Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Francesc Anglada i Reventós
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Gramàtic i escriptor.
Estudià en diferents centres de Barcelona i l’any 1840 substituí Antoni Bergnes de las Casas a la càtedra de francès de l’escola de comerç de la Junta de Comerç de Barcelona Després fou catedràtic de l’institut provincial de segon ensenyament i fundà i dirigí altres centres docents inicià la primera escola parroquial segons el sistema d’ensenyament mutu, la qual serví de model a les que més tard fundà l’ajuntament La major part de la seva producció són obres escrites en castellà i en francès sobre qüestions gramaticals d’aquesta darrera llengua Amb el pseudònim Genís…
,
pidgin-english
Lingüística i sociolingüística
Idioma mixt parlat als ports xinesos i d’Oceania, integrat per vocabulari anglès, adaptat al sistema gramatical del xinès.
Pidgin és una deformació indígena de business ‘negoci’, ‘comerç’
haussa
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup txadià estesa, com a llengua de cultura i de comerç, al Sudan central i occidental.
Constitueix la llengua materna d’uns 15 milions d’individus i és emprada com a segona llengua, després de l’anglès, a Nigèria Modernament és escrita en caràcters llatins boko , bé que l’antiga escriptura àrab ajami és utilitzada encara en obres religioses, i en l’ús privat Les manifestacions literàries, de clara influència musulmana iniciades al s XVIII, són, en general, cants religiosos, tractats de teologia i de dret islàmic Dels literats actuals cal destacar sobretot Alhaji Abubakar, autor de Magana jarice , collecció de contes a imitació de Les mil i una nits
Jaume Busquets i Mulet
Història
Lingüística i sociolingüística
Arabista, catedràtic d’àrab vulgar a l’escola de comerç i a l’Estudi General Lul·lià de Palma.
Ha publicat un Curs pràctic d’ortografia i elements de gramàtica catalana 1931, 1968, una Gramática elemental de la lengua árabe i el text llatí i àrab del llibre del Repartiment de Mallorca, amb un comentari erudit Ha recollit contes populars al Marroc i té inèdit un diccionari arabocastellà
Joseph Huber
Lingüística i sociolingüística
Filòleg austríac, professor de l’escola superior de comerç de Viena i, més tard, de la Universitat d’aquesta ciutat.
És autor de diverses publicacions d’abast romànic, especialment en el camp del portuguès, de l’occità i del retoromànic És també autor d’una Katalanische Grammatik 1929, utilitzada durant molt de temps a les universitats alemanyes
palmirè
Lingüística i sociolingüística
Llengua coneguda a través de les inscripcions de Palmira (s. I-III).
Variant de l'arameu occidental, està lligat a l’antic imperial i marca la transició cap al dialectal A causa del comerç dels palmirens amb Mesopotàmia, presenta una notable influència de l’arameu oriental A més de diverses innovacions gramaticals, posseeix un alfabet propi molt pròxim a l’hebraic quadrat
Šem Ṭob ben Iṣḥaq
Lingüística i sociolingüística
Metge i traductor jueu.
Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina —que exercí a Montpeller i Marsella— i les traduccions de l’àrab a l’hebreu Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefeš traduí el comentari d’Averrois al De Anima d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Šimuš l’obra de medicina d’al-Zahrawī en 30 llibres, que acabà el 1258 Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitāb al-Manṣūrī d’al-Rāzī
llengua mixta
Lingüística i sociolingüística
Llengua producte de la combinació lèxica, gramatical, fonètica, etc, de dues o més llengües, amb una finalitat bàsica de comunicació en l’àmbit del comerç.
Són llengües mixtes el crioll, la lingua franca i el pidgin-english
italianisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir d’aquesta llengua emprat en una altra llengua.
Quant a Catalunya, a partir del s XIII, a part els contactes directes in situ , hi hagué relacions culturals, com ho palesa l’existència de diverses traduccions medievals d’obres de Boccaccio, Dant i LBAlberti i, així mateix, la influència directa de corrents literaris italians en els escriptors catalans La impressió que fa, en observar el lèxic, és que, a la darreria del s XIV i durant tot el XV, el català s’obre als italianismes atillat, artesà, brúixola, carícia, embossada, esquif, macarró i molts més Són manlleus que pertanyen a totes les esferes del vocabulari en especial són termes de…
romanització
Història
Lingüística i sociolingüística
Procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma arreu de l’imperi Romà.
La unitat política donà lloc a la unitat cultural i lingüística que tant havia d’influir, de retop, en la difusió del cristianisme Roma ocupava el centre geogràfic de l’Imperi, que s’estenia a l’entorn de la mar Mediterrània, convertida per als romans en mare nostrum la unitat política s’establí, doncs, al voltant de la seva àrea i fou seguida de la unitat cultural facilitada per l’ús del llatí i les comunicacions que assegurava aquesta mar Així la Mediterrània fou l’eix d’unió per als pobles de l’Imperi Només l’Orient, proveït d’una cultura superior, l’hellenística, mantingué, tret de Dàcia…