Resultats de la cerca

Professor a Basilea 1914, a Berlín 1921 i a la Universitat de Harvard 1939, estudià la cultura grega i la patrística Entre les seves obres cal destacar Aristoteles 1923 i Paideia Die Formung des griechischen Menschen ‘Paideia La formació de l’home grec’, en tres volums, 1933-45

Els fonaments teòrics són Über die Lautgesetze ‘Sobre les lleis fonètiques’, 1885, de Schuchardt, i Dei neogrammatici 1886, d’Ascoli s’hi destaquen també Bartoli, Bertoni, Vossler i Spitzer Els seus membres reaccionaren enfront del mecanicisme rigorós dels neogramàtics, mercès sobretot als nous coneixements de la geografia lingüística Insistiren en els aspectes psicològics de la llengua

Es formà a les universitats de Viena i de París, i es doctorà el 1910 en la de Viena Actiu en 1913-16 a la Hofbibliothek de Viena, fou professor de filologia romànica a les universitats d’Innsbruck 1916-25, de Berlín 1925-45, de Bucarest 1940-44 i de Tübingen 1946-56 Després de la seva jubilació explicà encara cursos a les universitats de Tübingen, de Zuric 1958-59 i de Saarbrücken 1961-62 Deixeble de WMeyer-Lübke i de JGilliéron, en continuà els mètodes de la gramàtica històrica i de la geografia lingüística Estudià la Romània i prestà una gran atenció als problemes de les influències…

Estudià a les universitats de Munic, Würzburg, París i Florència i fou professor a Istanbul, Mèxic, Berlín, Coïmbra i Urbana Especialitzat des de la seva jovenesa en els estudis sards, el seu interès s’estengué, tanmateix, per tota la Romània i es manifestà en diversos treballs d’una gran rigor científica Collaborador de l’atles lingüístic d’Itàlia dirigit per KJaberg i JJud, en féu les enquestes de Sardenya Entre les seves publicacions del tema sard cal recordar Das ländliche Leben Sardiniens im Spiegel der Sprache 1921, Studien über den sardischen Wortschatz 1930, Historische Lautlehre des…

Germà d' Alexander von Humboldt Acabats els estudis de dret 1790, exercí al Tribunal Suprem de Prússia Es relacionà amb la intellectualitat alemanya del seu temps JWGoethe, FAWolf, FSchiller, FHJacobi, etc Ambaixador a Roma 1802-08, el 1809 fou nomenat ministre d’educació, càrrec des del qual fundà la Universitat de Berlín i concebé un sistema educatiu que ha tingut una influència profunda en tot l’àmbit alemany, especialment la seva divisió de l’ensenyament en tres nivells, el paper de l’estat en les institucions educatives i la perspectiva humanista i universal Representà Prússia al…

Amb Acht Bücher grammatischer Regeln ‘Vuit llibres de regles gramaticals’, 1839-40 permeté d’apreciar l’obra dels gramàtics indis El 1842, cridat per l’Acadèmia de Ciències de Peterburg, inicià el gran Sanskritwörterbuch ‘Diccionari sànscrit’, 1853-75 Al costat de nombrosos altres treballs de sanscritista i comparatista publicà Über die Sprache der Jakuten ‘Sobre la llengua dels iacuts’ 1851

Catedràtic de romanística de la Universitat de Bonn, s’interessà sobretot per temes de lexicografia i etimologia de tot l’àmbit romànic Die Onomasiologie der Dummheit 1972, Primäre und sekundäre Onomatopöien 1975, Lateinisch-romanische Etymologien 1981, amb una més gran insistència sobre temes hispànics Iberromanische Etymologien 1968, O problema de acusativo preposicional no catalão 1947 Tingué una important activitat com a crític de la mateixa disciplina Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres

Fou professor de les universitats de Berna, Zuric, Frankfurt del Main i Berlín Coneixedor a fons de moltes de les llengües i literatures romàniques, maldà en la seva obra per una visió de conjunt de la Romània Donà noves metodologies en el camp de la geografia lingüística, destacant la importància dels límits eclesiàstics Zur sprachlichen Gliederung Frankreichs ‘Sobre la fragmentació lingüística a França’, 1911 Treballà també sobre la literatura francesa i les literatures romàniques en general Die romanischen Literaturen ‘Les literatures romàniques’, 1909

Fou professor de romanística a Friburg de Brisgòvia, Marburg i Innsbruck Treballà molt sobre els parlars pirinencs i especialment sobre l’aragonès, al qual dedicà una important monografia Der hocharagonesische Dialekt , 1935 i una nodrida sèrie d’articles S'interessà també pels parlars del Delfinat i Sardenya i, els anys d’Innsbruck, pel rètic Des del 1927 publicà l’important suplement bibliogràfic de la Zeitschrift für romanische Philologie El llibre Die romanischen Sprachen és el fruit de la seva labor de bibliògraf

Estudià a Würzburg i Munic, on fou deixeble de Karl Vossler Professor de les universitats de Roma, Friburg de Brisgòvia i Munic, fou encara un romanista integral, i dominà tant la lingüística com la història de la literatura Treballà sobre el francès medieval Altfranzösische Grammatik , 1933, sobre les relacions entre semàntica i teologia Kultsprache und Profansprache in den romanischen Ländern , 1933 i sobre gairebé totes les literatures romàniques Dante Studien 1975, Gabriela Mistral und ihre kosmische Sympathie 1954 i Die Mystik des Raymundus Lullus 1949