Resultats de la cerca

Seguint el curs del Nil de N a S, hom classifica aquestes llengües en tres grups el kenuzi, el mahas i el dongola o dongolès a banda, als turons de Nuba nubià dels turons hom parla el midobi i el birked Les llengües nubianes fan ús dels sufixos en la declinació del substantiu set casos Històricament hom pot assenyalar tres etapes en el desenvolupament de les llengües nubianes el vell nubià, el nubià mitjà del s VIII al principi del s XIV i el nubià modern, que hom escriu emprant una forma modificada de l’alfabet copte

Els celtismes antics que es poden detectar en les llengües posteriors corresponen al fenomen lingüístic del substrat i solen donar-se, és clar, en les llengües que històricament han tingut llur territori ocupat més probablement per pobles celtes Alguns celtismes lèxics es troben ja en el mateix llatí carrus ‘carro de quatre rodes’, bracae ‘bragues’, betulla ‘bedoll’, camisia ‘camisa’, cervesia ‘cervesa’, saga ‘saia’ En el francès i l’occità se sol considerar un resultat fonètic d’influx cèltic el canvi u > ü en altres llengües romàniques, l evolució del grup ct > it lacte > llet,…

Hi ha una notable distància entre la llengua estàndard, l’escrita i la parlada per les persones cultes, i els dialectes, d’ús colloquial el sverikès i el västergotlandès base, ambdós, de la llengua literària, el meridional, l’oriental, el gútnic i el norlandès Històricament, i a partir de l’instant que les llengües escandinaves comencen d’aparèixer individuades cap al segle IX, el suec se sol dividir en suec antic 800-1526 i suec modern L’estat de la llengua anterior al segle XIII és conegut gràcies als texts rúnics , on ja apareix la seva tendència a la monoftongació Durant els…

Característiques generals de les llengües de signes Cal no confondre les llengües de signes amb accions de mim o imitacions gestuals d’objectes, accions, etc, encara que aquestes hi puguin ser utilitzades amb alguna freqüència com en qualsevol sistema lingüístic, els signes confegits amb les mans són convencionals i arbitraris, sense cap relació material amb l’objecte o concepte que expressen És també errònia la idea que les llengües de signes constitueixen una ‘traducció’ o ‘versió’ dels signes orals, bé que ocasionalment algun signe pot tenir aquest origen En aquest sentit, el lèxic i…

Vida i obra Orfe des de molt petit, quedà sota la tutela del seu oncle, Domènec Sala, canonge de Tarragona Estudià llatí i humanitats al collegi dels pares escolapis d’Alcanyís Terol i els dos primers cursos de filosofia al Reial Estudi Literari de Tarragona 1818-19 El 1820 es traslladà a Barcelona, on realitzà el tercer curs de filosofia amb el prevere Francesc Garrós, i el 1821 s’incorporà a la restaurada universitat barcelonina, en la qual cursà els dos primers anys de dret El 1823 es traslladà a Saragossa, on acabà tercer de lleis i cànons, i dos anys després, finalitzats els estudis,…

L’anglès és actualment la llengua indoeuropea, que té més parlants prop dels 300 milions, i la segona del món després del xinès Històricament, és una llengua germànica sud-occidental, formada a la Gran Bretanya després de la seva invasió ~ 450 per un grup de tribus germàniques, segurament provinents de la regió fronterera entre les actuals Dinamarca i Alemanya És tradicional de dividir la història de l’anglès en tres períodes l’anglès antic , des del 450 o, millor, ~ 700, data dels primers documents conservats fins al ~ 1150 l’anglès mitjà , fins al 1500 i l’anglès modern , d’aquesta data…

Vida i obra S’interessà especialment pels aspectes culturals de la història de València, la figura de Jaume I i la geografia històrica de la ciutat de València Formà part del grup romàntic liberal de València Serví, durant la guerra del Francès, en l’artilleria a les ordres del liberal comte d’Almodóvar i, ben aviat, demostrà una facilitat per a escriure i unes afeccions literàries Fou empresonat, juntament amb el comte, durant el primer període absolutista de Ferran VII Alliberat el 1820, durant el Trienni Constitucional 1820-23 fou oficial a la secretaria de l’Ajuntament de València, on…

Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…