Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
postnominal
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot derivat d’un nom substantiu o adjectiu: manejar, blanquejar
.
S'oposa a postverbal
politonia
Lingüística i sociolingüística
Terme proposat pel Cercle Lingüístic de Praga per designar la presència d’una correlació melòdica en les vocals o en els mots en un sistema fonològic.
polisíndeton
Lingüística i sociolingüística
Figura (oposada a asíndeton) que consisteix en la freqüent repetició d’una conjunció per donar més força a l’expressió. Ex: Menjaven i cantaven i es divertien
.
polisèmia
Lingüística i sociolingüística
Propietat d’un signe lingüístic de tenir més d’un significat, per exemple, ull, corona, banc, cap
.
D’una banda, polisèmia s’oposa a monosèmia, semblantment a com un mot del vocabulari general s’oposa al terme d’un vocabulari científic o especialitzat, amb un significat únic D’altra banda, polisèmia s’oposa a homonímia, tot i que la línia diferencial entre totes dues és sovint molt fluïda En tot cas, la distinció pot sorgir de la consideració diacrònica dels mots un mot polisèmic, a partir d’una etimologia concreta, ha anat prenent diversos significats més o menys analògicament dos mots homònims iguals d’aparença, fònica o gràfica, però ben distints de significat provenen d’etimologies…
poliglot | poliglota
Lingüística i sociolingüística
Religió
Escrit en diferents llengües.
És dit, sobretot, de les edicions de la Bíblia en diferents llengües Bíblia poliglota o simplement poliglota , que presenta en forma parallela els texts originals i els d’algunes versions antigues autoritzades La primera fou la Bíblia Poliglota Complutense
polifonia
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’un grafema o lletra que, dins l’ortografia normal d’una llengua, pot ésser realitzada fònicament de diverses maneres.
En català, per exemple, c accés eksé s sosa sóze, etc
polifonemàtic | polifonemàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit del conjunt o la seqüència fonemàtica formada per dos o més elements susceptibles de comparèixer separadament en un altre context.
La qualificació de polifonemàtica o monofonemàtica d’una seqüència depèn sovint de criteris teòrics adoptats d’antuvi En català, per exemple és possible de considerar, en seqüències de tipus qua- , dos o bé tres fonemes, respectivament, kw-á i k-w-á
pleremàtica
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, estudi de la forma del pla del contingut de la llengua, que comprèn els plerematemes; grosso modo es refereix al mateix camp que la gramàtica tradicional, bé que amb mètode diferent; la substància del contingut, és a dir, la significació, és exclosa de la consideració lingüística de la glossemàtica.
Segons Hjelmslev, la forma del contingut és característica de cada llengua “cada llengua estableix els seus propis límits =forma del contingut dins la "'massa de pensament’ =substància del contingut amorfa Cada llengua projecta la forma d’una manera diferent sobre el pensament com si amb un mateix grapat de sorra =substància del contingut hom formés dibuixos diferents =forma del contingut'
plerematema
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, magnitud de la forma del pla del contingut de la llengua.
Es divideix en plerema , o element constituent, i morfema , o element exponent El primer correspon als mots radicals i als elements de derivació de la gramàtica tradicional, i el segon, a les desinències verbals i nominals Ambdós corresponen, en el pla de l'expressió, al cenema i al prosodema