Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
diccionari
Coberta feta per Salvat i Fill per a l’edició del 1888 del Diccionari de la llengua catalana (1864-65) de Pere Labèrnia
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Recopilació dels mots d’una llengua dels quals es donen diverses informacions (definició, equivalència, exemples, etc.).
Estructura dels diccionaris Generalment, els diccionaris contenen tres parts els preliminars en els quals consten el pròleg, la introducció i les instruccions d’ús, entre d’altres, el cos del diccionari pròpiament dit i els finals que solen contenir informació complementària La tècnica i el mètode d’elaboració de diccionaris és anomenada lexicografia Abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, i mentre el suport gairebé exclusiu dels diccionaris fou, com en la major part de la producció escrita, el paper especialment en forma de llibre, l’ordenació…
Diccionari normatiu valencià
Lingüística i sociolingüística
Diccionari normatiu elaborat i publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a partir de la modalitat valenciana del català.
Precedit d’un Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià 2006, s’inicià l’any 2001 El 2014 es presentà la versió en línia i, el setembre del 2016, es publicà la versió en paper Coordinat pel president de la Secció de Lexicografia, Jordi Colomina, conté més de 93000 entrades, amb una elevada proporció de lèxic especialitzat prop de 60000 mots, i unes 4000 locucions A més de circumscriure’s de manera molt acusada al valencià amb una clara preeminència per les variants d’aquest domini, cal esmentar-ne l’atenció a l’oralitat, ja que incorpora la transcripció fonètica de…
Diccionari de la llengua catalana
Diccionari de la llengua catalana
Lingüística i sociolingüística
Diccionari de la llengua catalana en un volum, publicat el 1982 per l’editorial Enciclopèdia Catalana amb la recomanació de l’Institut d’Estudis Catalans.
Pren com a punt de partida tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana de la mateixa editorial, però també el Diccionari general de la llengua catalana 1932 de Pompeu Fabra , el Diccionari català-valencià-balear 1926-62 d' Antoni M Alcover i Francesc de B Moll i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana 1980-91 de Joan Coromines i, sobretot, la Gran Enciclopèdia Catalana Hom en feu dues reedicions el 1983 i el 1993, aquesta darrera considerablement actualitzada i ampliada Fins l’any 1995, que fou publicada la primera edició…
Diccionari de la llengua catalana
El Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (1995)
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Diccionari normatiu de la llengua catalana en un volum, elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans i publicat el 1995.
Basat fonamentalment en el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra i Poch 1932, inclou, a més, les diverses aportacions lexicogràfiques de procedència diversa recollides des dels anys trenta ençà i sancionades per l’IEC, entre les quals sobresurt el Diccionari de la llengua catalana de l’editorial Grup Enciclopèdia Catalana Amb relació al diccionari Fabra, la primera edició amb un total de 67566 articles contenia 15775 articles més, mentre que el nombre de subentrades és a dir, locucions i expressions compostes en general i d’accepcions el superava en 8357 i 44478…
Gran diccionari de la llengua catalana
Gran diccionari de la llengua catalana
Lingüística i sociolingüística
Diccionari de la llengua catalana publicat el 1998 per l’editorial Enciclopèdia Catalana.
Té com a precedents les diverses edicions 1982, 1983 i 1993 del Diccionari de la llengua catalana de la mateixa editorial, que recollien tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana El Gran diccionari de la llengua catalana amplia els diccionaris anteriors amb un nombre total d’entrades molt superior 83500, incloses les 67500 del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, incorpora informació gramatical i complementària anteriorment consultable en altres obres com ara etimologia, partició sillàbica, homòfons, prefixos i…
Diccionari general de la llengua catalana
Coberta de la primera edició (1932) del Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Diccionari normatiu dut a terme per Pompeu Fabra i Poch (1932) com a complement del Diccionari ortogràfic (1917) i com a culminació de la seva tasca de fixació i depuració del català modern.
L’ Institut d’Estudis Catalans , davant les dificultats de la cultura catalana durant la Dictadura de Primo de Rivera 1923-30, en precipità la redacció complerta per l’autor en sis anys, ajornant la realització d’un diccionari més complet i més documentat Tot i això, és remarcable per la precisió de les definicions, per la inclusió d’exemples, per la incorporació dels noms científics i per l’obertura al llenguatge aleshores més nou Aviat esgotat, no fou possible de fer-ne una segona edició fins el 1954 D’aquesta, ja pòstuma prologada per Carles Riba i Bracons , l’Institut d’…
Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana
Portada del Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana de l’edició de 1929-37, segons les Normes ortogràfiques de l’IEC
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra publicada per l’Editorial Salvat el 1910 sota el títol de Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana (3 volums).
Prenent com a punt de partida el diccionari de Pere Labèrnia i Esteller 1839, dedicà especial importància al lèxic i a l’aspecte enciclopèdic Inclogué les biografies de personalitats dels Països Catalans Sembla que fou dirigit per Cels Gomis i Mestres Reeditat en 1929-37 4 volums, ja com a diccionari enciclopèdic, hom l’adaptà a les normes de l’Institut i hi afegí la descripció de les poblacions i els accidents geogràfics dels Països Catalans Finalment, el 1938, hom en feu una darrera edició abreujada, en un volum
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
Coberta del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra de Joan Coromines i Vigneaux, amb la col·laboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner i Garcia, publicat per Curial Edicions Catalanes.
Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu primer…
Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Diccionari de Pere Labèrnia i Esteller, publicat en plecs que formen dos volums, datats respectivament el 1839 i el 1840.
Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la pura i genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats,…