Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
austronèsic
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües, també anomenades malaiopolinèsies, originària de la península indostànica i àmpliament difosa a l’àrea del Pacífic.
Comprèn més de 300 llengües, dividides en dos grups l’indonesi uns 125 milions de parlants, que inclou, entre d’altres, el malai , el javanès , el tagàlog i el malgaix i el grup dit oceànic més d’un milió de parlants, que comprèn les llengües micronèsies, les melanèsies i les polinèsies 650000 parlants, essent aquest darrer el subgrup més important, que conté, entre d’altres, el tahitià , el hawaià , el maori , el fijià , el palauà i el samoà Característiques principals i comunes són l’estructura morfològica aglutinant i el simple sistema fonemàtic Té una gran majoria de mots disillàbics i…
sufix augmentatiu
Lingüística i sociolingüística
Sufix que serveix per a afegir la idea de grandària al nom de què forma part.
augmentatiu | augmentativa
Lingüística i sociolingüística
Dit dels mots que tenen una significació amb algun matís que augmenta en determinat aspecte la dels mots positius dels quals procedeixen.
augment
Lingüística i sociolingüística
Partícula que, en certes llengües indoeuropees —indoirànic, armeni i grec—, precedeix els pretèrits verbals com a característica temporal; la seva funció, doncs, és la mateixa de les desinències secundàries.
L’augment consisteix en una vocal * e > a- en indoirànic exemples sànscrit ábharat , armeni eber , ἔφερε L’ús de l’augment sembla haver estat, en principi, potestatiu, puix que a l’èpica grega arcaica hom troba moltes formes sense partícula
idioma
Lingüística i sociolingüística
Llengua considerada com a pròpia d’una comunitat lingüística.
identitat
Lingüística i sociolingüística
Segons Saussure, igualtat que hi ha entre les diverses realitzacions d’un element lingüístic en una mateixa etapa de la llengua (identitat sincrònica) o en les diverses etapes de la seva evolució (identitat diacrònica).
homomorf | homomorfa
hispànic | hispànica
Lingüística i sociolingüística
Dit de les llengües romàniques parlades en l’àmbit de l’antiga Hispània (català, castellà i galaicoportuguès).
híbrid | híbrida
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot compost format amb elements que procedeixen de llengües diverses.