Resultats de la cerca

Doctor en drets Fill del mercader i impressor Pere Lacavalleria , fou batejat a Barcelona el 2 de desembre de 1640, tal com ell mateix feu constar en el seu opuscle Allegacions en dret 1680 Antoni Lacavalleria, germà seu, imprimí les seves dues obres Gazophylacium catalano-latinum Barcelona 1696, per ajudar a la traducció del català al llatí, en la qual treballà vuit anys i incorporà molta terminologia cientificotècnica L’obra supera, tant en l’aspecte científic com en la riquesa lèxica i fraseològica, els diccionaris publicats fins aleshores Publicà encara una Bibliotheca Musarum Barcelona…

És autor d’un Diccionario castellano-Dictionnaire français-Diccionari català 1642, que imprimí ell mateix i dedicà al lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya, el mariscal de Brézé Consta de dues parts un aplec de diàlegs sobre aspectes de la vida quotidiana i un vocabulari Al final hi ha conjugacions verbals i notes sobre pronunciació És el primer manual de conversació per al coneixement de llengües modernes a Catalunya, una adaptació d’aquesta mena d’obres molt esteses aleshores a Europa Com a impressor també edità a Perpinyà el Sumari… dels títols d’honor… 1628, d’…

Estudià al seminari de Tortosa i al de Barcelona, on des del 1828 fou professor d’humanitats És autor de diccionaris castellans i llatins, gramàtiques Ortografía de la lengua castellana , 1849 Gramática latina , 1852, preceptives i altres obres que han romàs inèdites com  Observaciones acerca del estilo y diversos géneros y también sobre el lenguaje trópico y figurado , discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del 1837 L’Acadèmia afavorí la publicació de la seva obra més important, el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i…

Fou professor de romanística a Friburg de Brisgòvia, Marburg i Innsbruck Treballà molt sobre els parlars pirinencs i especialment sobre l’aragonès, al qual dedicà una important monografia Der hocharagonesische Dialekt , 1935 i una nodrida sèrie d’articles S'interessà també pels parlars del Delfinat i Sardenya i, els anys d’Innsbruck, pel rètic Des del 1927 publicà l’important suplement bibliogràfic de la Zeitschrift für romanische Philologie El llibre Die romanischen Sprachen és el fruit de la seva labor de bibliògraf

Deixeble de Gamillscheg, seguí les inclinacions del seu mestre per la geografia lingüística Professor a Erlangen La seva especialització fou el retoromànic de les Dolomites Dedicà, a la llengua catalana, una important monografia sobre l’Alguer publicada incompletament, en traducció castellana, a l' Anuari de l’Oficina Romànica en 1932-34 i dos articles sobre la debatuda qüestió de la seva pertinença a la Galloromània o a la Iberoromània Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1948

Deixeble de Bernhard Schädel a Hamburg, començà la carrera amb una tesi de geografia lingüística sobre el llenguadocià i el català del Rosselló 1913 Aviat s’aplicà a l’estudi dels dialectes castellans, i analitzà en diverses publicacions 1914-27 la llengua i les tradicions de les terres lleoneses La seva obra principal, Die Hochpyrenäen 1935-38, és dedicada a descriure, segons el mètode dels Wörter und Sachen , la cultura popular a ambdós vessants dels Pirineus Després d’haver dirigit el seminari de romàniques de la Universitat d’Hamburg i d’haver fundat la revista Volkstum und Kultur der…

Estudià romanística, història, política i filosofia a les universitats de Göttingen, Berlín Universitat Lliure, Montpeller i Tübingen Posteriorment fou lector d’alemany a la Universitat de Bordeus III 1971-73, professor a les universitats de Münster de Westfàlia 1974-86, Hannover i Wuppertal, i professor visitant a les universitats de París, Buenos Aires, Bahía Blanca i Niça Del 1986 al 2012 fou catedràtic de romanística a la Universitat de Viena posteriorment emèrit Ha estat també professor associat a la Universitat de Leipzig 2006 A l’occità, amb la problemàtica del qual se sent…

Catedràtic de lingüística comparada de la Universitat de Tübingen Treballà en el camp de l’indoeuropeu, que identificà sobretot en la toponímia Propugnà una fase “europea antiga”, anterior a la fragmentació de la llengua i documentada en una sèrie de topònims, bàsicament hidronímics, presents en tota l’Europa indoeuropea Publicà un gran nombre d’articles a la revista Beiträge zur Namenforschung , fundada per ell mateix, i diverses monografies Sprache und Vorzeit ‘Llengua i passat’, 1954, Die Struktur der alteuropäischen Hydronymie ‘L’estructura de l’antiga hidronímia europea’, 1963 Estudià…

Estudià a Amsterdam, Montpeller i París i aconseguí una solidíssima formació humanística i universal Estudià i edità la majoria dels autors grecs antics Intervingué, també, en la “qüestió de la llengua” grec , però proposà una solució intermèdia i ambigua que, probablement, fou mal interpretada Encoratjà constantment els seus compatriotes a emprendre la lluita contra l’opressió dels turcs

Edità els poemes de l' Edda 1867, sostingué amb rigor científic l’origen de les sagues a Estudier over de nordiske gude- og heltesangs oprindelse ‘Estudis sobre l’origen de les llegendes divines i heroiques del nord’, 1881-89 i, amb Magnus Olsen, desxifrà una collecció d’antigues inscripcions rúniques de Noruega i l’edità 1891-94