Resultats de la cerca

D’estructura monosillàbica, hi predominen els grups etimològics formats per dues o tres síllabes, amb abundor de sons palatals Són característics els diversos nivells de tonalitat arriben a 6 en el dialecte central i la varietat de formes honorífiques segons la posició de l’interlocutor Abunden els mots abstractes expressats per combinacions de dos mots L’escriptura i la gramàtica foren elaborades per T'on-mi Sam-bho-ṭa s VII a partir de l’escriptura índia del període gupta posterior Escriptura alfabètica horitzontal, d’esquerra a dreta i de puntuació intersillàbica, consta de 30 consonants i…

L’empremta lleonesa es fa palesa a la part septentrional inserció de i en síllaba àtona palicia , ‘pallissa’, substitució de -i per -e i de -u per -o pobri, 'pobre’, abaju , ‘davall’ i mots com zorondo ‘tardà’ Els trets andalusos, en canvi, dominen a l’Extremadura baixa ž vibrillant < y, ll cabažo , ‘cavall’, -s aspirada, confusió de l, r implosives, variant -ajo del sufix -azgo Són característiques més generals elevació tonal i allargament de les síllabes tòniques, aspiració de la f- jumo , ‘fum’, illots esparsos de les sonores z i ẓ káza ‘casa’, beđíno ‘veí’, ús de l’article…

És parlat al Japó per uns 120 milions de persones, a les illes Hawaii més de 250 000, el 30% de la població, a Califòrnia EUA uns 300 000 i al Brasil 150 000 Té una gran varietat dialectal, i el dialecte de Tòquio és considerat l’idioma oficial La documentació més antiga en japonès són unes inscripcions fetes en caràcters xinesos al segle V És una llengua d’estructura aglutinant que combina diversos elements lingüístics en mots simples, cadascun d’aquests elements tenint una significació fixa i apta a existir separadament Té poques vocals i consonants, i la major part de les síllabes són…

Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre dos mínims…

El mot derivat comporta una significació distinta de la del primitiu sobre el qual s’ha format, tot i que conservi algun aspecte semàntic que hi coincideixi Hom pot parlar de diverses classes de derivats, segons l’extensió de la unitat primitiva de la qual hom parteix derivat primari és el format directament damunt l’arrel d’un mot estim- > estimar , i derivat secundari és el que parteix d’un mot ja completat oliva > olivarer El mot que prové d’un substantiu o d’un adjectiu rep el nom de derivat postnominal fuet > fuetejar , i el de derivat postverbal el que prové d’un verb…

N'és possible la lectura gràcies a l’adaptació que hom feu d’aquest sistema gràfic per anotar la llengua grega en època micènica micènic Per al seu desxiframent, hom ha proposat diverses teories Així, Cyrus Gordon la considerà una llengua semítica, més exactament una forma mixta d’accadi i d’ideogrames sumeris S Davis, V Georgiev i LR Palmer defensen una teoria que emparenta el minoic amb llengües de la família anatòlica indoeuropeu Palmer, potser d’una manera més raonable, la identifica amb el luvi oriental, bé que els elements en què se sustenta són molt limitats Si hom admet com a…

Quan, el 1521, Joan Bonllavi feu imprimir a València el Blanquerna , de Ramon Llull, ja feu la distinció entre “la llengua llemosina primera” de l’original i “esta llengua valenciana bastarda” a què l’acomodà, en un intent de modernització amb vista al nou públic lector D’alguna manera, prosperà la convicció que l’idioma antic era un “llemosí” comú, del qual derivaven el “català”, el “valencià” i el “mallorquí” de l’etapa de la Renaixença, amb les respectives inclinacions diferencialistes Alhora, això donà peu a pintoresques teories sobre l’origen del català, que hom considerava derivat del “…

És representat gràficament en una escriptura sillàbica, procedent de la Creta minoica, transformació de l’antiga lineal A escriptura lineal, en caràcters anomenats xiprominoics i que daten aproximadament de l’edat del bronze Mantinguda encara en inscripcions del final del s II aC, aquesta escriptura sillàbica és, de fet, poc apta per a l’expressió de la llengua grega, tant per a les acumulacions de consonants com per a les terminacions travades, atès que només representava síllabes lliures així, pe-re-ta-li-o-ne per Ἐδαλίων, pa-ta per πάντα, a-po-ro-ti-tai per Ἀφροδίτa Ultra l’escriptura, el…