Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
sahídic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de la llengua copta anomenat antigament dialecte tebà.
Era originari de la regió d’Hermòpolis, però ja a la meitat del s VI arribà, sota la influència del monaquisme de sant Pacomi, a imposar-se com a llengua literària i parlada en tota la part de la vall del Nil compresa entre el Caire i Tebes Tingué la màxima expansió al començament del s XV, que ocupà tota la vall des del Caire fins a ‘Aswân Són escrits en aquest dialecte la major part dels manuscrits gnòstics trobats a Nag-Hammadi el 1945
maia-quiché
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família maia-zoque parlades a l’Amèrica Central.
És format per les llengües huaxteca, maia, mam, quiché i tzeltal, a més del chol , antigament parlat des de Tabasco fins a Hondures
oriya
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup indoari parlada a l’estat indi d’Orissa.
Derivat directament del māghadī, és de totes les llengües índies actuals la més propera al sànscrit, sobretot pel que fa al lèxic i a la fonètica Documentat ja antigament amb una rica literatura, que a partir del s XVI tractà sobretot de temes religiosos, disposa d’un alfabet propi
semasiologia
Lingüística i sociolingüística
Part o aspecte de la semàntica que estudia els significants o conceptes dels signes lingüístics a partir de llurs significats, en oposició a l’onomasiologia, que tracta dels significants o denominacions que es poden atribuir als conceptes o significats.
En el procés de comunicació entre interlocutors, l’emissor del signe lingüístic, en un procediment onomasiològic, parteix del concepte o significat i cerca el significant que més bé hi correspon El receptor del signe, en un procediment semasiològic, parteix del significant i l’interpreta per arribar al significat o concepte Antigament, fins a MBréal final del s XIX, semasiologia designava el que avui hom anomena semàntica
ídix
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels jueus asquenazites, dita també judeoalemany, parlada per uns vuit milions de persones.
Producte de diversos elements i sobre una base alt-alemanya, hi intervenen factors eslaus, fràncics i romànics, tot plegat mediatitzat per l’hebreu, que, entre d’altres coses, hi ha aportat l’alefat Té dos dialectes l’occidental, parlat antigament als Països Baixos, a la meitat occidental del que actualment és Alemanya i a Alsàcia-Lorena i l’oriental, de la Bàltica a la mar Negra i, sobretot d’ençà del genocidi dut a terme pels nazis, transportat als EUA
tagàlog
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup indonesi, dins la família austronèsica, parlada per uns 13,3 milions de persones a les illes Filipines.
La seva fonètica, simple, així com un sistema molt ric d’aglutinació, la converteixen en una llengua d’una gran precisió i, de fet, fou emprada pels primers missioners segle XV com a llengua de relació Escrita antigament en escriptura sillàbica, a partir del segle XVI hom utilitzà els caràcters llatins Posseeix una abundant literatura, popular i culta Reivindicada per tots els nacionalistes i independentistes, després de diversos intents de convertir-la en oficial, al costat de l’anglès, fou declarada oficial el 1946 i actualment és parlada a les Filipines pel 24% de la població
prussià
Lingüística i sociolingüística
Llengua pertanyent al grup de les llengües bàltiques, parlada antigament a la Prússia Oriental
.
Extingit a la fi del s XVII a causa de la creixent penetració de l’alemany, és conegut per les traduccions de tres catecismes i de l' Encheiridion de MLuter s XVI i pels vocabularis recollits per Elbing s XV i per Simon Grunau s XVI
baltoeslau
Lingüística i sociolingüística
Terme que abraça, sota una designació comuna, dues de les famílies de llengües indoeuropees: la de les llengües bàltiques
i la de les llengües eslaves
.
Més que per la contigüitat geogràfica d’ambdós grups, la designació conjunta es justifica partint de la noció de l'arbre genealògic de les llengües, per la creença que antigament en formaven un de sol, després ramificat Però la base d’aquesta creença no és gaire sòlida Segons Meillet, les nombroses semblances són degudes més al parallelisme dels desenvolupaments que no pas a una separació tardana, car hom hi troba innovacions més anàlogues que no pas idèntiques La declinació, conservadora, és semblant en tots dos grups, i el verb, innovador, és molt diferent Allò que dóna al…
llengües cèltiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües indoeuropees pertanyents al grup italocèltic, situades a l’extrem occidental d’Europa, però que ocupaven antigament una àrea molt vasta.
Hom les divideix en dos grups el continental , anomenat també gàllic , estès a França, la península Ibèrica, Alemanya meridional, Itàlia septentrional, plana del Danubi i fins a Galàcia, i del qual només resta testimoni d’algunes inscripcions, noms propis, topònims i influències en altres llengües i l’ insular , dividit alhora en dues branques la britònica gallès o càmbric, còrnic, bretó i picte i la goidèlica gaèlic irlandès , gaèlic escocès i manx Un altre criteri de divisió, fonètic, consisteix en la diferent evolució de la labiovelar indogermànica qu en q o en p llatí quattuor , càmbric…