Resultats de la cerca

Sol anomenar-se també frase feta Algunes locucions són significatives substantives cop d’ull, punt d’honor , adjectives fet un mar de llàgrimes , ésser de mira'm i no em toquis , verbals fer forrolla, fer denteta, anar de tort , adverbials a correcuita, a entrada de fosc, sense solta ni volta d’altres són relacionants conjuntives posat que, per tal com, malgrat que , prepositives a despit de, gràcies a, en virtut de

Originada com a dissidència de La Bressola , el 1981 obrí, per primer cop a la Catalunya del Nord, una escola privada amb classe de primària exclusivament en català, sota la direcció de Laura Manaut, i, també, una radioemissora Ràdio Arrels que emet diàriament programes de temàtica diversa en català Ràdio Arrels, que feu la primera emissió el 30 de maig de 1981, l’any 2016 signà un conveni amb Catalunya Ràdio  pel qual emetia alguns programes d’aquesta emissora El 2022 fou guardonada amb el premi Martí Gasull

L’arauac, el carib, el nàhuatl i el quítxua són les llengües prehispàniques que, a través del castellà, han fornit més mots a les llengües europees occidentals Els americanismes del català a vegades coincideixen gràficament amb el castellà l’única diferència és l’articulació vocàlica hamaca , caoba , petaca d’altres, l’adaptació al sistema fonètic català és més important huracà , cacic , lloro , etc, especialment si es tracta de mots populars, car aleshores proliferen els variants dialectals tomàquet, tomàtec, tomata, -aca, àtiga, domàtiga xocolata, xicolata, -e, -i, xocolat enagües, enagos…

Professor a les universitats de Viena 1913, Bonn 1918, Marburg 1925 i Colònia 1930, el 1933 hagué d’abandonar Alemanya, fou professor a Istanbul i el 1936 passà a Baltimore Format a l’escola de Meyer-Lübke, el seu interès s’estengué a tota la Romània Lingüista i historiador de la literatura, anà decantant-se cada cop més vers els estudis d’estilística concebuts principalment en el vessant lingüístic i amb fortes influències, durant molt de temps, de Freud D’entre les seves nombroses obres cal destacar Die Wortbildung als stilistisches Mittel exemplifiziert an Rabelais 1910, Aufsätze zur…

Net de Joaquim Horta i Boadella Professional de les arts gràfiques, edità els  Quaderns de Teatre de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, on publicà obres traduïdes per primer cop al català d’autors com Bertolt Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Jean-Paul Sartre, Anton Txékhov, Tennessee Williams i altres, i entre els catalans, Manuel de Pedrolo, Joan Oliver i Joan Brossa, i també Fe de Vida 1950-65, de poesia Fundà la collecció “Signe” d’assaig i poesia Fou cap de publicacions del Collegi d’Arquitectes 1971-83 i del departament de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona 1983-95 Principal…

Format a Rijeka i a Salzburg, l’any 1524 passà al servei de l’arquebisbe Pietro Bonomo, a Trieste, on entrà en contacte amb els corrents humanistes i més tard amb la Reforma protestant Després d’un breu retorn a Carniola i d’iniciar estudis a Viena 1527-30, fou vicari al bisbat de Ljubljana, on predicà en eslovè i d’on, a causa de les seves simpaties pel protestantisme, fou expulsat un cop excomunicat 1547 Anà aleshores a Rothenburg Baviera on, sota la protecció del teòleg reformista Veit Dietrich, fou diaca fins el 1552, es casà i tingué un fill Hi escriví, a més, el Catechismus in der…

Els principals trets que la caracteritzen i la diferencien de la resta de llengües escandinaves són la simplificació dels antics diftongs tret que comparteix amb el suec, com en els mots sten ‘pedra’, øje ‘ull’, enfront del noruec stein, auga la sonorització de les oclusives sordes intervocàliques, com gabe ‘badallar’, aede ‘menjar’, kage ‘galeta’, que en suec mantenen l’ensordiment gapa, äta, kaka l’afebliment o caiguda de les vocals àtones, com en borger ‘burgès’, skomager ‘sabater’, enfront del suec borgare , skomakare stød , o cop de glotis, enfront de l’accent musical del suec i del…

Graduada en literatura castellana i catalana per la Universitat de Nova York, on fou professora, hi impulsà la primera càtedra Barcelona – Nova York 1983-86, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Catalan Center, vinculat a l’Institut Ramon Llull Aprengué català gràcies a Alan Yates i feu la tesi doctoral sobre Eugeni d’Ors amb una beca Fulbright Visità Barcelona per primer cop el 1972, i posteriorment hi visqué 1980-81 Ha ensenyat llengua i literatura espanyola i catalana en diverses universitats estatunidenques, ha escrit articles sobre literatura i traducció i ha publicat…

Vida i obra Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’Estat espanyol Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional 1970, en fou vicepresident 1974-78 i president 1978-82 El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto Del 1976 al 1987 fou professor de la Universitat de Barcelona Partint d’una crítica de la noció imprecisa de…

En català els gallicismes han afectat la formació de mots per exemple, els sufixos -ea, -atge , la sintaxi usos de gerundi, construccions infinitives i sobretot el lèxic Els manlleus al francès antic i modern hi són nombrosos, igualment que en altres països romànics i fins i tot no romànics, a causa del gran paper que ha tingut França en la civilització europea Cal no oblidar que Catalunya nasqué com a marca carolíngia, la qual cosa la vinculà de bon començament a la cultura franca, i això pesa molt en la llengua i en les lletres Alguns compartiments de vocabulari català en què el gallicisme…