Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
beothuk
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble indi de l’Amèrica del Nord que habitava l’illa de Terranova, extingit el 1829, després de l’ocupació de l’illa, d’ençà del s XVIII, pels indis micmac i pels europeus.
Es diferenciaven considerablement dels pobles veïns tant per llurs característiques racials com per llur cultura material, molt primitiva La llengua, no prou coneguda, no pot ésser inclosa amb seguretat dins la família algonquina
volapük
Lingüística i sociolingüística
Llengua artificial creada el 1880 pel sacerdot alemany Johann Martin Schleyer, a base d’elements de llengües modernes.
Utilitza sobretot l’anglès i les llengües romàniques, bé que canviant-ne i simplificant-ne considerablement les radicals, fins al punt de fer-les sovint pràcticament irrecognoscibles per exemple, volapük < anglès, world i speak , lol < anglès rose, nim < animal, Melop < Amèrica, etc D’altra banda, la gramàtica és tan complexa com la llatina quatre casos de declinació, sis pronoms amb formes plurals, sis persones i sis temps verbals indicatiu, passiu, infinitiu, aorist, condicional-conjuntiu, imperatiu i les formes participials A desgrat de la dificultat intrínseca, el…
Diccionari de la llengua catalana

Diccionari de la llengua catalana
Lingüística i sociolingüística
Diccionari de la llengua catalana en un volum, publicat el 1982 per l’editorial Enciclopèdia Catalana amb la recomanació de l’Institut d’Estudis Catalans.
Pren com a punt de partida tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana de la mateixa editorial, però també el Diccionari general de la llengua catalana 1932 de Pompeu Fabra , el Diccionari català-valencià-balear 1926-62 d' Antoni M Alcover i Francesc de B Moll i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana 1980-91 de Joan Coromines i, sobretot, la Gran Enciclopèdia Catalana Hom en feu dues reedicions el 1983 i el 1993, aquesta darrera considerablement actualitzada i ampliada Fins l’any 1995, que fou publicada la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de…
dravídic
Lingüística i sociolingüística
Un dels tres grups de llengües parlades a l’Índia.
Els altres dos són l'indoari i el munda La influència del dravídic en el sànscrit vèdic i en els diversos pràcrits prova que el domini lingüístic del dravídic s’estenia per tota l’Índia abans de la conquesta ària El mapa lingüístic del dravídic va del Balutxistan al sud de l’Índia, passant pel nord del Dècan La fonètica dravídica ha influït considerablement el sistema fonètic de l’indoari, sobretot en el camp de les consonants cerebrals Des d’un punt de vista morfològic, les arrels dravídiques no tenen res que les caracteritzi com a verbs o com a noms la determinació s’estableix…
Zhou Youguang
Lingüística i sociolingüística
Lingüista, economista i escriptor xinès.
De nom de naixement Zhou Yaoping, provenia d’una família de funcionaris de la dinastia Qing Estudià a Xangai lingüística i economia, títol que obtingué a la Universitat de Guanghua 1927 Després de la invasió japonesa 1933 fugí a Chongqin i treballà en un banc, que el 1946 l’envià com a representant als Estats Units El 1949, després de la presa del poder pels comunistes, retornà a la Xina i fou professor d’economia a la Universitat de Fudan Xangai A la segona meitat dels anys cinquanta anà a Pequín a requeriment de les autoritats, que reclamaven un lingüista per a simplificar l’escriptura del…
armeni
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada pel poble armeni, molt influïda per un antic substrat que la fa pròxima a les llengües subcaucàsiques.
L' armeni clàssic format sobre l’antic parlar de la regió de Tarawn, a les ribes del llac Van, anomenat grabar llengua escrita, és la llengua de la traducció de l’Evangeli i d’altres obres antigues, i apareix unificada i amb una gramàtica elaborada Fou la llengua d’importants obres literàries fins al s XIX, que fou substituïda per la llengua parlada o aškharabar llengua profana, i es troba així relegada a llengua del culte En el moment actual és parlat en diverses variants dialectals, dividides en dos grups principals que donen lloc a dues llengües literàries, a més de diversos parlars…
rus
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la branca eslava de les llengües indoeuropees.
A mitjan anys noranta era parlada per uns 127 400 000 habitants de la Federació Russa un 85% de la població, on és la llengua oficial Fora d’aquest estat, és parlada per 37 500 000 persones als estats sorgits de les repúbliques que formaven l’antiga URSS A banda, hi ha minories russòfones d’una certa importància als EUA i a Israel Com totes les altres llengües eslaves, neix del tronc denominat eslau comú , que començà a diferenciar-se des dels s VI i VII En l’evolució del rus hom distingeix tres períodes antic, mitjà i modern El rus antic s XI-XV és una etapa comuna a tots els…
alfabet

Alfabets fenici i grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…