Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Ingrid Meyer
Lingüística i sociolingüística
Lingüista canadenca.
Catedràtica de terminologia a la Universitat d’Ottawa, participà activament en els canvis experimentats per aquesta disciplina des del començament de la dècada del 1990 Al llarg de la seva carrera, introduí nombroses idees innovadores en la terminologia, com, per exemple, els conceptes de base de coneixement terminològic, de context ric en coneixement i desterminologització Destaca principalment la proposta i creació de bases de coneixement terminològic concebudes com un nou mètode per a representar les relacions conceptuals entre els termes dins dels diferents àmbits especialitzats Aquestes…
commutació
Lingüística i sociolingüística
En la glossemàtica, correlació sistemàtica entre el pla de l’expressió i el pla del contingut a través de les respectives unitats formals.
Si hi ha aquesta correlació, el canvi d’una unitat fonològica per una altra produirà un canvi automàtic i sistemàtic en el pla del contingut En català, per exemple, la permutació de tots els fonemes vocàlics en un context s-k dona lloc successivament a sic, cec, sec, sac, soc i suc El fet que els resultats lèxics tinguin un contingut semàntic distint indica que cadascun dels fenòmens vocàlics permutats tenen, al seu torn, capacitat distintiva pròpia, tot i que en uns altres contexts —com ara en casa/quesa — no donin lloc a canvis lèxics reals de la llengua quesa no existeix En…
quítxua
Lingüística i sociolingüística
Llengua andina, parlada pels quítxues.
El seu origen, associat fins fa poc amb el de l’estat incaic, alguns l’entronquen amb l'aimara, d’altres suposen que ambdues llengües deriven d’una de més antiga, desapareguda En la situació actual, hom pot distingir diversos dialectes o varietats del quítxua parlat l’equatorià, el d’Ancash, el d’Ayacucho, el de Cuzco, el bolivià i l’argentí Deixant de banda un gran nombre de particularitats dialectals, hom podria assenyalar les característiques generals següents de la llengua Dins la fonologia , en els sons oclusius cal destacar l’existència de tres sèries simple, aspirada i explosiva el…
francoprovençal
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als departaments francesos d’Ain, Alta Savoia, Doubs, Isère, Jura, Loira, Roine, Saona i Loira, i Savoia; als cantons suïssos de Ginebra, Friburg, Neuchâtel, Valais i Vaud, i, a Itàlia, a la Vall d’Aosta i a les províncies de Torí i Foggia.
La denominació és deguda a Ascoli i data del 1873 El francoprovençal és un conjunt de parlars afins que posseeix tots els trets antics de la llengua d' oïl les mateixes diftongacions i palatalitzacions consonàntiques i el mateix afebliment de les intervocàliques Àdhuc si els resultats moderns semblen sensiblement diferents, remunten a les mateixes tendències fonètiques que han caracteritzat el francès davant totes les altres llengües romàniques aquesta llengua apareix com una branca despresa en data antiga del tronc francès per una diferenciació dialectal El francoprovençal es distingeix del…
oposició
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Relació existent entre tots els elements homogenis d’un sistema lingüístic (fonemes, formes, funcions, significats, etc) per a constituir un equilibri, i, per tant, per a poder ésser diferenciats.
Entre dos o més fonemes posicionalment commutables dins una llengua donada, la commutabilitat consisteix a examinar si aquests fonemes tenen la capacitat de canviar el significat d’una seqüència en permutar-se dintre contexts idèntics Així, doncs, hom dirà que en català p i m s’oposen per tal com existeixen parelles d’expressions, com ara pa i mà, capa i cama , llop llom , etc, que es distingeixen semànticament a partir de la permutació d’aquells segments En aquest sentit, un fonema és un segment mínim funcional, és a dir, oposable almenys a un altre segment mínim Els factors fonètics que…
processament del llenguatge natural
Lingüística i sociolingüística
Branca de la intel·ligència artifical dedicada a l’anàlisi, la comprensió i la generació dels llenguatges que utilitzen normalment els humans per a interacturar amb els ordinadors en contexts escrits i orals.
Es tracta d’ensenyar els ordinadors a comprendre la manera com els éssers humans aprenen i usen el llenguatge mitjançant programes que permetin processar les diferents estructures lingüístiques de la llengua