Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
llengua de signes
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels sistemes de signes coherents (sobretot amb les mans) emprat per a la comunicació habitual en una determinada comunitat de persones, generalment sordes.
Característiques generals de les llengües de signes Cal no confondre les llengües de signes amb accions de mim o imitacions gestuals d’objectes, accions, etc, encara que aquestes hi puguin ser utilitzades amb alguna freqüència com en qualsevol sistema lingüístic, els signes confegits amb les mans són convencionals i arbitraris, sense cap relació material amb l’objecte o concepte que expressen És també errònia la idea que les llengües de signes constitueixen una ‘traducció’ o ‘versió’ dels signes orals, bé que ocasionalment algun signe pot tenir aquest origen En aquest sentit, el lèxic i…
sistema Braille
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Sistema d’escriptura i lectura tàctil inventat per Louis Braille al segle XIX.
Prenent com a base la sonografia Barbier, Braille inventà un mètode d’escriptura i lectura, feta per mitjà d’impressions en relleu sobre planxes, la qual cosa permet un tipus de lectura analítica i tàctil a la velocitat de 125 a 175 paraules per minut El sistema Braille fou adoptat com a oficial el 1854 a l’Institut des Aveugles, i el 1878, al Congrés Internacional de París, com a sistema universal d’ensenyança dels cecs actualment encara és usat
figura
Lingüística i sociolingüística
Segons la glossemàtica, cadascun dels elements del signe lingüístic, no-signes en ells mateixos que, en nombre reduït, serveixen per a construir la llengua, sistema infinit de signes.
L’infinit de la llengua deriva del caràcter no significatiu de les figures, les possibilitats combinatòries de les quals, a l’inrevés del que passa amb els signes, són illimitades Hjelmslev distingeix entre figura d’expressió o cenema i figura de contingut o plerema
oposició significativa
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Oposició formada per dos signes de la llengua, els significats dels quals són diferents.
Així, en llatí equus / equīs , dominus / equus En tractar-se de dos signes, resta implícit en la definició que els significants han d’ésser també diferents Algunes de les oposicions significatives són simplement oposicions de vocabulari , mentre que d’altres sómn oposicions gramaticals
semiologia
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia la vida dels signes en el si de la vida social.
El terme i la seva definició són deguts al lingüista Fde Saussure, el qual considerava la lingüística com una part d’aquesta ciència general per això es poden relacionar totes dues disciplines El problema lingüístic és essencialment semiològic per a descobrir la veritable natura de la llengua, cal considerar en primer lloc allò que té de comú amb tots els altres sistemes del mateix ordre Però, paradoxalment, la lingüística és precisament necessària a la semiologia per a posar convenientment el problema del signe, atès que la llengua és el primer sistema de signes Per bé que alguns autors usen…
llenguatge
Antropologia social
Lingüística i sociolingüística
Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per ell.
Per això, el llenguatge suposa un aspecte individual i un aspecte social Atenent al sistema de signes a disposició de la capacitat comunicativa de l’home —els signes podent ésser de natura diversa, segons els sentits que els poden copsar—, hi pot haver moltes menes de llenguatges auditiu o, correlativament, parlat , visual, olfactiu, tàctil, etc Es dóna llenguatge sempre que dos individus, havent atribuït convencionalment un cert sentit a un acte determinat, l’executen amb finalitat de comunicar-se entre ells Però, entre els diversos llenguatges possibles, excelleix, com a tal, estrictament…
síl·laba
Lingüística i sociolingüística
Tradicionalment, element mínim d’articulació i la unitat natural que conforma els significants dels signes lingüístics.
Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre dos mínims…
Ferdinand de Saussure
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista suís.
Estudià a Ginebra, Leipzig i Berlín Fou deixeble dels neogramàtica Es doctorà a Leipzig el 1880 El 1881 passà a ensenyar a París, i hi romangué fins el 1891, que fou nomenat professor de lingüística indoeuropea a Ginebra Des del 1907 hi impartí també classes de lingüística general Fruit d’aquest darrer ensenyament fou el Cours de linguistique générale , publicat en edició pòstuma el 1916 sobre notes preses a classe pels deixebles de Saussure ChBally i ASechehaye El Cours assolí una gran difusió i se sol considerar com el punt de partida de l' estructuralisme i, en conseqüència, de la…
semiòtica
Lingüística i sociolingüística
Terme usat generalment com a sinònim de semiologia pels autors anglosaxons (particularment Ch.S.Peirce i Ch.Morris).
Bé que han prescindit més de l’enquadrament social de l’estudi dels signes en la semiologia de Saussure i han considerat la semiòtica o bé com una teoria general dels signes o bé com l’estudi d’algun sistema molt particular de comunicació codi de senyals de carretera, marítims, etc Ha dedicat una atenció, si no exclusiva, sí preferent, al llenguatge humà, sia com a llengua funcional, sia com a base per a l’elaboració d’un sistema nou d’expressió el llenguatge literari, filosòfic o científic
símbol
Lingüística i sociolingüística
Signe.
Saussure i altres han rebutjat aquesta definició adduint l’arbitrarietat de relació gairebé absoluta que hi ha entre els signes i les coses significades, enfront de la relació o la motivació que d’alguna manera sempre hi ha entre el símbol i la cosa simbolitzada, com la calavera i la mort D’altres posen en relleu més aviat el fet que els signes sempre formen sistemes de relacions, com, per exemple, els fonemes consonàntics d’una llengua en canvi, els símbols no ho fan necessàriament, com, per exemple, les banderes dels països membres de l’ONU
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina