Resultats de la cerca

És dividida en tres varietats dialectals l’oriental augszemnieku , el central vidus , que és la base de la llengua literària, i l’occidental tamnieku Més evolucionat que el lituà, tant en l’aspecte fonètic com en el morfològic, té sis casos i un sistema verbal complex El primer text escrit en letó és un catecisme catòlic del 1585 El 1922 el sistema ortogràfic, d’origen alemany, amb caràcters gòtics, fou substituït pels caràcters llatins, amb alguns signes diacrítics

El livonià és molt influït pel letó, no sols en el seu lèxic, sinó també en la seva estructura gramatical Al segon i tercer decenni del s XX hom conreà el livonià escrit, recolzat en una base demogràfica deu vegades més gran que l’actual

Nascut Morris Pinkovics, en una família jueva que el 1940 emigrà als Estats Units, durant la Segona Guerra Mundial fou mobilitzat a França Reincorporat a la vida civil, prosseguí els estudis de lingüística a la Universitat de Chicago, i posteriorment a la de Columbia El 1951 s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on desenvolupà la seva carrera científica i acadèmica fins el 1996 Doctorat per la Universitat de Harvard 1955, fou alumne de Roman Jakobson , amb el qual collaborà en  Fundamentals of Language 1956, sobre la interpretació binarista de les oposicions fonològiques A…

Aquest parentiu, anomenat històric o genètic , es basa en l’evolució divergent d’una primitiva llengua matriu, evolució vertebrada en unes lleis fonètiques, unes regles morfosintàctiques, etc, pròpies de cada branca Ajuda a conèixer aquest tronc originari la documentació antiga i el mètode comparatiu, iniciat per Bopp i Rask aquest permet la reconstrucció hipotètica de formes primitives i s’ha aplicat especialment a les llengües indoeuropees així, del sànscrit gaus , llatí bos , letó guovs , etc, es reconstrueix l’indoeuropeu gwows 'vaca’ El parentiu tipològic o, més pròpiament,…

L’existència de les llengües bàltiques —molt particularment la del lituà— ha tingut una importància decisiva en la constitució de l’indoeuropeisme, car es tracta de llengües molt arcaïtzants en certs punts, més que el llatí o el grec clàssics i, doncs, llur testimoniatge té un gran valor Així, l’accent lituà és gairebé l’únic fenomen encara observable en una llengua viva que informa sobre la collocació i el caràcter del to indoeuropeu