Resultats de la cerca

N'hi ha una considerable diàspora uns 3 milions a l’Europa occidental En el passat hom distingia dos nivells de llenguatge a Turquia la cort, l’administració i els reduïts nuclis d’intellectuals feien servir l’anomenat fasıh türkçe o turc pur, on es donava entrada, en tots els camps de l’idioma, a una gran quantitat de préstecs de l’àrab i el persa, fins a deixar reduïdes les formes turqueses a un 30% de la llengua Aquest tipus de llenguatge era incomprensible per a la gran majoria de la població, que parlava una llengua molt menys influïda per l’àrab i el persa l’anomenat kaba…

Pertany a la família de llengües dravídiques, i el 1956 esdevingué llengua oficial de l’estat indi de Kerala Els primers documents escrits daten del segle X, època en què ja apareix clarament diferenciada del tàmil, barrejada amb el qual s’havia desenvolupat des del segle V Actualment difereix del tàmil en l’absència de terminacions personals en el verb Fa servir, en el llenguatge colloquial i sobretot en el literari, nombroses paraules manllevades del sànscrit

Així, a passi-ho bé , el pronom no es refereix a res d’identificable, però distingeix la frase de passi bé i a penso en això, que no hagi vingut , el demostratiu no fa sinó evitar la seqüència impossible en que La gramàtica generativotransformacional fa un ús freqüent de bases buides abstractes o “elements morts” dummy elements que, en la descripció estructural d’una frase matriu, marquen les possibilitats d’inserció d’altres frases transformades

El verb auxiliar modifica aquell del qual és incident, tot aportant-li un matís nou en el significat Precisament hom pot descobrir que un verb és auxiliar a partir d’aquest caràcter de subordinació a un altre Fonamentalment ho són ésser , estar i haver i hom els fa servir sobretot per a la formació de la veu passiva, o bé per a la construcció de perífrasis verbals Tot amb tot, molts altres verbs poden tenir aquesta funció auxiliar Vaig anar-hi

Després de fer de lector a la Universitat de Varsòvia, el 1925 se n'anà a Turquia com a encarregat d’un curs d’història de les religions i establí contacte amb les llengües caucàsiques Més tard, el 1931, installat a Uppsala com a lector d’aquella universitat, estudià el folklore i les llengües nòrdiques Des de l’any 1948 fou professor del Collège de France Investigà la mitologia indoeuropea fent servir el mètode comparatiu per tal de conciliar l’actitud estructuralista amb l’aproximació històrica Entre les seves obres cal destacar Le festin de l’immortalité Étude de mythologie…

En la consideració dels occitanismes del català, cal distingir entre els manlleus de la llengua literària antiga i els dels parlars contigus al domini occità, com és el rossellonès Als darrers pertanyen alavès ‘llavors’, canilla 'eruga’, codena 'cotna’, grasilles 'graelles’, let 'lleig’, lluset 'llampec’, etc Alguns d’aquests casos són moderns d’altres, com feda 'ovella’, es remunten a l’edat mitjana Alguna vegada la proximitat geogràfica deu haver permès de conservar un ètim abandonat per la llengua comuna, com és el cas del rossellonès verm 'cuc’, que es manté gràcies a una isoglossa…

Visqué a Barcelona fins als deu anys, però no fou fins als inicis dels anys setanta que s’inicià en el coneixement i l’estudi del català Fou catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt del Main 1981 Organitzà les Setmanes Catalanes a Berlín 1978, a Karlsruhe 1983, i d’altres Fundà la Biblioteca Catalana de Frankfurt 1981, la Deutsch-Katalanische Gesellschaft Associació germanocatalana, de la qual fou president 1983-95, la Zeitschrift für Katalanistik / Revista d’Estudis Catalans 1980 i l’Oficina Catalana-Katalanisches Kulturbüro Frankfurt 1988 Entre un centenar llarg de…

Vida i obra Doctor en dret 1817 per la Universitat Lulliana Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde 1822 Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma diferents publicacions periòdiques de caràcter liberal i constitucionalista com el Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca  1820-22, Es Prat i sa Bufera  1822, que substituí l’anterior i, probablement, Es Deixondidor  1822 Al Setmanari  publicà articles de fons, poesies i un bon nombre de diàlegs, expressius i acolorits Amb el retorn de l’absolutisme, patí un procés de depuració i hagué de deixar la…