Resultats de la cerca

Crític i hermeneuta, edità autors clàssics, sobretot grecs Plató, Aristòtil, Aristòfanes, etc i llatins Tit Livi i Tàcit, i occitans Collaborà al Corpus scriptorum historiae byzantinae

Fou professor de filosofia i d’eloqüència a Pàdua Traduí Aristòtil i Dioscòrides al llatí i corregí la Historia naturalis de Plini Castigationes plinianae, 1492-93

Fill de Ḥunayn ibn Isḥāq, fou metge a la cort de Bagdad i continuà la tasca de traductor del seu pare Es dedicà, sobretot, a obres de matemàtica, d’astronomia, de geometria Euclides i de filosofia Aristòtil, Plató, Alexandre d’Afrodísia i Porfiri

Autor d’una Arte poética , signada amb el pseudònim de Cândido Lusitano , on, seguint Aristòtil, teoritzà sobre els gèneres poètics d’acord amb la tradició clàssica Fou el teòric del neoclassicisme portuguès i preceptista gramatical notable en les seves Reflexões sobre a língua portuguesa i el Dicionário poético

Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina —que exercí a Montpeller i Marsella— i les traduccions de l’àrab a l’hebreu Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefeš traduí el comentari d’Averrois al De Anima d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Šimuš l’obra de medicina d’al-Zahrawī en 30 llibres, que acabà el 1258 Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitāb al-Manṣūrī d’al-Rāzī

Jesuïta 1551, el 1556 fou nomenat mestre en arts pel Collegi Romà, on ensenyà tota la vida Els Physicorum libri XV Roma, 1576, 12 edicions són un comentari humanístic d’Aristòtil sota la guia d’Averrois Publicà comentaris, de caràcter alhora positiu i teològic, al llibre de Daniel 1587, 5 edicions, al Gènesi 1591-99, 7 edicions i a d’altres llibres de la Bíblia, ultra un tractat contra la màgia 1591, 6 edicions Els seus voluminosos Opera theologica aparegueren pòstums a Colònia el 1620

Vida i obra Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics 1554 i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil Ensenyà grec i retòrica a les universitats de València, Saragossa—on tingué com a deixeble Pere Joan Galès— i Barcelona En aquesta ciutat hi estigué durant vint-i-sis anys, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió…

Pertanyia al grup dialectal jonicoàtic, però presentava alguns trets característics i, sobretot, arcaismes, com la conservació del nombre dual L’àtic esdevingué llengua literària a l’època de l’hegemonia atenesa dels ss V i IV aC des d’aleshores fou el dialecte propi dels gèneres literaris típicament atenesos la tragèdia amb influències jòniques, la comèdia i, sobretot, la retòrica amb Tucídides i, més tard, amb Xenofont, l’àtic substituí el jònic en la historiografia, i amb Plató i Aristòtil, en la filosofia Substituït en la literatura hellenística per la koiné, retornà a les…

Després d’estudiar a Girona i a Roma, on fou ordenat de sacerdot, esdevingué canonge i professor de sociologia del seminari de Barcelona 1919 L’obra que li ha donat més fama és el Tratado de sociología cristiana 1909 vuitena edició ampliada, 1953, dins el corrent de l’encíclica Quadragesimo anno Membre del Grupo de la Democracia Cristiana, de Severino Aznar, participà en la direcció del moviment d’Acció Popular i de la seva revista, Catalunya Social , i fou un dels inspiradors de la Unió Democràtica de Catalunya Fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i influí…

Als Països Catalans, ja a l’alta edat mitjana hom pot trobar llibres d’autors clàssics a la biblioteca del monestir de Ripoll Hom ha trobat notícies que testimonien l’interès dels monarques de Catalunya-Aragó per a proveir amb autors clàssics llurs biblioteques així, Juan Fernández de Heredia féu nombroses aportacions d’obres d’autors grecs antics i medievals, en temps de Pere III Hom coneix, a més, l’existència de llibres grecs d’Aristòtil, Demòstenes i Plutarc a la biblioteca de Carles de Viana Amb la introducció dels corrents renaixentistes augmentà l’interès pels estudis hellènics, i el…