Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
llengua de signes
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels sistemes de signes coherents (sobretot amb les mans) emprat per a la comunicació habitual en una determinada comunitat de persones, generalment sordes.
Característiques generals de les llengües de signes Cal no confondre les llengües de signes amb accions de mim o imitacions gestuals d’objectes, accions, etc, encara que aquestes hi puguin ser utilitzades amb alguna freqüència com en qualsevol sistema lingüístic, els signes confegits amb les mans són convencionals i arbitraris, sense cap relació material amb l’objecte o concepte que expressen És també errònia la idea que les llengües de signes constitueixen una ‘traducció’ o ‘versió’ dels signes orals, bé que ocasionalment algun signe pot tenir aquest origen En aquest sentit, el lèxic i…
Jaume Riera i Sans
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Medievalista i hebraista.
El 1966 acabà els estudis al seminari de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres 1969, especialitzat en semítiques, i arxiver des del 1979 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en fou secretari i responsable de la Cancelleria Reial Es dedicà a l’estudi dels jueus catalans medievals i, del 1985 al 1988, fou president fundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, precedent de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics , filial de l’Institut d’Estudis Catalans Impulsor de la revista Calls 1986-90, hi publicà una important bibliografia crítica del judaisme català També fundà 1981…
,
Günther Haensch
Lingüística i sociolingüística
Lingüista, traductor i acadèmic alemany.
Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial 1941, treballà com a intèrpret de francès durant l’ocupació de França Després de ser internat en un camp de presoners a Suïssa 1944-45, es diplomà en traducció i interpretació en alemany, francès i anglès 1946 i castellà 1947 a la Universitat de Ginebra Aquest any inicià estudis de romanística a la Universitat de Barcelona, que prosseguí a la de Munic, on el 1954 es graduà en filologia romànica i història, i on els anys 1956-67 fou professor adjunt de francès, castellà i català En aquesta universitat participà en la fundació de l’Institut de Traducció i…
Eliezer ben Yĕhudà
Lingüística i sociolingüística
Activista sionista, periodista i lexicògraf jueu, de nom de naixement Eliezer Yitzhak Perlman.
Pertanyent a una família hassidita , fou criat per un oncle que, als 13 anys, l’envià a estudiar a una escola rabínica Influït tanmateix per la Haskalà, la tradició illustrada del judaisme, en fou expulsat al cap d’un any Una família benestant li finançà els estudis, dels quals les llengües foren una part important Al mateix temps, es convertí en un sionista convençut El 1878 anà a París a estudiar medicina i signà el seu primer article en hebreu, un allegat en favor de l’emigració de la diàspora a Palestina, com Eliezer ben Yĕhudà, nom que des d’aleshores utilitzà en la seva activitat…
Josep Maria de Casacuberta i Roger
Disseny i arts gràfiques
Edició
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i editor.
Llicenciat en dret 1917 i en filosofia i lletres 1921 cursà estudis de filologia romànica a Montpeller i a Zuric Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1958 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1962 El seu interès per la història de la literatura i per la historiografia es feu palès ja de ben jove, amb l’article “Índex de noms propis de la Crònica d’en Muntaner”, aparegut als Estudis Universitaris Catalans 1914 Incorporat a l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, exposà la seva tasca en una Memòria dirigida al president de…
, ,
asturià
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua romànica parlada a Astúries, a la part occidental de Cantàbria, al nord de Lleó i en algunes localitats del districte de Bragança (Portugal).
Popularment, i a vegades despectivament, aquesta llengua, especialment l’asturià central, és coneguda amb el nom de bable Hom distingeix en l’asturià tres zones més o menys diferenciades l' asturià occidental , l' asturià central i l' asturià oriental , limitades aproximadament a l’interior pel Nalón i pel Sella i que corresponen a les tres grans divisions del lleonès manteniment dels diftongs decreixents, conservació de la f-, a l’oest conservació de la f-, formació dels plurals en -es, al centre l’asturià central, el més característic dels dialectes asturians, comprèn la major part del…
retoromànic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de dialectes romànics constituït per tres blocs dialectals, d’àrea discontínua.
S'estenen des del Sant Gotard fins a l’Adriàtic i són, d’W a E el retoromànic occidental o rètic amb tres dialectes el sobreselvà i el sotaselvà —que junts constitueixen el romanx o grisó, llengua oficial del cantó dels Grisons i una de les quatre llengües parlades a Suïssa— i l' engiadinès , parlat a Engiadina, el ladí o dolomític, parlat a la regió de les Dolomites i al Trentino-Alto Adige, on és reconegut oficialment, i el furlà , parlat al Friül A causa d’aquesta profunda disgregació i de la dificultat comunicativa entre els parlants d’aquests dialectes, hom ha posat en dubte la seva…
Jordi Carbonell i de Ballester
Lingüística i sociolingüística
Política
Filòleg i polític.
Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, fou lector de català a la Universitat de Liverpool 1950-52, i en 1946-56 exercí com a secretari redactor de l’ Institut d’Estudis Catalans , de la Secció Filològica del qual fou nomenat membre adjunt 1972, numerari 1982 i emèrit 1994 Del 1989 al 1995 en fou secretari i, en 1991-96, director de l’Oficina d’Onomàstica Director de la Gran Enciclopèdia Catalana 1965-71 i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1969-72 —d’on fou expulsat per raons polítiques—, fou membre fundador de l’ Associació Internacional de Llengua…
, ,
Enric Guiter
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, lingüista i científic.
Fill d’una família catòlica tradicionalista i reialista, s’interessà molt aviat per la llengua catalana i l’acció catalanista Estudià física a París i es doctorà a Montpeller en física 1939 i en lletres 1943, amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin i un treball sobre la Grammaire de la langue du “Llibre d’Ave Maria” És autor de nombrosos articles sobre la química de les sals complexes i sobre hidròlisi, i deixà un centenar de treballs publicats essencialment en el Bulletin de la Société Chimique de France Fou professor dels instituts d’Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà,…
, ,
Jon Landáburu Illarramendi
Lingüística i sociolingüística
Lingüista basc.
Llicenciat 1965 en filosofia per la Universitat de la Sorbona de París, posteriorment es diplomà 1971 i doctorà 1976 en Lletres i Ciències Humanes especialitat lingüística, per la mateixa universitat Posseeix les nacionalitats francesa i colombiana Després d’exercir a França la docència en filosofia a l’ensenyament secundari, al final dels anys seixanta passà al Liceu Francès de Bogotà, i des d’aleshores començà una trajectòria acadèmica que alternà a les universitats de París i de Los Andes de Bogotà -on fou professor titular del 1992 al 2000-, i en les quals impartí matèries diverses sobre…