Resultats de la cerca

En l’entonació és la manera de cloure els fragments melòdics de la frase La cadència d’enunciació té la terminació greu, baixant per sota la línia general de la frase El fenomen de cadència expressa la terminació absoluta d’una frase enunciativa Quan la terminació no és absoluta, apareixen quatre formes, cadascuna amb una determinada funció expressiva l' anticadència és el final agut d’un fragment, constitueix la fi de la branca tensiva i pren especial relleu en el predicatiu i en l’oposició de conceptes la semicadència , terminació descendent, menys greu que la cadència, expressa l’…

Així s’explica la pròtesi que s’observa a scala > escala , storea > estora , com també les solucions vulgars ideia, teiatro , en comptes d' idea, teatre

Hom els anomena formules aliterades , quan es repeteixen uns mateixos sons, si més no semblants, i contenen, gairebé sempre, una idea significativa comuna voraviu apofòniques , quan es diferencien mútuament per un fonema vocàlic ziga-zaga, baliga-balaga geminades quan són una repetició pura i simple de la mateixa paraula leri-leri, xano-xano i rimades quan es diferencien mútuament per un fonema consonàntic corimori

Té com a idea de base que qualsevol acte de comunicació lingüística pressuposa tres components principals un contingut comunicat per senyals lingüístics anomenat sentit determinades formes físiques usades per a comunicar el contingut, anomenades text i un conjunt de correspondències entre sentits i textos que constitueixen la llengua La teoria sentit-text apunta a la descripció de la correspondència entre el sentit i el text per mitjà de la construcció de models formals

Doctor en teologia, estudià hebreu, grec, arameu, siríac i àrab A la Universitat de València 1788-89, i, després, als Estudis Reials de Madrid, fou catedràtic d’hebreu Ideà una teoria fonètica anomenada del triangle vocàlic o orchelià segons la qual la vibració de l’aire s’efectua a la gorja, al paladar i als llavis Fou divulgada pel seu deixeble Antonio MGarcía Blanco en Análisis filosófico de la escritura y lengua hebrea 1846-51

Ingressà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1757, s’installà a Roma, on Pius VII el nomenà bibliotecari del Quirinal És autor d’una obra enciclopèdica vasta i documentada — Idea dell’Universo 1778-87—, de la qual deriven alguns tractats Historia de la vida del hombre 1789-99, Viaje estático al mundo planetario 1793-94 i Catálogo de las lenguas de las naciones conocidas 1800-05, precedent del comparatisme que documenta sobre més de tres-cents idiomes

D’aquí ve que uns sinònims absoluts, és a dir, que tinguin un mateix significat absolut, només poden donar-se respecte a llur contingut conceptual denotatiu, però no pas respecte als valors estilístics connotatius que hi pugui afegir el subjecte parlant