Resultats de la cerca

Publicà edicions d’autors antics castellans, un primer esbós de gramàtica històrica del castellà al Grundriss der romanischen Philologie 1888 de Gröber, i articles d’etimologia romànica on aplicà el mètode de Wörter und Sachen

Estudià a Tortosa i es traslladà després a Barcelona És autor de diccionaris castellans i llatins, de gramàtiques, preceptives i altres obres que han romàs inèdites i sobretot del Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina 1839, publicat sota els auspicis de l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual era membre 1836 Hi esmerçà divuit anys i consultà els repertoris lexicogràfics catalans, castellans i llatins de més solvència especialment, pel que fa al català, el diccionari d’autoritats d’Albert Vidal, de la darreria del s XVIII L’obra…

Els cahites habitaven al nord-oest de Mèxic, als cursos baixos dels rius Sinaloa, Fuerte, Mayo i Yaqui En entrar en contacte amb els conqueridors castellans 1533 eren uns 100000 Les tribus principals que han sobreviscut són els mayos mayo i els yaquis yaqui La llengua cahita pertany a la família utoasteca

Es caracteritza per l’allargament i l’obertura de la vocal tònica, l’aspiració de la f , la j , i la s implosiva, l’articulació predorsal de la s , la confusió de líquides implosives i la velarització de la n A un substrat guanxe s’ha superposat una llengua de fisonomia andalusa on s’entrecreuen mots occidentals lleonès, portuguès amb arcaismes castellans i americanismes amb mots africans

Interessat per l’antiga literatura provençal, escriví Über die Minnehöfe ‘Sobre les corts d’amor’, 1825, Die Poesie der Troubadours ‘La poesia dels trobadors’, 1826 i Leben und Werke der Troubadours ‘Vida i obres dels trobadors’, 1829 Estudià també els antics romanços castellans i en traduí uns quants a l’alemany Considerat el fundador de la filologia romànica, escriví dues grans obres Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42, amb la qual posà les bases de la gramàtica comparada de les llengües neollatines, i Etymologisches Wörterbuch der…

Cap del departament d’estudis hispànics 1932 i director de l’Institut d’Estudis Llatinoamericans 1966 de la Universitat de Glasgow, on introduí els estudis de català el 1948 Del 1939 al 1945 dirigí la secció d’investigació espanyola i portuguesa del Royal Institute of International Affairs Traductor a l’anglès de clàssics portuguesos i castellans The Lussiades, 1952 The Conquest of New Granada , 1961, ha publicat innombrables estudis de llengua, literatura i història Fou conseller i collaborador de l’Encyclopaedia Britannica per als temes hispànics També és autor d' A History of…

Catedràtic de lingüística comparada a la Universitat de Copenhaguen Amb Viggo Brøndal fundà el Cercle Lingüístic de Copenhaguen 1931, a través del qual i de la revista “Acta Linguistica” ha influït sobre el desenvolupament de la lingüística contemporània i especialment sobre lingüistes castellans, com Alarcos Llorach, Llorente, Salvador, etc Ha maldat per establir una teoria lingüística deductiva, la glossemàtica, segons un model matemàtic La dicotomia que fa entre expressió i contingut, amb un especial interès per aquest darrer, ha permès el desenvolupament de la semàntica que…

Deixeble de Bernhard Schädel a Hamburg, començà la carrera amb una tesi de geografia lingüística sobre el llenguadocià i el català del Rosselló 1913 Aviat s’aplicà a l’estudi dels dialectes castellans, i analitzà en diverses publicacions 1914-27 la llengua i les tradicions de les terres lleoneses La seva obra principal, Die Hochpyrenäen 1935-38, és dedicada a descriure, segons el mètode dels Wörter und Sachen , la cultura popular a ambdós vessants dels Pirineus Després d’haver dirigit el seminari de romàniques de la Universitat d’Hamburg i d’haver fundat la revista Volkstum und…

Actualment el nàhuatl és parlat encara per grups indígenes dels estats de Mèxic, Morelos, Guerrero, Puebla, Ilaxcala i Veracruz La llengua nàhuatl fou el vehicle d’una literatura rica i original, amb un gran refinament formal i estilístic, que fou destruïda pels conqueridors Alguns texts, però, han estat salvats i recollits en manuscrits dels s XVI i XVII, com els anomenats Annals de la nació mexicana 1528, el Còdex de Quauhtitlan 1588, les compilacions 1520-90 de Fray Bernardino de Sahagún, sobretot les contingudes en la seva Historia general de las cosas de Nueva España , on es troben cants…

Es formà a les universitats de Milà, Roma, Berlín, París i Florència, i fou professor de filologia romànica a Friburg, a Milà i a Roma El seu interès de romanista anava de l’edició i estudi de texts medievals —llatins, provençals, italians, francesos, castellans— a poetes moderns, com Leopardi i Carducci, l’anàlisi i la traducció d’obres teatrals del segle d’or castellà, la formació de les llengües romàniques, els clàssics en la literatura medieval italiana, crítica teatral, etc De la seva vasta bibliografia destaquen els Testi volgari italiani dei primi tempi 1935, 1942, 1948,…