Resultats de la cerca

Fou redactor de La Publicitat Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster És autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep M Jordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres

Es divideix en tres subdialectes el frisó occidental, parlat al nord dels Països Baixos, l’oriental, a certs reductes de l’antic Oldenburg, i el septentrional, a l’illa d’Helgoland, a la costa del Slesvig al nord d’Husum i a les illes de la mateuxa costa fins a Sylt

Les tribus que les parlen s’estenen des dels confins de Costa Rica i Nicaragua, al N, fins al golf de Guayaquil, al S, tot al llarg de la costa del Pacífic, s’endinsen als altiplans colombians i equatorians i arriben fins als vessants orientals de la serralada andina Hom sol classificar-les en quatre grans grups talamanca-barbacoa amb els subgrups guatuso, talamanca, cuna i barbacoa , dorak-guaymi amb moltes varietats dialectals, en gran part extingides, txibtxa-arauac amb els dialectes antic txibtxa, rama, arauac, tunebo , etc i páez amb els dialectes páez, guambiano, totoró , etc

Comprèn els parlars semítics, antics i moderns, d’Etiòpia llengües etiòpiques, i diverses llengües de la costa meridional d’Aràbia El sud-aràbic meridional o peninsular antic és conegut gràcies a un gran nombre d’inscripcions epigràfiques i inclou dos dialectes el sabeu i el mineu, dels segles VIII-VII aC fins al segle II dC L’alfabet d’aquestes inscripcions sembla ésser derivat d’un alfabet protofenici El sud-aràbic peninsular actual és representat per diverses llengües de la costa índica d’Aràbia, parlades per petits nuclis de pescadors o de tribus nòmades mahri, xakhri, kharsusi i batkhari…

Format únicament per caràcters consonàntics, sembla emparentat amb el líbic antic de la costa nord- africana Fou ja usat en nombroses inscripcions rupestres —noms de persones, frases amoroses, etc— al Sàhara central i, sobretot, al Fezzān En moltes tribus només les dones coneixien aquesta escriptura

Són parlades pels autòctons de la costa del Pacífic del Canadà, entre el riu Skeena i el baix Colúmbia, i a l’illa de Vancouver, entre els quals hi ha els indis nootka, els kwakiutl, els nitinat, els makah, els bella-bella, etc Llengües en forta recessió, que parlen uns dos mil individus 1970

Exercí de vicari de la parròquia de Sant Jordi Fou un dels collaboradors mallorquins d’Antoni M Alcover en el Diccionari català-valencià-balear La seva poesia és preferentment de temàtica religiosa i es basa en la plasmació d’un lirisme paisatgístic sorgit de la contemplació mística dels espais naturals i camperols del món mallorquí L’estil recorda el de Miquel Costa i Llobera, que l’influí notablement Les seves Poesies , escrites entre el 1907 i el 1915, foren publicades pòstumament el 1964, a cura de Miquel Dolç

Residí a Cuba d’infant En tornar, estudià dret a Barcelona i publicà contes i articles a La Senyera , de Palamós, El Federalista , L’Avenç , etc, i fou redactor de Joventut S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles En Creuant la plana morta 1903 defensà l’autonomisme El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni , escrit amb Emili Tintorer El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà en contacte…

Es considera un subdialecte del català central Es troba a Cadaqués i s’estén des de Begur fins a Blanes pels pobles banyats per la mar Llafranc, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa, Lloret i els que estan a pocs quilòmetres de la costa Castell d’Aro, Vall-llobrega, Llofriu La toponímia, amb l’article ipsu, ipsa fossilitzat, testifica l’existència d’una primitiva zona molt més ampla d’aquest article Salen especialment els més vells, com a registre aplicat al grup intern i que substitueixen per l’article literari en la comunicació externa Un cert declivi del seu ús, especialment entre els…

Al primer pertanyen el iurac o nenets , el tavgui o nganassan i el ienissià o enets Formen el segon el selkup i el camassià , aquest recentment extingit Parlen llengües samoiedes uns 35 000 individus, dispersos per zones extensíssimes de la Sibèria occidental i de la costa àrtica de la Rússia europea Ultra els trets uralians comuns, són característiques de les llengües samoiedes l’ús de tres nombres gramaticals singular, dual, plural, el verb que integra el complement directe pronominal conjugació determinada o objectiva i la possibilitat de conjugar el predicat nominal Les llengües…