Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
feroès
Lingüística i sociolingüística
Llengua escandinava occidental, del grup de les llengües germàniques septentrionals, parlada a les illes Fèroe.
Junt amb l’islandès és la llengua escandinava que conserva més trets del vell nòrdic llengües nòrdiques La llengua escrita fou fixada pel lingüista i folklorista feroès Venceslau Ulricus Hammershaimb l’any 1846 Actualment, és l’única llengua de l’ensenyament i es troba en règim de primacia respecte al danès, que hi és cooficial L’any 2023 el Parlament de Dinamarca autoritzà els diputats a utilitzar el feroès en les seves intervencions
singalès
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua neoindoària parlada al centre i al sud de Sri Lanka, oficial des del 1957.
Fixada literàriament vers el 1250, posseeix alfabet propi, que consta de 12 caràcters vocàlics i 26 de consonàntics El vocabulari és essencialment indoari, amb manlleus del tàmil i, a partir de la colonització europea, del portuguès, l’holandès i l’anglès Antigues inscripcions rupestres des del 200 aC, escrites en caràcters brahmi, mostren un llenguatge molt afí als pràcrits coetanis La primera literatura important ~1000 és formada per texts búdics Poèticament ateny l’esplendor al s XV amb Srī Rahula i amb la poesia d’Alagiyanna Modernament ha atès una nova importància i…
Ivar Andreas Aasen

Dibuix d’Ivar Aasen (1813-1896), per Olaf Rusti
© Fototeca.cat
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Literatura noruega
Gramàtic i poeta noruec.
Procedent de la ruralia, es dedicà primerament a la botànica, però a 34 anys s’establí a Oslo i començà a estudiar els dialectes noruecs Fruit d’aquests treballs fou una nombrosa sèrie de gramàtiques, la primera de les quals, Det norske folkesprogs Grammatik ‘Gramàtica de la llengua popular noruega’, aparegué a Oslo el 1848 Vers 1853 hom pot ja considerar fixada la llengua popular noruega, el landsmål actualment dita nynorsk , en la qual el mateix Aasen escriví algunes poesies Symra , 1863 per demostrar-ne la viabilitat L’any 1850 publicà el primer diccionari d’aquesta llengua,…
coreà
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada per uns 57 milions de persones a la península de Corea i a l’illa de Cheju, a la Xina (1 milió) i al Japó (663.000).
Formada a partir del parlar de Seül, consta de set vocals fonamentals i de vint-i-cinc consonants Té numeració decimal i fa un gran ús de sufixos que serveixen per a formar mots nominals, a partir principalment de radicals variables El verb és impersonal i no té noció del nombre La classificació lingüística no ha estat fixada encara, bé que hom la relaciona amb les llengües altaiques, tanmateix amb reserves Però cal notar la influència xinesa, sobretot en la llengua sàvia i en les classes intellectuals, a causa de la colonització de la regió pels xinesos segle II aC, de l’entrada del budisme…
danès
Lingüística i sociolingüística
Llengua escandinava del grup oriental, parlada per uns cinc milions de persones, a l’estat de Dinamarca i a les províncies sueques de Skane, Halland i Blekinge.
Els principals trets que la caracteritzen i la diferencien de la resta de llengües escandinaves són la simplificació dels antics diftongs tret que comparteix amb el suec, com en els mots sten ‘pedra’, øje ‘ull’, enfront del noruec stein, auga la sonorització de les oclusives sordes intervocàliques, com gabe ‘badallar’, aede ‘menjar’, kage ‘galeta’, que en suec mantenen l’ensordiment gapa, äta, kaka l’afebliment o caiguda de les vocals àtones, com en borger ‘burgès’, skomager ‘sabater’, enfront del suec borgare , skomakare stød , o cop de glotis, enfront de l’accent musical del suec i del…
neerlandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als Països Baixos en la seva extensió geogràfica més àmplia: l’estat dels Països Baixos, la part septentrional de Bèlgica i el NW de França (Flandes francès).
És limitada al S per la línia divisòria de les llengües germàniques i romàniques, que passa per Dunkerque, el sud de Brusselles, Lovaina, Maastricht i Eupen, i a l’E per la frontera entre els Països Baixos i Alemanya amb zones de copenetració dialectal El neerlandès pertany al grup germànic occidental, i procedeix del baix franc, que no ha participat en el canvi fonètic de l’alt alemany En la seva forma moderna es distingeix de les altres llengües germàniques veïnes per una sèrie de particularitats fonètiques, lexicogràfiques i morfosintàctiques, que la situen entre l’alemany i l’anglès per…
baix alemany
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup dels parlars germànics occidentals —amb exclusió de l’anglofrisó— que no han sofert la segona mutació consonàntica que ha donat lloc a la diferenciació de l’alt alemany.
Els parlars baix-alemanys conserven, per tant, les oclusives sordes que han passat en alt alemany a fricatives o africades així, hom troba al baix alemany slapen , Pund , dat , maken , enfront de l’alt alemany Schlafen , Pfund , das , machen La història del baix alemany es divideix en el període de l’antic baix alemany o antic saxó del 800 al 1200, el del mitjà baix alemany 1200-1600 i els dels actuals dialectes Niederdeutsch o Plattdeutsch des del 1600 Les isoglosses del fenomen de la mutació consonàntica no coincideixen d’una manera absoluta quan hom les refereix a posicions…
alemany
Lingüística i sociolingüística
En el sentit que és emprat ordinàriament en català, el terme alemany designa la llengua de cultura que és oficial a Alemanya, a Àustria i a Suïssa.
Però, en lingüística, alemany deutsch designa la gran varietat de parles que componen el grup de les llengües germàniques occidentals, un cop se n’ha restat l’anglofrisó Aquestes parles se subdivideixen en dos grans grups el baix alemany niederdeutsch , amb una gran llengua de cultura, el neerlandès, i l’alt alemany hochdeutsch , amb la corresponent llengua de cultura, que és l’alemany en el sentit ordinari o restringit Hom acostuma a considerar que el tret diferencial bàsic dels parlars alt-alemanys és un cert complex de fets fonètics l’anomenada “segona mutació consonàntica”, que…
francès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament septentrional del domini lingüístic gal·loromànic, la llengua d’oïl (en oposició a l’occità, llengua d’oc, que en constitueix la part meridional).
Entre els dialectes d' oïl , el francià dialecte de l’Illa de França consolidà ja ben aviat, per raons històriques i polítiques, la seva supremacia Actualment el francès és, en graus diversos, la llengua d’uns 75 milions de francoparlants És parlada a l’estat francès on constitueix la llengua oficial, a Bèlgica on és cooficial amb el flamenc, als cantons francoparlants de Suïssa a la Confederació Helvètica és cooficial amb l’alemany, l’italià i el retoromànic, al Canadà cooficial amb l’anglès i als territoris de les antigues colònies franceses De totes les llengües neollatines és la que…
2020. Termes normalitzats pel Consell Superior del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
adreça de difusió discrecional n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un grup de destinataris potencials entre els quals només un, seleccionat cada cop per l'encaminador, està destinat a rebre la informació adreça de monodifusió n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un destinatari individual en una xarxa adreça de multidifusió n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un grup de destinataris en una xarxa aleró n m TRANSPORTS > MOBILITAT Element aerodinàmic consistent en una superfície plana…