Resultats de la cerca

Aquest concepte correspon al fonològic de neutralització, però s’aplica també a entitats més extenses

Tot i que correspon al subjecte d’altres llengües, com les romàniques, és un cas de complement circumstancial

Es divideix en plerema , o element constituent, i morfema , o element exponent El primer correspon als mots radicals i als elements de derivació de la gramàtica tradicional, i el segon, a les desinències verbals i nominals Ambdós corresponen, en el pla de l'expressió, al cenema i al prosodema

Llengua pròpia dels sogdians, esdevingué lingua franca de tots els pobles de l’Àsia central des de la mar Càspia fins a Mongòlia Escrita en caràcters d’origen arameu, els primers documents daten del s IV la major part dels texts, que són dels s VIII-IX, constitueixen una rica collecció de texts búdics i maniqueus Eliminat pel persa, no fou descobert fins al s XIX, i en subsisteix un vestigi en el yagnābī parlat a l’est de Samarcanda

Aquest terme és emprat també per a designar l’alfabet púnic utilitzat durant aquest període, que presenta diferències paleogràfiques respecte a l’alfabet púnic anterior, del període clàssic Cronològicament correspon als s II-I aC Alguns autors prenen com a inici de l’època neopúnica l’arrasament de Cartago, a la fi de la tercera guerra púnica, el 146 aC

De fet, hom distingeix el txerkès superior o kabardí i el txerkès inferior o adigué El territori d’aquesta població correspon a l’antiga regió de Circàssia i comprèn, doncs, l' oblast’ del Karatxais i dels Txerkessos, la República d'Adiguèsia i la República dels Kabardins i dels Balkars La llengua pertany al grup nord-occidental de les llengües caucàsiques, o llengües abkhazoadigués

En el procés de comunicació entre interlocutors, l’emissor del signe lingüístic, en un procediment onomasiològic, parteix del concepte o significat i cerca el significant que més bé hi correspon El receptor del signe, en un procediment semasiològic, parteix del significant i l’interpreta per arribar al significat o concepte Antigament, fins a MBréal final del s XIX, semasiologia designava el que avui hom anomena semàntica

Per exemple, en el nen estudia la lliçó , la disposició gramatical forma tàctica dels sintagmes subjecte E verb E complement directe és un tagmema que té l’episemema o significació agent del verb i objecte del verb En la frase Corre , l’entonació imperativa és també un tagmema

La seva difusió com a llengua de relació fou fomentada per l’administració britànica, i actualment és la llengua negroafricana més estesa D’estructura morfològica analiticoaglutinant, amb components polisintètics, ha manllevat nombroses paraules a l’àrab i al persa El suahili estàndard correspon al dialecte de Zanzíbar Escrit primerament en caràcters àrabs, a partir del s XIX hom hi introduí els caràcters llatins Amb una rica literatura de caire islàmic durant l’època precolonial, s’ha desenvolupat modernament amb la multiplicació de revistes i diaris, que comprenen tots els…

En la teoria glossemàtica de LHjelmslev, el contingut, en oposar-se a l’expressió, correspon al que uns altres corrents anomenen significat Ambdós plans d’abstracció, l’expressió i el contingut, presenten una substància, pròpiament el significat, que es manifesta mitjançant una forma, o classe distribucional, que és característica de cada llengua Trubeckoj aplica el terme contingut per referir-se al conjunt de trets pertinents que conforma totes les realitzacions normals d’un fonema Així, en català, si el fonema consonàntic /p/ s’oposa a /b/ pel tret d’absència de sonoritat, a /…