Resultats de la cerca

El mot del qual hom parteix rep el nom de primitiu , i el nou mot obtingut, el de derivat El procediment més usual del qual hom se serveix per a la formació de mots derivats és el d’afegir alguna unitat de la llengua a alguna part del mot primitiu, cosa que pot significar, alhora, alguna modificació en el mot sobre el qual és aplicada la derivació ferro > ferrer Les unitats emprades per a formar els mots derivats són anomenades afixos , i segons que siguin a l’inici, a l’interior o al final del mot primitiu, hom les anomena prefixos im mortal, infixos , ferr e ter, que també presenta…

D’aquí ve que uns sinònims absoluts, és a dir, que tinguin un mateix significat absolut, només poden donar-se respecte a llur contingut conceptual denotatiu, però no pas respecte als valors estilístics connotatius que hi pugui afegir el subjecte parlant

Ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i hi fou ordenat de sacerdot el 1930 Durant la guerra civil de 1936-39 anà a Alemanya, i més endavant s’establí a Suïssa Estudià als monestirs de Montserrat i de Beuron, a l’Escola Bíblica de Jerusalem i a l’Institut Bíblic de Roma El 1934 publicà un opuscle sobre El Tabor , i el 1971, un útil Diccionari de sinònims

El seu racionalisme li ocasionà conflictes amb les autoritats eclesiàstiques Influït per ChWolff i GWLeibniz, defensà les tesis d’aquest en contra de les de Kant Entre les seves obres cal esmentar Neue Apologie des Sokrates ‘Nova apologia de Sòcrates’, 1772, i Allgemeine Theorie des Denkens und Empfindens ‘Teoria general del pensar i del sentir’, 1776 És autor també d’un Synonymisches Wörterbuch der deutschen Sprache ‘Diccionari de sinònims de la llengua alemanya’, 1802

Fou catedràtic de llatí a l’Estudi General de Barcelona durant el darrer terç del segle XVI Publicà Adjunta Ciceronis Barcelona 1579, complement del catàleg Epitheta M T Ciceronis sobre els sinònims utilitzats per Ciceró del seu mestre Pere Joan Nunyes, i la gramàtica llatina Latine declinandi et conjugandi methodus Barcelona 1595 Disposà d’una biblioteca particular molt notable per a l’època Bibliografia Madurell Marimon, JM 1980-1981 “Antoni Jolís, catedràtic de gramàtica de la Universitat de Barcelona 1588-1600” Analecta Sacra Tarraconensia , 53-54, p 187-215

El terme i la seva definició són deguts al lingüista Fde Saussure, el qual considerava la lingüística com una part d’aquesta ciència general per això es poden relacionar totes dues disciplines El problema lingüístic és essencialment semiològic per a descobrir la veritable natura de la llengua, cal considerar en primer lloc allò que té de comú amb tots els altres sistemes del mateix ordre Però, paradoxalment, la lingüística és precisament necessària a la semiologia per a posar convenientment el problema del signe, atès que la llengua és el primer sistema de signes Per bé que alguns autors usen…

Doctor en drets Fill del mercader i impressor Pere Lacavalleria , fou batejat a Barcelona el 2 de desembre de 1640, tal com ell mateix feu constar en el seu opuscle Allegacions en dret 1680 Antoni Lacavalleria, germà seu, imprimí les seves dues obres Gazophylacium catalano-latinum Barcelona 1696, per ajudar a la traducció del català al llatí, en la qual treballà vuit anys i incorporà molta terminologia cientificotècnica L’obra supera, tant en l’aspecte científic com en la riquesa lèxica i fraseològica, els diccionaris publicats fins aleshores Publicà encara una Bibliotheca…

Especialitzat en estudis sobre llenguatge i poesia, publicà La poesia eucarística a Catalunya després de Verdaguer 1952, Com és la poesia 1953, De Verdaguer a Carner 1960 —el seu assaig més important—, Cinc poetes italians Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo 1961, El llenguatge de Prudenci Bertrana 1968, Art poètica de Maragall 1970, Epistolari JM López-Picó-Carles Riba 1976, Montserrat 1977, Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer 1986, El to colloquial de l’epopeia 1986 i La recuperació dels goigs al segle XIX 1984, i les biografies Joaquim Ruyra 1966 i El temps de Josep…

Estudià romanística a Basilea, on fou deixeble de Germà Colon, i a París, Florència i Barcelona Es doctorà el 1965 amb una tesi sobre la traducció catalana del Tresor de Brunetto Latini per Guillem de Copons Fou catedràtic de filologia romànica i lingüística històrica de la Universitat de Saskatchewan, a Saskatoon Canadà, fins a la seva jubilació l’any 2000 S’especialitzà en l’edició de traduccions medievals a Europa, i sobretot als Països Catalans, dels texts clàssics —Ciceró, Sant Agustí, Joan de Galles i altres— Especialitzat en Francesc Eiximenis, publicà  Lo llibre de les dones 1980, en…

Són cultismes del català, per exemple, albor i aliè , enfront de blancor i estrany