Resultats de la cerca

Cal distingir entre els germanismes antics, imposats quan tingué lloc l’ensulsiada de l’imperi Romà d’Occident, i els moderns, en particular els manlleus a l’alemany i també a l’anglès anglicisme En català, respecte als germanismes antics, els apellatius duts pels visigots arribats a la península Ibèrica al segle V, ja molt llatinitzats són escassos, i hom considera germanismes directes, gòtics, solament aquells que no es donen fora de la Península i de l’Occitània meridional per exemple, estona La resta és composta d’elements ja assimilats pel llatí tardà sabó o bé són mots…

Quant a Catalunya, a partir del s XIII, a part els contactes directes in situ , hi hagué relacions culturals, com ho palesa l’existència de diverses traduccions medievals d’obres de Boccaccio, Dant i LBAlberti i, així mateix, la influència directa de corrents literaris italians en els escriptors catalans La impressió que fa, en observar el lèxic, és que, a la darreria del s XIV i durant tot el XV, el català s’obre als italianismes atillat, artesà, brúixola, carícia, embossada, esquif, macarró i molts més Són manlleus que pertanyen a totes les esferes del vocabulari en especial…

En català els gallicismes han afectat la formació de mots per exemple, els sufixos -ea, -atge , la sintaxi usos de gerundi, construccions infinitives i sobretot el lèxic Els manlleus al francès antic i modern hi són nombrosos, igualment que en altres països romànics i fins i tot no romànics, a causa del gran paper que ha tingut França en la civilització europea Cal no oblidar que Catalunya nasqué com a marca carolíngia, la qual cosa la vinculà de bon començament a la cultura franca, i això pesa molt en la llengua i en les lletres Alguns compartiments de vocabulari català en què el gallicisme…

Hjelmslev formula la diferència entre una llengua artificial i una llengua natural o “de cada dia” dient que “una llengua de cada dia és en la pràctica una llengua a la qual tota altra llengua es deixa traduir, tant una altra llengua de cada dia com qualsevol estructura lingüística imaginable”, mentre que una llengua artificial té uns usos limitats

Al marge dels tractats de gramàtica àrab escrits per araboparlants i dels de jueus medievals i renaixentistes sobre gramàtica hebrea entre els quals destaquen els de la família Quimḥi, que treballà al Llenguadoc durant els segles XII i XIII les llengües bíbliques i el siríac eren estudiades a diverses universitats europees gràcies a un decret 1311 de Climent V La Reforma donà un gran impuls a l’estudi de l’hebreu, especialment als Països Baixos Però la semitística pròpiament dita no s’inicià fins ben entrat el segle XVIII, després dels èxits obtinguts, en el camp de l’indoeuropeisme, amb els…

Durant el Renaixement, fou la llengua emprada pels humanistes Originària de la regió del Laci, procedia de l’indoeuropeu, bé que passà per diversos estadis intermedis abans d’arribar a la seva forma clàssica El llatí tingué notable relació amb altres llengües itàliques, com el falisc, l’osc i l’umbre, amb els dialectes cèltics del nord hom en troba reminiscències en paraules com carrus, qaesum, petorritum , amb el grec, parlat al sud d’Itàlia Magna Graecia , i amb una llengua no indoeuropea l’etrusc cal pensar en noms propis, com Sulla , en d’altres amb sufix - n -, com Perpenna , en els…

L’any 2010 va ser un període de final de legislatures, amb poques novetats polítiques i legislatives pel que fa a la lingüística El canvi més important en la legislació de primer nivell en política lingüística va ocórrer a la Franja Es va estrenar la Llei de llengües, que recentment havien sancionat les Corts d’Aragó L’aprovació d’aquesta llei s’havia endarrerit més de tretze anys des que la reforma de l’Estatut del 1996 n’exigia la redacció El Partit Aragonès PAR, soci regio-nalista del Govern, va concentrar tot l’argumentari anticatalanista, que va convertir aquesta llei en la…

abrocòmids n m pl ZOOLOGIA Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors acceptació del risc n f ECONOMIA Decisió de córrer un risc determinat, que es pren amb tot el coneixement de la informació disponible acrobàtids n m pl ZOOLOGIA Família de mamífers de l’ordre dels diprotodonts afrosorícides n m pl ZOOLOGIA Ordre de mamífers agafar o capturar rebots o rebotejar v intr ESPORT Tenir la capacitat d’aconseguir sovint el control de la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d’un llançament fallat aigua virtual o aigua oculta n f…

En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els tres grans…