Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
anàfora
Lingüística i sociolingüística
Terme manllevat pels gramàtics grecs a la retòrica i ressuscitat pels lingüistes moderns, que designa el fet que un membre d’una frase és objecte d’una referència ulterior, dins la mateixa frase o dins una frase del discurs.
La frase quan en Pere va saber el fet, no s’hi va resignar exemplifica els dos tipus de referència anafòrica més importants en català l’anàfora pronominal hi remet a el fet i l’anàfora zero el subjecte en Pere és implícit en el segon verb Tal com mostra aquest mateix exemple, no cal que la referència anafòrica conservi la funció gramatical del membre hi té el valor d’un complement preposicional, mentre que el fet apareix en funció d’objecte directe/>
substància
Lingüística i sociolingüística
Segons F.de Saussure, allò que transcendeix els elements fònics i significatius del signe lingüístic.
De fet, Saussure defineix negativament la substància lingüística “la llengua és una forma, no una substància” La glossemàtica de LHjelmslev, tot i definir també negativament la substància lingüística —ja que substància és tot allò que no és forma, és a dir, que no entra en el sistema de relacions que constitueixen l’estructura de la llengua—, intenta de determinar les relacions entre substància i forma lingüístiques, introduint la distinció entre el pla de l' expressió i el pla del contingut en la llengua i atribuint una substància i una forma a cada pla En el pla de l’expressió equivalent al…
semitística
Lingüística i sociolingüística
Disciplina que té per objecte l’estudi de les llengües semítiques.
Al marge dels tractats de gramàtica àrab escrits per araboparlants i dels de jueus medievals i renaixentistes sobre gramàtica hebrea entre els quals destaquen els de la família Quimḥi, que treballà al Llenguadoc durant els segles XII i XIII les llengües bíbliques i el siríac eren estudiades a diverses universitats europees gràcies a un decret 1311 de Climent V La Reforma donà un gran impuls a l’estudi de l’hebreu, especialment als Països Baixos Però la semitística pròpiament dita no s’inicià fins ben entrat el segle XVIII, després dels èxits obtinguts, en el camp de l’indoeuropeisme, amb els…
variació
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual, a la pràctica, una llengua determinada, en una època, en un lloc i en un grup social donats, no és mai idèntica a allò que és en uns altres.
La variació diacrònica de la llengua dóna lloc als estudis de la gramàtica històrica La variació en l’espai és objecte de la geografia lingüística i de la dialectologia La variació social és observada per la sociolingüística
tagmema
Lingüística i sociolingüística
Segons L.Bloomfield, unitat mínima de significació d’una forma tàctica gramatical, a la qual correspon un significat o episemema
.
Per exemple, en el nen estudia la lliçó , la disposició gramatical forma tàctica dels sintagmes subjecte E verb E complement directe és un tagmema que té l’episemema o significació agent del verb i objecte del verb En la frase Corre , l’entonació imperativa és també un tagmema
forma
Lingüística i sociolingüística
Sistema de regles amb el qual la llengua organitza la substància lingüística, a la qual s’oposa com a tal.
Aquesta oposició es manifesta al nivell d’expressió on la substància és el so descrit segons la física, i la forma és l’organització abstracta de la subtància fònica i al nivell de contingut on la substància fònica és l’objecte d’estudi per part de la semàntica, i sobre ella hom projecta la forma del contingut
san
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües del grup khoisan parlades pels sans.
Els del centre, com els narons, parlen un dialecte de tipus khoi khoikhoi, i la resta, llengües anomenades més pròpiament san , i que es caracteritzen per llur riquesa en la varietat dels tons i dels clics, en la pobresa dels sistemes d’inflexions per al gènere i el nombre, i en la collocació del verb entre el subjecte i l’objecte
tungús
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la branca altaica de la família uraloaltaica, parlades en una extensa zona de la Sibèria Oriental, entre els rius Ienissei, Omolon i Amur (corresponent als territoris de la República de Iacútia i de l’okrug autònom dels Evenkis) per unes 200 000 persones.
Posseeix una gran fragmentació dialectal l' evenki , l' orotx , el lamut i el manegir són els dialectes principals Malgrat que posseeixen literatura i premsa, actualment són en procés d’extinció Utilitzen l’alfabet ciríllic D’estructura morfològica profundament aglutinant, els trets més sobresortints són l’harmonia vocàlica, la posició lliure de l’objecte i la conservació de nombrosos caràcters arcaics com la p protoaltaica
neologisme
Lingüística i sociolingüística
Unitat lèxica nova, formalment o semànticament, introduïda en una llengua.
Pot designar un objecte, un fruit, no coneguts piolet, guaiaba , o un concepte nou fonema Els neologismes formals es basen en la prefixació preromà , la sufixació alfabetitzar , la composició pesacartes , l’abreujament auto , automòbil, la sigla CNT i el manlleu a una altra llengua bluf, xamfrà, etc Els neologismes semàntics adapten un significant vell, per metàfora, etc, a un nou significat catapulta , dispositiu que, als portaavions, serveix per a impulsar la sortida dels avions Per a la formació de neologismes en vocabularis tècnics, hom recorre sovint al grec i al…
fenotip
Lingüística i sociolingüística
Realització concreta d’un objecte sintàctic abstracte, el genotip, segons el lingüista soviètic Šaum’an.
La distinció en la llengua d’un nivell genotípic i un nivell fenotípic es relaciona amb la teoria de l’actuació performance i la competència, de Chomsky
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina