Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
llengua criolla
Lingüística i sociolingüística
Llengua nova, sorgida del contacte entre grups lingüístics sense cap llengua comuna, que ha adquirit parlants natius i ha passat a funcionar com a primera llengua d’una comunitat.
La principal diferència que mostra respecte a un pidgin és, doncs, l’adquisició de parlants natius, així com l’expansió i organització interna de la llengua reorganització de la gramàtica, creació de regles fonològiques, augment del lèxic, ampliació de les possibilitats estilístiques, etc Tanmateix, un pidgin pot experimentar també un procés d’expansió sense adquirir parlants natius Per això s’ha suggerit que la principal diferència no depèn de la nativització, sinó de l’associació a algun tipus d’etnicitat
uzbek
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del turquès, derivat del txagatai, parlat avui a l’Uzbekistan per uns cinc milions d’individus.
Escrit primitivament en caràcters aràbics i amb una forta influència del persa tant en la fonètica com en el vocabulari, actualment és escrit en lletres cirílliques, i és en una fase de clara expansió literària
sahídic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de la llengua copta anomenat antigament dialecte tebà.
Era originari de la regió d’Hermòpolis, però ja a la meitat del s VI arribà, sota la influència del monaquisme de sant Pacomi, a imposar-se com a llengua literària i parlada en tota la part de la vall del Nil compresa entre el Caire i Tebes Tingué la màxima expansió al començament del s XV, que ocupà tota la vall des del Caire fins a ‘Aswân Són escrits en aquest dialecte la major part dels manuscrits gnòstics trobats a Nag-Hammadi el 1945
bantú
Lingüística i sociolingüística
Grup molt homogeni de llengües africanes parlades al sud de l’equador.
El terme bantú fou introduït per WHI Bleek l’any 1858 i significa ‘gent’ en protobantú El bantú havia estat classificat tradicionalment com a família independent tot i que se suposava la seva relació amb les llengües anomenades sudàniques JH Greenberg l’inclou com a subgrup del grup benuecongolès La classificació interna del grup ha estat molt discutida i encara no ha estat assolit cap resultat definitiu CM Doke i M Guthrie proposen sengles classificacions en vuit zones, però la tendència actual és la classificació en dos grups un format per les llengües parlades al…
so
Lingüística i sociolingüística
Qualsevol emissió fònica capaç d’ésser interpretada fonològicament.
A vegades, rep un ús més restringit, equivalent a ona acústica periòdica o regular, en oposició a soroll o brogit, que es refereix a una expansió acústica no periòdica En aquest cas, el so es compon de quatre paràmetres fonamentals durada, intensitat o amplitud, to o freqüència i qualitat o timbre Fora de l’últim, present a totes les llengües, els altres poden, o no, tenir pertinència fonològica per exemple, la durada en llatí, la intensitat en castellà i el to en xinès Però, tanmateix, aquests trets compareixen alhora i varien en qualsevol emissió fònica concreta en tota llengua…
minorització
Lingüística i sociolingüística
Procés mitjançant el qual es tendeix a propiciar la substitució de la varietat recessiva d’una llengua per una altra de dominant.
La minorització lingüística és resultat d’una sèrie de pressions internes i externes degudes a les condicions històriques i socioeconòmiques, la política lingüística implementada i la interiorització de mecanismes psicosocials que restringeixen la vitalitat de la llengua recessiva i asseguren l’expansió de la dominant S'entén per minorització lingüística la situació en què una llengua, malgrat que pugui ésser parlada per la major part de la població autòctona d’un territori determinat, ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials Aquest procés recessiu es dóna en situacions de…
canvi semàntic
Lingüística i sociolingüística
Modificació de la significació d’un mot per desplaçament de la relació entre significant, significat i referent per causes diverses (històriques, lingüístiques, socials, psicològiques), que pot consistir, d’una banda, en una mutació del referent o cosa anomenada; d’una altra, en una transferència del significant o bé del significat, i, en cada cas, es pot produir tant per semblança com per contigüitat dels significants o dels significats.
Rep el nom de contracció quan hi ha una transició d’un significat general a un d’específic Així, el mot pondre ous deriva del mot llatí ponere ‘posar’, ‘collocar’ en general Quan hi ha un trànsit d’un significat específic a un de general rep el nom d' expansió Així, el mot guanyar prové del d’origen germànic waidanjan ‘cercar els aliments, el menjar’ Rep el nom de translació quan els dos significats es veuen implicats per una relació de veïnatge entre els designats Així, pota , que té per referent la base sustentadora dels animals, passà a significar també la d’una taula És evident que les…
anglicisme
Lingüística i sociolingüística
Mot anglès (o el seu calc semàntic) incorporat en una altra llengua.
L’alt nivell demogràfic d’angloparlants, l’expansió comercial, política i científica del món anglosaxó, l’activitat de les agències de premsa, la profusió d’esports arrelats entre els anglosaxons, etc, han determinat la introducció d’un bon nombre d’anglicismes en les principals llengües de cultura occidentals vagó, tramvia, futbol, basquetbol, interviu, repòrter, iot, míting, líder, bistec, rosbif, confort , etc És possible que sorge , soldat sentit despectiu, home dolent, sigui un préstec directe provinent de soldier a causa dels contactes militars amb els anglesos A Menorca,…
annamita
Lingüística i sociolingüística
Llengua monosil·làbica de sis tons parlada a gairebé la totalitat del territori del Vietnam per uns 38 milions de persones.
És la llengua més important del grup de llengües viet-muong, branca de la subfamília monkhmer de la família de llengües austroasiàtiques Els seus nombrosos dialectes difereixen entre si relativament poc La llengua ha estat molt influïda pel thai i, també, pel xinès, especialment en el vocabulari La influència de la llengua xinesa és deguda tant a les primeres migracions de Fujian, Zhejiang i Canton del s V al II aC com al fet d’haver estat el xinès la llengua de cultura del Vietnam fins a la fi del s XVI L’època posterior conegué la coexistència, com a llengua de cultura, del sinovietnamita…
lleonès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte romànic parlat a l’antic regne de Lleó (des d’Astúries fins a Badajoz), el qual, especialment a l’est, ha perdut terreny, a causa de l’expansió castellana.
Els seus trets més destacats són diftongació de ǫ en ue, ua, uo i de Ę en ie, ia , epèntesi de i gociu , ‘goig’, palatalització de L-inicial lluna < LUNA, š provinent de -X- i -SC- eixada < ASCIATA, així com de G e , i , J xiniestra < GENESTA, -MB- inalterat llamber , ‘llepar’, lateralització de l’element implosiu dels grups T'C, B'T, etc nalga < NATICA i extensió dels incoatius en -z- merezo, 'mereixo’, mereza , ‘mereixi’