Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
afrikaans
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua germànica del grup occidental, originada al sud del continent africà a partir dels dialectes neerlandesos dels colonitzadors establerts a mitjan segle XVII.
La varietat dels dialectes originaris, la mescla dels holandesos amb colonitzadors d’altres llengües, llur contacte amb la població aborigen, la manca d’una pressió normalitzadora i les tendències autòctones feren que la llengua dels colonitzadors, flexiva originàriament, evolucionés cap a formes més analítiques Les principals diferències amb el neerlandès són certs canvis vocàlics, ensordiment de consonants i apòcope de mots, quant a la fonètica, i, quant a la morfologia, eliminació de l’alternança vocàlica en la conjugació, eliminació dels morfemes de persona i de…
tupí-guaraní
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística que inclou els diversos dialectes parlats pels tupís i guaranís i que s’estén, d’una manera discontínua, de l’Amazones a l’Uruguai i de l’Atlàntic als Andes.
Únicament el Paraguai constitueix una unitat lingüística gràcies a la política evangelitzadora dels antics jesuïtes i llurs reduccions El lingüista Lucien Adam parla d’un tupí antic o abañeênga , format per dos dialectes el meridional, o guaraní , i el septentrional, o tupí El guaraní donà lloc al guaraní modern o abañeeme , tal com és parlat al Paraguai el tupí donà lloc al tupí modern o ñeêngatu , anomenat pels portuguesos lingoa geral a causa de l’ús que en feren els missioners i colonitzadors com a llengua de relació, i, de fet, fou adoptada per tots els amerindis en…
malai
Lingüística i sociolingüística
Llengua, pertanyent a la branca indonèsia de la família austronèsica, parlada per uns 100 milions de persones a Malàisia i a Indonèsia (on és coneguda també oficialment amb el nom de bahasa indonesia), així com a Timor i en indrets de Tailàndia, Nova Guinea, de la Indoxina i del sud de la Xina.
Les primeres inscripcions daten del segle VII, i es troben a Sumatra Llengua comercial i d’un ús general en les comunicacions de la regió del Pacífic i en algunes zones de l’Índia, manté una gran coherència, gràcies a la seva simplicitat, motiu pel qual no té diversificació dialectal Se serveix de dues escriptures la javanesa o escriptura malaia, la més difosa, que és una adaptació de l’alfabet àrab introduïda al segle XIII, amb l’Islam i l’escriptura llatina, introduïda pels colonitzadors europeus, autoritzada a la península de Malaca D’una estructura morfològica aglutinant i…
andalús
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte castellà format a conseqüència del repoblament del sud de la península Ibèrica, des del s XIII, per colonitzadors de Lleó i de Castella.
El vocalisme comprèn unes vocals obertes, provocades per l’aspiració de la - s del plural, oposades fonològicament a les tancades péso pes pésǫ pesos El consonantisme es caracteritza per l’aspiració de la f- en l’andalús occidental, l’alternança del ceceo amb el seseo amb s coronal o predorsal, l’extensió del ieisme , la confusió de - l i - r implosives sarto , salto olol , olor, la pèrdua freqüent de - d-, -g i -r- có , codo, l’aspiració de s implosiva fiehta , fiesta i una certa nasalització Els elements constitutius del lèxic són diversos a la base castellana sovint…
mallorquí
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlat a Mallorca, subdialecte del català insular o balear.
L’afinitat amb el català oriental iodització, neutralització de a e àtones, incoatius en -eix no en -ix , etc s’explica per la procedència dels colonitzadors Dins el vocalisme tònic es destaca la gran obertura de e i o obertes cel, cor i el predomini geogràfic de la fidelitat a la vocal neutra /é/ ceba En el vocalisme àton cal remarcar la reintroducció en certes condicions, de ẹ tancada en lloc de e penar pẹná, la distinció de o i u topar/tupar , neutralitzada quan segueix u o i tòniques cuní 'conill’, la pèrdua de -a en els esdrúixols acabats en -ia gabi 'gàbia’ i la…
xipriota
Lingüística i sociolingüística
Dialecte grec antic, estrictament vinculat a l’arcàdic (arcadicoxipriota) i potser també al pamfili (aqueu, documentat a l’illa de Xipre, on fou establert amb l’arribada dels colonitzadors grecs.
És representat gràficament en una escriptura sillàbica, procedent de la Creta minoica, transformació de l’antiga lineal A escriptura lineal, en caràcters anomenats xiprominoics i que daten aproximadament de l’edat del bronze Mantinguda encara en inscripcions del final del s II aC, aquesta escriptura sillàbica és, de fet, poc apta per a l’expressió de la llengua grega, tant per a les acumulacions de consonants com per a les terminacions travades, atès que només representava síllabes lliures així, pe-re-ta-li-o-ne per Ἐδαλίων, pa-ta per πάντα, a-po-ro-ti-tai per Ἀφροδίτa Ultra l’escriptura, el…