Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
lingüística funcional
Lingüística i sociolingüística
Part de la lingüística interessada en les funcions entre objectes concrets de la llengua, o functius, que només són el terme o punt de tangència entre les funcions.
La distinció entre funcions de conjunció i funcions de disjunció és bàsica Els functius d’un sistema tenen una funció de disjunció, i els d’un procés, una funció de conjunció a gat hi ha conjunció g -a -t , però entre gat i got hi ha disjunció Les principals escoles de lingüística funcional són les de Praga Trubeckoj, Jakobson, etc i Copenhaguen Hjelmslev
Daniel Recasens i Vives
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Catedràtic del departament de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del laboratori de fonètica de l’Institut d’Estudis Catalans, s’ha especialitzat en fonètica i dialectologia Autor, entre altres, d' Estudi comparatiu de la fonètica segmental del català i de l’anglès 1984, Temes de lingüística del català 1990, Fonètica descriptiva del català 1991, Fonètica i fonologia 1993 i De la fonètica a la fonologia 2001, ha participat en els projectes d’investigació bàsica de la Unió Europea ACCOR i SPEECH MAPS
zuni
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble amerindi pertanyent al grup dels indis pueblo de la família lingüística utoasteca que habita al centre-oest de Nou Mèxic (EUA).
Al s XVI habitaven les “set ciutats de Cíbola”, que la imaginació de Coronado i d’altres exploradors feia suposar com un imperi daurat La forma de vida tradicional era sedentària, i el conreu del blat de moro l’activitat econòmica bàsica Habitaven en pobles formats per cases de pedra que construïen en diversos nivells Organitzats en tretze clans matrilineals, destacaren per la seva activitat artesanal, especialment en el treball de l’argent, les turqueses i la ceràmica Els cerimonials religiosos eren molt elaborats Actualment viuen majoritàriament en reserves i conserven…
Yuen Ren Chao
Lingüística i sociolingüística
Lingüista xinès.
Estudià a Harvard i a la Sorbona Introduí a la Xina els mètodes lingüístics moderns i publicà una obra bàsica de dialectologia xinesa Estudis sobre els dialectes wu moderns , 1928 El 1935 s’establí als EUA, on fou professor a Berkeley L’any 1945 fou president de la Linguistic Society of America Fundà la primera Societat Xinesa de Ciència A més de diversos llibres sobre l’ensenyament del xinès, entre els quals és notable A Grammar of Spoken Chinese 1968, destaca l’article The non-uniqueness of phonemic solutions of phonetic systems 1934 i l’excellent introducció general a la lingüística…
gal·lès
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica de la branca britònica.
És parlada aproximadament per un milió de persones a Galles, on fou arraconada després de la caiguda de l’imperi Romà i de les invasions nòrdiques, saxona i normanda Té tradició literària des del segle VI l’escola bàrdica, la codificació de les lleis en gallès segle X i la traducció de la Bíblia segle XVI fixaren i unificaren l’idioma La característica més destacada del gallès modern és la mutació al començament de les paraules segons el seu significat en la frase Els mots són “declinats” de manera inicial, i no terminal com en llatí Hi ha algunes diferències lèxiques i de pronunciació entre…
llatinisme
Lingüística i sociolingüística
Mot manllevat del llatí o construït segons les normes estructurals d’aquest llenguatge.
En català, com en les altres llengües de la Romània, tenint en compte la constitució bàsica del parlar vulgar —que prové d’una altra forma vulgar en la qual es fonamenta la llengua escrita—, pot ésser considerat un llatinisme qualsevol influència literària, externa o de construcció, principalment a la que hom anomena llengua clàssica Aquesta influència sempre s’ha deixat sentir en català en estadis molt extensos i poderosos en el llatí eclesiàstic, que ha influït constantment la vida popular i la literària en el curial, des de la primitiva redacció de documents en el jurídic,…
llengua mixta
Lingüística i sociolingüística
Llengua producte de la combinació lèxica, gramatical, fonètica, etc, de dues o més llengües, amb una finalitat bàsica de comunicació en l’àmbit del comerç.
Són llengües mixtes el crioll, la lingua franca i el pidgin-english
lingüística antropològica
Lingüística i sociolingüística
Estudi de les llengües dites «exòtiques» o «salvatges» (que cauen fora dels grups indoeuropeu, semita, ugrofinès, xinès o japonès).
Fou iniciada pels europeus els coreans, tanmateix, tenen una tradició lingüística pròpia molt antiga al s XVI, com a conseqüència del descobriment d’Amèrica i de les primeres exploracions de l’Àfrica Els primers treballs, fets per missioners i afeccionats, eren en general d’una qualitat molt baixa, i Wilhelm von Humboldt fou l’únic gran lingüista general, abans del s XX, que els aprofità Vers el 1910 hom començà d’apreciar clarament el valor, amb vista a la lingüística general, de la coneixença de les llengües més diverses Deixant de banda algun seguidor de Humboldt, tal com FN Finck, i algun…
alemany
Lingüística i sociolingüística
En el sentit que és emprat ordinàriament en català, el terme alemany designa la llengua de cultura que és oficial a Alemanya, a Àustria i a Suïssa.
Però, en lingüística, alemany deutsch designa la gran varietat de parles que componen el grup de les llengües germàniques occidentals, un cop se n’ha restat l’anglofrisó Aquestes parles se subdivideixen en dos grans grups el baix alemany niederdeutsch , amb una gran llengua de cultura, el neerlandès, i l’alt alemany hochdeutsch , amb la corresponent llengua de cultura, que és l’alemany en el sentit ordinari o restringit Hom acostuma a considerar que el tret diferencial bàsic dels parlars alt-alemanys és un cert complex de fets fonètics l’anomenada “segona mutació consonàntica”, que…
Pere Miquel Carbonell i de Soler
Signe de Pere Miquel Carbonell i de Soler en un registre de signes autògrafs dels diversos escrivans reials
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Historiador i humanista.
Vida i obra El 3 de març de 1458 fou nomenat notari públic pel rei Alfons IV de Catalunya-Aragó A la mort de Jaume Garcia, Joan II el nomenà arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona 9 de desembre de 1476 Posteriorment fou confirmat en el càrrec per Ferran II S’inicià, així, la nissaga dels Carbonell com a arxivers reials, que tingué continuïtat en el seu fill Francesc Barcelona 1461 — , coarxiver des del 1483 i arxiver en 1518-30, i en el seu net Pere Miquel coarxiver des del 1519 Des d’aquell càrrec, Pere Miquel Carbonell realitzà diversos catàlegs i inventaris Durant els conflictes urbans…
, ,