Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
vocabulari
Lingüística i sociolingüística
Recull exhaustiu de les ocurrències lexicals en un corpus determinat: un text, un autor, una època.
El lèxic conté les unitats de la llengua el vocabulari conté les unitats de la parla De la suma dels diversos vocabularis que apareixen en els diversos corpus possibles, és format, per inducció, el lèxic d’una llengua
cretenc
Lingüística i sociolingüística
Dialecte grec del grup dòric, parlat a Creta.
Se'n conserven inscripcions, la més famosa de les quals conté les lleis de Gortina s V aC
taxema
Lingüística i sociolingüística
Segons L.Bloomfield, element gramatical mínim, també anomenat forma tàctica, equivalent al morfema d’altres escoles.
Així, tots els elements mínims en què es descompon una estructura gramatical són taxemes véns conté un taxema de to interrogatiu i un altre de verbal
baltofinès
Lingüística i sociolingüística
Grup força homogeni de llengües finoúgriques, parlades entre les mars Bàltica i Blanca (Finlàndia, Estònia, Curlàndia i altres zones veïnes de Rússia).
Comprèn el finès o suomi, l' estonià , el carelià i unes altres llengües menys importants com el vepse , el lud , el livonià i el vot El baltofinès distingeix entre fonemes breus i llargs La sufixació dels noms modifica llur consonantisme intern La declinació reflecteix amb gran precisió les relacions locals La negació s’expressa amb un verb auxiliar El lèxic del baltofinès conté nombrosos elements bàltics i germànics
baihua
Lingüística i sociolingüística
Llenguatge comú utilitzat pel poble xinès, en oposició al wenyan,
llengua escrita clàssica, instrument de la classe dels mandarins.
Des de la dinastia Yuan s XIV fou el llenguatge utilitzat en les obres literàries d’incidència popular, com el teatre, el conte i la novella En una de les seves variants, el mandarí, basat en el dialecte que hom parla a Pequín, fou elevat per la República de la Xina a la categoria de “llengua nacional” guoyu , per tal de superar les diferències dialectals Actualment és anomenada “llengua comuna” putonghua
sicilià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià pertanyent al grup centromeridional, les característiques del qual són, en part, determinades per les relacions amb Roma (s. III-II) i amb Nàpols (període bizantí), per la conquesta normanda (s. XI), l’establiment de colònies gal·loitàliques i la presència catalanoaragonesa.
La e i la o tòniques esdevenen u tila , ‘tela’ sule , ‘sol’, actua la metafonia muortu , ‘mort’ i hi ha restes de au tauru , ‘toro’ La ll llatina ha esdevingut cacuminal bella ±'beḍḍa’, potser pel substrat preindoeuropeu, i els grups nd i mb s’assimilen en nn i mm quannu , ‘quan’ jamma , ‘cama’ El lèxic, de caire més modern que els altres dialectes peninsulars, producte d’una reromanització després dels àrabs, conté hispanismes criata , ‘criada’, gallicismes custurieri , ‘sastre’, així com concomitàncies amb el calabrès
mossarabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot mossàrab emprat en una altra llengua.
El lèxic català, molt especialment el del País Valencià, conté diversos apellatius que són mossarabismes, car s’ajusten a les lleis de fonètica històrica del mossàrab i no pas a les del català, com ara brullo 'brossat’, càrritx 'senill’, carxata 'llindar’, clotxa 'clotet’, clotxina 'copinya’, colombaire 'colomista’, corbo 'cistell’, cuquello 'cucut’, fardatxo 'llangardaix’, foia 'clotada’, fondello 'entrecuix’, fondó 'comellar’, gaiata 'crossa’, gamba 'cama’, gambaire 'vagabund’, mucegello 'ratapinyada’, mundar 'esporgar’, orandella 'oreneta’, orxata 'beguda d’ordi’, pando '…
austronèsic
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües, també anomenades malaiopolinèsies, originària de la península indostànica i àmpliament difosa a l’àrea del Pacífic.
Comprèn més de 300 llengües, dividides en dos grups l’indonesi uns 125 milions de parlants, que inclou, entre d’altres, el malai , el javanès , el tagàlog i el malgaix i el grup dit oceànic més d’un milió de parlants, que comprèn les llengües micronèsies, les melanèsies i les polinèsies 650000 parlants, essent aquest darrer el subgrup més important, que conté, entre d’altres, el tahitià , el hawaià , el maori , el fijià , el palauà i el samoà Característiques principals i comunes són l’estructura morfològica aglutinant i el simple sistema fonemàtic Té una gran majoria de mots…
toscà
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià que, en la seva modalitat florentina, esdevingué base de la llengua literària.
La Toscana, regió isolada als segles de formació dels romanços per condicionaments geogràfics i històrics, conservà un llatí poc contaminat Els seus trets lingüístics més rellevants són la manca de metafonia, la reducció del segment -ri- a i el sufix - ariu esdevé - aio , i no - aro o - ero , el pas de LV > rb i RV > rb nervu > 'nerbo’ i l’anomenada “gorgia” o aspiració de les oclusives intervocàliques C, P i T en h, ph th , fenomen atribuït per alguns al substrat etrusc per exemple, ficu > 'fiho’, ‘figa’ De les diverses varietats toscanes destaca el florentí, que fa els futurs…
finès
Lingüística i sociolingüística
Llengua finoúgrica del grup baltofinès, anomenada suomi pels seus parlants.
El parlen uns 5 000 000 d’individus, principalment a Finlàndia, però també a les zones veïnes de Noruega, Suècia i Rússia, als Estats Units i a Austràlia Els primers texts escrits en finès procedeixen de mitjan s XVI Ultra els trets baltofinesos comuns, són característiques del finès l’harmonia vocàlica conseqüent, la riquesa en diftongs i l’accent fix carregat sobre la primera síllaba La subordinació per mitjà de conjuncions és poc freqüent, perquè les accions subordinades són expressades preferentment per formes no personals del verb El finès crea amb gran facilitat mots composts, la qual…