseqüència de fenòmens d’oxidoreducció produïts per la presència de diversos enzims entre els grups funcionals —SH i —S=S— de les cadenes proteiques Això es manifesta a la pràctica industrial en una modificació de les característiques reològiques, com a conseqüència dels canvis profunds en les…