Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
canvi funcional
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que s’esdevé quan un mot que pertany a una determinada classe, definida per una funció característica, passa a adquirir la funció definidora d’una altra.
Així, el mot petit d' el meu fill petit pertany a la classe dels adjectius i el d' el petit dels meus fills pertany a la dels substantius En l’expressió cafè cafè el primer mot pertany a la classe dels substantius i el segon a la classe dels adjectius Aquest fenomen és anomenat també metàbasi
gènere
Lingüística i sociolingüística
Accident o morfema gramatical d’una llengua que dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es poden manifestar per la referència pronominal, per la concordança amb l’adjectiu o per afixos nominals.
Les llengües indoeuropees solen classificar els noms en dos o tres gèneres masculí, femení i neutre unes altres llengües, com algunes d’africanes, en tenen més de tres En les descripcions lingüístiques, el gènere masculí és pres com a base cas no marcat i els altres són descrits amb referència a aquell casos marcats El gènere gramatical, fonamental en propietats formals, no sempre correspon al gènere natural, que es basa en la diferenciació sexual dels éssers animats i éssers inanimats, com fa la llengua anglesa només en la referència pronominal he, she, it , que no presenta , d’altra banda…
grau de significació de l’adjectiu
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels valors o els nivells d’expressió susceptible d’ésser manifestat per un adjectiu, en poder variar la intensitat relativa de les qualitats que designa.
El grau positiu no és marcat per graus de comparació ni d’intensitat El comparatiu indica la qualitat de l’adjectiu per comparació amb d’altres substantius que tenen la mateixa qualitat Pot ésser de superioritat més que , d' inferioritat menys que , d' igualtat tant com El català conserva algunes formes de comparatiu sintètic, per sufixació, heretades del llatí millor, pitjor, major, menor , tot i que la parla corrent prefereix les formes analítiques integrades per adverbi + adjectiu El superlatiu que suposa també sempre una idea implícita de comparació atribueix al…
conversió
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia del Cercle de Praga, pas d’una categoria a una altra per mitjans morfològics que no alteren la base dels mots.
Així, sobre la base menj- hom pot formar el verb menjar , l’adjectiu menjador , els substantius menjadora i menja , etc
categoria lèxica
Lingüística i sociolingüística
Categoria que es basa, només, en la significació dels mots, prescindint de les relacions que imposa la forma gramatical.
Per a Ch Bally, és la formada per signes pertanyents al lèxic substantius, adjectius, verbs i adverbis, els quals són combinats els uns amb els altres per elements relacionats amb el discurs Per a LHjelmslev, és la formada per mots que tenen una mateixa arrel o semantema
seixanta
Lingüística i sociolingüística
El nombre seixanta, 60.
Els numerals cardinals compresos entre seixanta i setanta són seixanta-un, seixanta-una , 61 seixanta-dos, seixanta-dues , 62 seixanta-tres, 63 seixanta-quatre , 64 seixanta-cinc , 65 seixanta-sis, 66 seixanta-set , 67 seixanta-vuit , 68 seixanta-nou , 69 Els mateixos, usats com a substantius, són, seixanta-u, seixanta-dos, seixanta-tres, etc
setanta
Lingüística i sociolingüística
El nombre setanta, 70.
Els numerals cardinals compresos entre setanta i vuitanta són setanta-un, setanta-una, 71 setanta-dos, setanta-dues , 72 setanta-tres, 73 setanta-quatre, 74 setanta-cinc , 75 setanta-sis, 76 setanta-set , 77 setanta-vuit , 78 setanta-nou , 79 Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són setanta-u, setanta-dos, setanta-tres , etc
quaranta
Lingüística i sociolingüística
El nombre quaranta, 40.
Els numerals cardinals compresos entre quaranta i cinquanta són quaranta-un, quaranta-una, 41 quaranta-dos, quaranta-dues , 42 quaranta-tres , 43 quaranta-quatre , 44 quaranta-cinc, 45 quaranta-sis , 46 quaranta-set , 47 quaranta-vuit , 48 quaranta-nou , 49 Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són quaranta-u, quaranta-dos, quaranta-tres, etc El quilòmetre quaranta-u
neerlandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als Països Baixos en la seva extensió geogràfica més àmplia: l’estat dels Països Baixos, la part septentrional de Bèlgica i el NW de França (Flandes francès).
És limitada al S per la línia divisòria de les llengües germàniques i romàniques, que passa per Dunkerque, el sud de Brusselles, Lovaina, Maastricht i Eupen, i a l’E per la frontera entre els Països Baixos i Alemanya amb zones de copenetració dialectal El neerlandès pertany al grup germànic occidental, i procedeix del baix franc, que no ha participat en el canvi fonètic de l’alt alemany En la seva forma moderna es distingeix de les altres llengües germàniques veïnes per una sèrie de particularitats fonètiques, lexicogràfiques i morfosintàctiques, que la situen entre l’alemany i l’anglès per…
nom apel·latiu
Lingüística i sociolingüística
Nom que hom aplica a tots els objectes que formen una classe, gènere.
La primera distinció que la gramàtica tradicional feia entre els substantius era la que separava el nom apellatiu o comú p ex ciutat , del propi p ex Barcelona La natura de la diferència ha estat molt debatuda, generalment en termes tals com el d' espècie i individu, connotació i denotació, comprensió i extensió , etc Són termes filosòfics i, en efecte, el debat és filosòfic Lingüísticament és buit, car, com feu veure James Harris 1751, els noms propis són marginals a la llengua, i això en tres sentits la majoria dels noms propis es fabriquen per procediments extralingüístics la…