Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
el Diaca Coresi
Disseny i arts gràfiques
Lingüística i sociolingüística
Edició
Traductor i impressor romanès.
S'establí a Braşov en 1556-83, per encàrrec del senyor d’aquesta vila, Hanas Beagnăr Amb les seves traduccions dels texts bíblics i litúrgics del vell eslau a la llengua parlada del poble, contribuí a la formació de la llengua romanesa
sistema Pinyin
Lingüística i sociolingüística
Sistema de transcripció del xinès estàndard a l’alfabet llatí, oficial a la República Popular de la Xina des de 1957.
Fou creat pel lingüista Zhou Youguang per encàrrec del règim comunista xinès amb l'objectiu de difondre la pronúncia del mandarí de Pequín com a estàndard a la resta del país i per unificar les formes dels noms propis en documents oficials i diplomàtics Consta de 20 consonants i 6 vocals de l’alfabet llatí Té els precedents en diversos intents del principi del segle XX de crear un alfabet fonètic, que tingueren un fort impuls a partir de la revolució 1949 L’ús exclusiu del Pinyin per part del govern de la Xina continental a partir del 1979 contribuí a arraconar altres sistemes…
Louis Barrau-Dihigo
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Hispanista, historiador i bibliotecari francès.
S'especialitzà en l’estudi de la història dels estats cristians peninsulars en llurs períodes més reculats Publicà un gran nombre de treballs, documents, estudis i cròniques sobre els regnes de Navarra 1900-06 i de Lleó 1903-07, i del d’Astúries del 718 al 910 1919-21 En collaboració amb Raymond Foulché-Delbosc, el 1920 i el 1925 publicà dos volums del Manuel de l’hispanisant, inacabat Fou secretari de redacció i director de la “Revue des Bibliothèques” i, des del 1925, bibliotecari de la Sorbona Amb relació temes catalans estudià a fons els Gesta comitum Barcinonensium El 1925, per …
Jafudà Bonsenyor
Història
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Metge i traductor jueu.
Era net de Jahudán de Cavallería i fill d’Astruc Bonsenyor, l’un i l’altre amb càrrecs a la cort de Jaume I El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab El 1333 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d' al-Zaḥrāwī , avui perdut Uns vint anys abans havia compost, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs , recull de 753 proverbis i sentències morals i pràctiques, traduïdes de llibres en àrab Llur agrupació en capítols temàtics molt…
Miquel Strubell i Trueta
Lingüística i sociolingüística
Sociolingüista i activista cívic i polític.
Net de Josep Trueta i Raspall i germà del lingüista i polític Antoni Strubell , es graduà en psicologia i fisiologia a la Universitat d’Oxford i en psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona Feu recerca en temes relacionats amb el bilingüisme escolar i familiar, i en polítiques i planificació lingüístiques Fou cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya 1980, director de l’Institut de Sociolingüística Catalana, secretari del Consell Social de la Llengua Catalana, del qual era membre des del 2005, membre del consell d’administració, i després…
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…
Pompeu Fabra i Poch
Pompeu Fabra i Poch
© Fototeca.cat
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Esport
Gramàtic i lexicògraf.
Estudis Estudià la carrera d’enginyer industrial, i ocupà una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys 1902-11 Amb tot, de molt jovenet encara, s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua Això explica les seves obres primerenques Ensayo de gramática del catalán moderno 1891 i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898, que redactà amb un criteri molt independent respecte a les gramàtiques existents Formà part de L’Avenç , on promogué 1890-91 una campanya memorable per…
, ,
diccionari
Coberta feta per Salvat i Fill per a l’edició del 1888 del Diccionari de la llengua catalana (1864-65) de Pere Labèrnia
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Recopilació dels mots d’una llengua dels quals es donen diverses informacions (definició, equivalència, exemples, etc.).
Estructura dels diccionaris Generalment, els diccionaris contenen tres parts els preliminars en els quals consten el pròleg, la introducció i les instruccions d’ús, entre d’altres, el cos del diccionari pròpiament dit i els finals que solen contenir informació complementària La tècnica i el mètode d’elaboració de diccionaris és anomenada lexicografia Abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, i mentre el suport gairebé exclusiu dels diccionaris fou, com en la major part de la producció escrita, el paper especialment en forma de llibre, l’ordenació dominant de…
2020. Termes normalitzats pel Consell Superior del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
adreça de difusió discrecional n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un grup de destinataris potencials entre els quals només un, seleccionat cada cop per l'encaminador, està destinat a rebre la informació adreça de monodifusió n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un destinatari individual en una xarxa adreça de multidifusió n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un grup de destinataris en una xarxa aleró n m TRANSPORTS > MOBILITAT Element aerodinàmic consistent en una superfície plana…