Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
especificatiu | especificativa
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un element lingüístic que delimita la qualitat o extensió d’un altre.
Aquesta funció delimitativa pot ésser portada a terme per un adjectiu, un complement determinatiu, una frase relativa, etc A els gossos negres , l’adjectiu qualificatiu negres especifica gossos , a els homes que lluiten per la llibertat triomfaran , la frase relativa que lluiten per la llibertat especifica els homes
explicatiu | explicativa
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un element lingüístic que, referit a un altre, n’expressa una qualitat que, de fet, ja hi és continguda.
L’element explicatiu pot ésser un adjectiu, una frase relativa, etc A un bon home, bon és un adjectiu explicatiu no especifica home A l' escriptura, que serveix per a reflectir gràficament les expressions orals, és un codi de signes convenionals , la proposició que serveix per a reflectir gràficament les expressions orals explica l’escriptura sense modificar-la
denotació
Lògica
Lingüística i sociolingüística
Entitat exterior a la llengua a la qual es refereix un mot o una expressió.
En lògica moderna, especialment a partir de Frege, hom tendeix a considerar-la sinònim de referència i extensió i a oposar-la a connotació, significat, sentit, comprensió o intensió La denotació és funció específica, i generalment única, dels noms propis en la mesura que aquests identifiquen —sense tenir un significat propi— individus, poblacions, accidents naturals, etc
gramàtica universal
Lingüística i sociolingüística
Sistema de principis i regles comuns a totes les llengües.
La hipòtesi adoptada per la gramàtica generativa és que la gramàtica universal és innata, que es tracta d’una dotació genètica de què neixen proveïts els membres de l’espècie humana Aquesta GU explicaria la facilitat amb què adquirim una gramàtica específica Les diferències entre les llengües responen, segons aquesta perspectiva, a les variacions paramètriques, les quals quedarien fixades mitjançant l’experiència
oració interrogativa
Lingüística i sociolingüística
Oració que expressa una pregunta.
Normalment aquesta és marcada adés per un element interrogatiu, adés per una entonació específica, adés per l’un i l’altra Quan l’oració és subordinada s’anomena oració interrogativa indirecta , i quan no és subordinada, oració interrogativa directa Segons si pregunta per una part o tot el contingut de l’oració, s’anomen oració interrogativa parcial o oració interrogativa total , respectivament
discurs especialitzat
Lingüística i sociolingüística
Producció lingüística oral o escrita caracteritzada per vehicular un coneixement especialitzat relacionat amb una temàtica específica.
L’emissor del discurs especialitzat sempre és un especialista en una situació de transmissió de coneixement especialitzat El discurs especialitzat és concís quant a la forma, precís quant al contingut que reflecteix la conceptualització d’una matèria especialitzada i sistemàtic quant a l’estructura interna
banc de dades terminològiques
Lingüística i sociolingüística
Dipòsit d’informació especialitzada, sovint format per una o diverses bases de dades, i concebut per a resoldre una finalitat específica.
La seva formalització és diferent segons els casos Per als seus creadors, un banc de dades és una base de dades immensa i manipulada per un gestor de base de dades per als usuaris, és un gran dipòsit d’informació interrogable a través d’un menú i, per tant, un producte acabat i tancat sobre el qual no es pot intervenir Com a exemples de bancs de dades terminològiques podem destacar Termium o Eurodicautom, que són construïts sobre una base de dades relacional
llenguatge
Antropologia social
Lingüística i sociolingüística
Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per ell.
Per això, el llenguatge suposa un aspecte individual i un aspecte social Atenent al sistema de signes a disposició de la capacitat comunicativa de l’home —els signes podent ésser de natura diversa, segons els sentits que els poden copsar—, hi pot haver moltes menes de llenguatges auditiu o, correlativament, parlat , visual, olfactiu, tàctil, etc Es dóna llenguatge sempre que dos individus, havent atribuït convencionalment un cert sentit a un acte determinat, l’executen amb finalitat de comunicar-se entre ells Però, entre els diversos llenguatges possibles, excelleix, com a tal, estrictament…
oposició
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Relació existent entre tots els elements homogenis d’un sistema lingüístic (fonemes, formes, funcions, significats, etc) per a constituir un equilibri, i, per tant, per a poder ésser diferenciats.
Entre dos o més fonemes posicionalment commutables dins una llengua donada, la commutabilitat consisteix a examinar si aquests fonemes tenen la capacitat de canviar el significat d’una seqüència en permutar-se dintre contexts idèntics Així, doncs, hom dirà que en català p i m s’oposen per tal com existeixen parelles d’expressions, com ara pa i mà, capa i cama , llop llom , etc, que es distingeixen semànticament a partir de la permutació d’aquells segments En aquest sentit, un fonema és un segment mínim funcional, és a dir, oposable almenys a un altre segment mínim Els factors fonètics que…
semàntica
Lingüística i sociolingüística
Part de la lingüística que estudia els significats.
El terme fou introduït per MBréal, a la fi del s XIX Però la semàntica moderna arrenca pròpiament de Fde Saussure i la seva teoria del signe lingüístic Cal no confondre el terme semàntica amb els termes semasiologia, semiologia, semiòtica, lexicologia, malgrat que algunes vegades han estat usats amb una certa indiscriminació Semblantment, tractant-se d’un estudi dels significats, cal tenir en compte la necessitat d’una precisió en els termes significació, significat i sentit lingüístics, moltes vegades recercada i no sempre assolida Durant molts anys, la majoria de lingüistes —tot i no poder…