Resultats de la cerca

Aquesta denominació s’utilitza per a fer referència als recursos lingüístics orals i escrits textuals, sintàctics, lèxics i morfològics i els no lingüístics símbols, fórmules, noms científics usats en àmbits professionals concrets Aquests recursos s’emmarquen fonamentalment en el context d’ensenyament i aprenentatge de llengües en una situació d’ús concreta Aquests llenguatges s’imparteixen en forma de cursos en llengües estrangeres i en la llengua pròpia En són exemples els cursos de llenguatge mèdic o econòmic, els cursos de negocis, de turisme o d’administració d’…

Membre de la cancelleria reial des del 1342, fou secretari 1351 i després protonotari 1365 de Pere el Cerimoniós Fou un dels renovadors de la prosa catalana —es conserven diverses cartes reials redactades per ell entre el 1355 i el 1360— El 1367 inicià la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de Troia de Guido delle Colonne Historia destructionis Troiae 1287 amb el títol Històries troianes publicada el 1906 La seva prosa, clara i precisa, adaptà del llatí diversos recursos sintàctics

L’Observatori de Neologia OBNEO, dirigit per la doctora MTeresa Cabré, analitza el fenomen de l’aparició de paraules noves o neologismes en l’ús, tant pel que fa al català com al castellà La tasca d’aquest grup de recerca consisteix a disposar d’un corpus de neologia de gran difusió en ambdues llengües, corresponent al buidatge de textos escrits i textos orals descriure i analitzar els recursos d’actualització del seu lèxic difondre periòdicament les noves creacions lèxiques i contribuir a l’actualització del lèxic contingut en diccionaris de llengua general, i promoure i…

La classificació d’aquestes llengües és dificultada sovint per la manca d’un coneixement històric sòlid dels pobles que la integren i la gran barreja ètnica que han sofert al llarg del temps, amb etapes de bilingüisme o, almenys, de contacte molt estret, que facilita els processos d’osmosi lingüística Això no obstant, el parentiu de les llengües susdites pot considerar-se definitivament establert, contràriament a la suposada relació uraloaltaica Els trets comuns més sobresortints de les llengües altaiques són, fonèticament, l’harmonia vocàlica i la constitució sillàbica dels mots amb una sola…

Doctora en filologia catalana 1993, des del 2001 és professora de lingüística aplicada i morfologia a la Universitat de les Illes Balears, de la qual dirigí el Servei Lingüístic del 2011 al 2016 Des d’aquest any és coordinadora de Política Lingüística de la UIB Tècnica de projectes de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació Institut d’Estudis Catalans des del 2008, els anys 2009-13 fou vicepresidenta del Consell Assessor de Programació i Continguts de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, i posteriorment membre És autora dels estudis sociolingüístics La imposició de l’espanyol a…

Pot ésser resumida en les tres tesis següents primera, l’aprenentatge del llenguatge és un procés d’habituació i de condicionament per repetició, i l’infant que hi és sotmès no practica cap operació intellectual d’ordre superior segona, els parlants d’una llengua no tenen cap consciència dels recursos de què fan ús, i és per això que els canvis, particularment el canvi fonètic, procedeixen d’una manera cega i sense trobar cap resistència tercera, al lingüista que estudia una llengua li és, doncs, vedat de deixar-se guiar pels judicis dels parlants, i ha de descobrir ell tot sol i des de fora…

Llicenciada en ciències químiques per la Universitat de Valladolid l’any 1948 i doctora en ciències per la mateixa universitat l’any 1953 L’any 1968 ingressà a l’Instituto de Información y Documentación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, on desenvolupà una intensa tasca fins a la seva jubilació en aspectes relacionats amb la terminologia i la terminografia Creà, l’any 1977, juntament amb el professor Criado de Val, Hispanoterm Centro de Terminología Científica y Técnica en Español, que fou durant molts anys l’únic punt de referència sobre terminologia a Espanya La seva…

Doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1973 i en llengües i literatures estrangeres a la Universitat de Roma 1977, ha estat professor en diverses universitats italianes i a Berkeley Califòrnia Catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona 1989-92 i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de la qual fou el primer rector 1992-98, i posteriorment catedràtic emèrit Ha estat president del consell supervisor del TERMCAT 1999-2002 És membre fundador del Grup Català de Sociolingüística , membre de l' Associació Internacional de Llengua i Literatura…

La varietat dels dialectes originaris, la mescla dels holandesos amb colonitzadors d’altres llengües, llur contacte amb la població aborigen, la manca d’una pressió normalitzadora i les tendències autòctones feren que la llengua dels colonitzadors, flexiva originàriament, evolucionés cap a formes més analítiques Les principals diferències amb el neerlandès són certs canvis vocàlics, ensordiment de consonants i apòcope de mots, quant a la fonètica, i, quant a la morfologia, eliminació de l’alternança vocàlica en la conjugació, eliminació dels morfemes de persona i de nombre, expressió del…

De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885 segona…