Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
reconstruir
Lingüística i sociolingüística
Restituir un text literari a la seva forma original o suposada per la crítica textual
.
ari
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada pel poble ari
.
Hom pot reconstruir un sistema esquemàtic de la llengua a partir de l’indi i de l’irànic, que tenen molts punts de semblança exclusiva respecte a les altres llengües indoeuropees, especialment en la morfologia i en el lèxic
protollengua
Lingüística i sociolingüística
Estat primitiu de llengua parlat en una àrea i en una època determinades i que ha donat lloc a diverses llengües o varietats dialectals.
Hom aplica el terme especialment a un sistema lingüístic reconstruït hipotèticament per mitjà del mètode comparatiu aplicat a llengües històriques La comparació del llatí, el grec, el cèltic, l’albanès, etc, permet de reconstruir el protoindoeuropeu semblantment, hom parla de protogermànic, protogrec, protoromànic, protobasc, etc
Giandomenico Serra
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Professor de llengua i literatures italianes a Cluj Romania i de lingüística romànica a Càller Sardenya i Nàpols Féu notables aportacions al camp de l’onomàstica romana i de la dialectologia, particularment sarda Un profund coneixement dels documents d’arxiu li permeté de reconstruir molts aspectes de la vida cultural i social de la Itàlia medieval Cal remarcar, entre les seves obres, Contributo toponomastico alla teoria della continuità nel Medioevo delle comunità rurali romane e preromane dell’Italia superiore 1931, Lineamenti di una storia linguistica dell’Italia medievale…
transliteració
Lingüística i sociolingüística
Escriptura dels mots d’una llengua determinada amb els signes d’un alfabet diferent.
A diferència de la transcripció, no vol reproduir pròpiament els trets fonètics, sinó que intenta reproduir l’original, lletra per lletra, de manera que, a partir del text transliterat, si hom coneix els dos alfabets, pot reconstruir la grafia del text original Hi ha diversos sistemes de transliteració L'Organització Internacional per a la Normalització ISO n'ha establerts alguns per a la transliteració a caràcters llatins d’alfabets no llatins grec, ciríllic, àrab, hebreu, etc, generalment seguits en treballs científics Per a l’alfabet ciríllic, l’Institut de Ciències…
algonquí
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües, ara totes en camí d’extinció, que forma un dels grups més importants de les llengües ameríndies nord-americanes; de les actualment parlades les més importants són l’algonquí,l’ojibwa i el cree.
Les llengües algonquines són llengües flexionals que distingeixen netament els radicals verbals dels nominals, que fan molt més ús dels sufixos que no dels prefixos, i en general són, d’entre les llengües americanes, de les menys distants del tipus indoeuropeu Relativament a la ciència lingüística, la importància de l’algonquí és molt gran, gràcies als treballs de Leonard Bloomfield, que, a partir del 1925, aplicà a quatre llengües del grup els mètodes de la gramàtica comparada, i va poder reconstruir en gran mesura el protoalgonquí És la primera reconstrucció d’aquest tipus feta…
etimologia
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia l’origen dels mots, amb llur evolució fonètica, morfològica i semàntica.
Així, llaurar prové del llatí LABORARE, freixe de FRAXINU Per als antics, trobar l’etimologia d’un mot era descobrir el seu ‘veritable’ étymos sentit, és a dir, el lligam que unia el mot a la cosa A l’edat mitjana hom creia que les llengües es remuntaven a l’hebreu hi ha romanalles d’aquest error fins al s XIX i proliferaren les etimologies purament anecdòtiques Un exemple destacat són les Etymologiae d’Isidor de Sevilla s VII Els comparatistes s XIX foren els primers a formular el mètode científic de la recerca etimològica En la seva primera etapa mètode fonohistòric , els seus conreadors…
minoic
Lingüística i sociolingüística
Llengua que atresoren els documents en escriptura lineal A cretenca trobats a Creta i en altres illes de la mar Egea.
N'és possible la lectura gràcies a l’adaptació que hom feu d’aquest sistema gràfic per anotar la llengua grega en època micènica micènic Per al seu desxiframent, hom ha proposat diverses teories Així, Cyrus Gordon la considerà una llengua semítica, més exactament una forma mixta d’accadi i d’ideogrames sumeris S Davis, V Georgiev i LR Palmer defensen una teoria que emparenta el minoic amb llengües de la família anatòlica indoeuropeu Palmer, potser d’una manera més raonable, la identifica amb el luvi oriental, bé que els elements en què se sustenta són molt limitats Si hom admet com a…
noruec
Lingüística i sociolingüística
Llengua escandinava occidental parlada a Noruega.
És dividida en dues branques principals el bokmål abans riksmål , parlat pel 75% de la població, i el nynorsk abans landsmål , parlat pel 25% restant Hi són oficials des del 1907 Aquesta duplicitat és fruit d’un doble corrent restaurador iniciat al principi del segle XIX, després de la separació de Dinamarca El bokmål , conservador, prengué per base la parla de les zones urbanes del SE i de la classe dirigent un danès subjecte a la fonologia tonal específicament noruega i amb molts manlleus autòctons per això també és anomenada danonoruec , resultat de la progressiva implantació del danès a…
Jordi Rubió i Balaguer

Jordi Rubio i Balaguer
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Bibliògraf, filòleg, historiador de la Literatura i pedagog.
Vida i Obra Net de Joaquim Rubió i Ors i fill d’Antoni Rubió i Lluch, dels quals fou deixeble Cursà els primers estudis al Collegi Miró i el segon ensenyament al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, on coincidí amb Lluís Nicolau i d’Olwer i Ferran Valls i Taberner 1896-1902 Participà en el Primer Congrés Universitari Català 1903, ingressà en l’Associació Catalana d’Estudiants 1903 i en la Federació Escolar Catalana 1904 El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana El 1907 es…