Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Fritz Krüger
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Deixeble de Bernhard Schädel a Hamburg, començà la carrera amb una tesi de geografia lingüística sobre el llenguadocià i el català del Rosselló 1913 Aviat s’aplicà a l’estudi dels dialectes castellans, i analitzà en diverses publicacions 1914-27 la llengua i les tradicions de les terres lleoneses La seva obra principal, Die Hochpyrenäen 1935-38, és dedicada a descriure, segons el mètode dels Wörter und Sachen , la cultura popular a ambdós vessants dels Pirineus Després d’haver dirigit el seminari de romàniques de la Universitat d’Hamburg i d’haver fundat la revista…
balkar
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada pels balkars del grup oghuz segons la classificació de Deny.
És molt semblant al karatxai, fins al punt d’haver format abans de la Segona Guerra Mundial un idioma literari comú
augment
Lingüística i sociolingüística
Partícula que, en certes llengües indoeuropees —indoirànic, armeni i grec—, precedeix els pretèrits verbals com a característica temporal; la seva funció, doncs, és la mateixa de les desinències secundàries.
L’augment consisteix en una vocal * e > a- en indoirànic exemples sànscrit ábharat , armeni eber , ἔφερε L’ús de l’augment sembla haver estat, en principi, potestatiu, puix que a l’èpica grega arcaica hom troba moltes formes sense partícula
esperit
Lingüística i sociolingüística
En grec, signe gràfic que, col·locat damunt una vocal inicial (si la vocal és majúscula hi és anteposat i si hi ha diftong és col·locat damunt la segona vocal) o una ρ també inicial, indica si aquesta vocal, el diftong o la ρ han d’ésser aspirats o no.
L’aspiració és indicada amb l’esperit aspre ῾ i la seva manca amb l’esperit suau ᾿ Quan hi ha ρ geminada a l’interior d’una paraula, sol haver-hi esperit aspre damunt la segona ρ L’esperit aspre és transcrit normalment amb una h
eureka
Lingüística i sociolingüística
Exclamació (del grec ηὕρηκα, ‘he trobat’) amb què hom expressa alegria per haver trobat o aconseguit allò que hom cercava, la solució d’un problema, etc.
És l’exclamació atribuïda a Arquimedes quan descobrí el principi que porta el seu nom
functiu
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, cadascun dels termes que intervenen en una funció.
Les funcions també poden ésser functius perquè hi pot haver funció de funcions Els functius que no són funcions són anomenats entitats Per a alguns lingüistes, com Hockett, els functius són els termes lingüístics que indiquen bàsicament relacions gramaticals, i corresponen als monemes funcionals de Martinet
etimologia popular
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que consisteix a relacionar dues formes que, sense tenir identitat d’origen, posseeixen una certa similitud formal.
És emmarcat dins la tendència dels parlants a donar transparència als mots, a donar-los una motivació, conscientment o inconscientment El llatí PORTULACA degué donar *portolaga o *bordolaga passà, però, a verdolaga pel fet d’haver-se relacionat amb verd Al nivell lingüístic més vulgar prolifera aquest fenomen graciosa per gasosa
aimara
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües indígenes de l’Amèrica del sud, que avui són parlades al territori de Bolívia (departaments de La Paz i d’Oruro) i en algunes zones del Perú (departaments de Puno i de Lima).
De la conquesta ençà, aquesta família de llengües ha retrocedit molt i no tan sols enfront del castellà, sinó també enfront del quítxua, afavorit pels missioners espanyols després d’haver-ho estat per l’imperi inca Tanmateix, és encara, amb el quítxua i el guaraní, una de les grans famílies de llengües índies sud-americanes
substrat
Lingüística i sociolingüística
Llengua que, en un territori determinat, és substituïda per una altra a conseqüència d’una conquesta o colonització.
Els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat adstrat, superstrat Així, l’ibèric és substrat del castellà i del català el cèltic, del francès i de l’occità l’etrusc, del toscà etc Els trets més estables del substrat pertanyen sobretot a la fonètica, al lèxic no fonamental i a la toponímia la morfologia i el lèxic bàsic, en canvi, rarament pervenen a la llengua d’importació El canvi del grup ct > it, amb ulteriors modificacions lacte > ‘lleit’ > ‘llet’, la supervivència de mots com rega, solc , o de topònims com ‘Besalú’ < Bisuldunum ,…
verb auxiliar
Lingüística i sociolingüística
Verb incident, que depèn d’un altre, dins un mateix sintagma verbal.
El verb auxiliar modifica aquell del qual és incident, tot aportant-li un matís nou en el significat Precisament hom pot descobrir que un verb és auxiliar a partir d’aquest caràcter de subordinació a un altre Fonamentalment ho són ésser , estar i haver i hom els fa servir sobretot per a la formació de la veu passiva, o bé per a la construcció de perífrasis verbals Tot amb tot, molts altres verbs poden tenir aquesta funció auxiliar Vaig anar-hi