Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Ettore Li Gotti
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i crític italià.
Ensenyà filologia romànica a la Universitat de Palerm i fundà el Centro di Studi Filologici e Linguistici Siciliani dei Secoli XIV e XV Són importants els seus estudis sobre Berchet, Sacchetti, el s XIV i, en general, sobre tota la cultura medieval romànica, especialment la siciliana Entre les seves obres cal remarcar Il Sacchetti e la tecnica musicale del Trecento italiano 1935, FSacchetti, uomo “discolo e grosso” 1940, Jofre de Foixà Vers e Regles de trobar 1952, Sopravvivenza delle leggende carolingie in Sicilia 1956, etc
Giandomenico Serra
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Professor de llengua i literatures italianes a Cluj Romania i de lingüística romànica a Càller Sardenya i Nàpols Féu notables aportacions al camp de l’onomàstica romana i de la dialectologia, particularment sarda Un profund coneixement dels documents d’arxiu li permeté de reconstruir molts aspectes de la vida cultural i social de la Itàlia medieval Cal remarcar, entre les seves obres, Contributo toponomastico alla teoria della continuità nel Medioevo delle comunità rurali romane e preromane dell’Italia superiore 1931, Lineamenti di una storia linguistica dell’Italia medievale…
Raymond Foulché-Delbosc
Història
Lingüística i sociolingüística
Hispanista llenguadocià.
Fundà i dirigí la Revue Hispanique 1894-1933, on publicà la majoria dels seus treballs d’investigació, principalment orientats cap a l’edició de texts, la recerca de fonts i els estudis bibliogràfics, entre els quals cal remarcar la Bibliographie des voyages en Espagne et en Portugal 1896, la Bibliographie de Góngora 1908, la Bibliographie de Jacinto Verdaguer 1912 i la reedició de la versió francesa de la Disputa de l’ase , d’Anselm Turmeda 1911, i d' Els mestres de València , de Gaspar Guerau de Montmajor 1915 També és autor d’un Abrégé de grammaire catalane 1902 i de l’útil…
Karl Vossler
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Professà a les universitats de Heidelberg, Würzburg i Munic Partint d’idees de Humboldt i Croce, reaccionà contra el mecanicisme dels neogramàtics per tal de remarcar el paper de l’individu en la creació i la difusió lingüística, no exemptes de valor artístic Positivismus und Idealismus in der Sprachwissenschaft , ‘Positivisme i idealisme en la lingüística’ 1904 La història lingüística ha d’ésser la història d’aquestes creacions, o sia, història de la cultura Intentà d’aplicar la seva teoria idealisme al francès i establí un parallel entre els fenòmens culturals i els canvis…
Robert Anderson Hall
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà.
Estudià a Princeton, Roma i Chicago Es dedicà a les llengües i a la lingüística general fou deixeble de L Bloomfield i a la filologia romànica En el curs de la seva carrera estigué en contacte amb els més variats corrents de recerca de l’àmbit nord-americà, que deixaren una traça evident en el treball, on adoptà un reeixit sincretisme Entre els seus estudis més de quatre-cents títols cal remarcar Bibliography of Italian Linguistics 1941 refosa en Bibliografia della linguistica italiana 1958 Descriptive Italian Grammar 1948 Short History of Italian Literature 1951 Manuel of…
llengües camitosemítiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades d’E a W, des de Mesopotàmia i Aràbia per tota l’Àfrica del nord fins a l’Atlàntic, i vers el sud fins dellà el límit meridional del Sàhara i a la zona de l’Àfrica Oriental fins a l’equador.
Formada pel conjunt de sis grups diferenciats semític, berber, egipci, cuixític, omòtic i txadià La tendència moderna Greenberg és designar aquesta gran família lingüística amb el nom d' afroasiàtica Presenta trets essencials comuns innegables Quant a la fonologia, cal remarcar l’existència, en grau divers, de consonants glotalitzades i enfàtiques i de fonemes articulats a la gorja o a la part posterior de la cavitat bucal laríngies, faríngies i velars i del paper essencial de les consonants morfològicament cal fer esment de la forma prefixada del verb i els pronoms sufixats com…
Nicolau Quilis
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Franciscà El 1405 el rei Martí el recomanà als jurats de Morella perquè fos subvencionat per a anar a estudiar a París El 1416 era a Barcelona, on predicà en les festes de substracció d’obediència a Benet XIII La reina Violant morta el 1431 el nomenà marmessor testamentari, i el 1444 intervenia encara en qüestions de testamentaria A instàncies del ciutadà de Barcelona Francesc de Colomines, entre el 1416 i el 1426 traduí al català el De Officiis de Ciceró La versió és bastant lliure, amb comentaris personals o d’altres autors, en els quals no s’està de remarcar la superioritat de…
,
Amadeu Pagès
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Deixeble d’Alfred Morel-Fatio a l’École des Hautes Études de París, es doctorà a la Sorbona el 1912 amb la tesi Auzias March et ses prédécesseurs i amb una tesi complementària, en català, titulada Introducció a l’edició crítica de les obres de Auzias March , publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC, sobre els manuscrits i les edicions del poeta valencià, per al nom del qual Pagès sempre utilitzà la grafia Auzias Professor d’ensenyament secundari a París i a la Rochelle, i inspector d’acadèmia després, a la Turena, dedicà a la literatura catalana medieval la major part dels seus…
,
Ricard Monner i Sans
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i escriptor.
Home polifacètic, publicà en diversos gèneres, poesia, narrativa, literatura, història, geografia i assaig De la primera etapa cal destacar, Fe y Amor 1879 i La justicia del Rey Santo Tradición toledana 1883, Cuentos incoloros , La República de Orange , Oraciones, misas y cantares 1887, La baronesa de Wilson i Breves noticias sobre la novela contemporánea El 1889 emigrà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires Hi fou catedràtic de llengua i literatura castellanes Entre les nombroses obres publicades en aquest país cal esmentar Almanaque histórico argentino 1891 A histórico pasado, risueño…
,
gal·licisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic del francès passat a una altra llengua, sia directament, sia com a calc (occitanisme).
En català els gallicismes han afectat la formació de mots per exemple, els sufixos -ea, -atge , la sintaxi usos de gerundi, construccions infinitives i sobretot el lèxic Els manlleus al francès antic i modern hi són nombrosos, igualment que en altres països romànics i fins i tot no romànics, a causa del gran paper que ha tingut França en la civilització europea Cal no oblidar que Catalunya nasqué com a marca carolíngia, la qual cosa la vinculà de bon començament a la cultura franca, i això pesa molt en la llengua i en les lletres Alguns compartiments de vocabulari català en què el gallicisme…