Resultats de la cerca

Els grecs, amb el nom de ιῶτα, l’adoptaren per a anomenar la lletra I En les llengües de la Romània, el seu tractament fonètic ha originat diverses inflexions

Parlada a Cambodja, n'hi ha inscripcions del s VIII L’alfabet khmer ha originat els alfabets siamès i laosià, i la seva escriptura és derivada de la de l’Índia meridional La literatura en khmer és poc antiga i no gaire important, per tal com la literatura cambodjana ha estat produïda generalment en sànscrit i en pali

En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els tres grans…

És considerada una mena de lingua franca amb elements dialectals de procedència diversa Més a prop del llenguatge vèdic que no pas del sànscrit clàssic, fonèticament i gramaticalment és més arcaic que els diversos pràcrits pràcrit que apareixen en les inscripcions d’Aśoka i és més afí als pràcrits occidentals que no als orientals, dels quals conserva únicament alguns trets, els anomenats magadhismes , afinitat que pot ésser deguda a la influència de l’escola budista occidental després del cisma originat pels seguidors de l’escola Mahāsaṅghika, precursors del mahāyāna Fins el s…

Molts arcaismes del català tenen aquest caràcter respecte al català central, car en zones isolades mantenen llur vitalitat així torcar , ‘eixugar’, par ‘sembla’, colcar ‘cavalcar’, ‘muntar’, pus ‘més’, etc són encara vius a les àrees occidentals o baleàriques i alguns escriptors d’aquestes contrades se'n serveixen adesiara A més dels dialectes perifèrics, els últims refugis dels arcaismes són les frases fetes, les locucions, els proverbis, les llengües de grup llenguatges tècnis d’oficis, etc, els usos metafòrics, l’onomàstica, les oracions i pregàries, les cançons populars, etc L’ús dels…

Fins al segle X la llengua comuna dels pobles de l’Europa oriental i Rússia fou l’eslau de primer en sorgiren dialectes i més tard llengües amb característiques pròpies Llur escriptura més característica és la ciríllica Al subgrup meridional pertanyen una sèrie de parles, localitzades entre l’Adriàtica i la mar Negra, que han originat quatre llengües diferents el serbocroat, d’alfabet llatí a Croàcia i ciríllic a Sèrbia, amb característiques sintàctiques i gramaticals semblants a les del rus l’eslovè, emparentat amb el serbocroat, d’alfabet llatí, parlat al NW de Iugoslàvia el…

el fet que Operant sobre la cadena terminal d’aquest gràfic, una transformació nominalitzadora obtindrà el suïcidi de la seva dona a partir de la frase dominada, i dues transformacions de supressió eliminaran BB i de la seva dona i finalment, les “regles d’ajustament” donaran la representació fonològica de la frase, d’on s’ha de derivar la fonètica La simple inspecció del diagrama revela un fet crucial que l’estructura profunda d’aquesta frase és molt més complexa que la de la frase En Pere ha dut la seva dona a la platja , molt semblant superficialment A la primera frase, en efecte, la seva…

No han estat conservats documents escrits de cap mena Gràcies a la lingüística comparada Bopp i als neogramàtics Brugmann, Delbrück, Osthoff, Ascoli hom n’ha pogut conèixer, en gran part, l’estructura fònica i gramatical, com també el vocabulari Atès que la relació entre el significant fònic i el significat no és una relació natural i necessària, la semblança entre els significants que determinades llengües empren per a expressar un mateix significat pare antic indi pitár , avèstic pitar , grec patēr , llatí pater , osc patir , gòtic fadar alemany Vater , anglès father , tokhari B pācer ,…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…

Cal no confondre la lingüística amb altres ciències afins, sobretot la filologia que tracta de les llengües en relació amb els texts i amb tota la documentació que en recull les manifestacions o la gramàtica que introdueix el concepte de les regles que donen compte del funcionament de les llengües La lingüística té, doncs, per objecte el fet de llengua nu, en si, després que hom l’ha abstret de les dades amb les quals indefectiblement es presentava embolcallat Ara bé, els fets de llengua poden ésser considerats des d’angles diferents, cosa que ha dut a la distinció tradicional entre els sons…