Resultats de la cerca

La denominació, usada en diversos reculls antics de mots l' Onomasticon de Juli Pòllux, del 180, sobre terminologia d’institucions i costums grecs, ha arribat fins avui amb el sentit de recopilació de topònims, mots tècnics, etc

Pot designar un objecte, un fruit, no coneguts piolet, guaiaba , o un concepte nou fonema Els neologismes formals es basen en la prefixació preromà , la sufixació alfabetitzar , la composició pesacartes , l’abreujament auto , automòbil, la sigla CNT i el manlleu a una altra llengua bluf, xamfrà, etc Els neologismes semàntics adapten un significant vell, per metàfora, etc, a un nou significat catapulta , dispositiu que, als portaavions, serveix per a impulsar la sortida dels avions Per a la formació de neologismes en vocabularis tècnics, hom recorre sovint al grec i al…

En català els gallicismes han afectat la formació de mots per exemple, els sufixos -ea, -atge , la sintaxi usos de gerundi, construccions infinitives i sobretot el lèxic Els manlleus al francès antic i modern hi són nombrosos, igualment que en altres països romànics i fins i tot no romànics, a causa del gran paper que ha tingut França en la civilització europea Cal no oblidar que Catalunya nasqué com a marca carolíngia, la qual cosa la vinculà de bon començament a la cultura franca, i això pesa molt en la llengua i en les lletres Alguns compartiments de vocabulari català en què el gallicisme…

Amb el fenici, púnic i moabita, constitueix una branca de l’antic cananeu Les manifestacions escrites de l’hebreu en el seu període més antic són la Bíblia hebraica 1200-200 aC i l’epigrafia de l’època reial Malgrat el predomini creixent de l’arameu d’ençà del període de l’exili segle VII aC, l’hebreu continuà servint de mitjà d’expressió, si més no escrit, en el període postbíblic una part de la literatura apòcrifa, documents de la mar Morta i les inscripcions en monedes macabees, en tombes i en osseres jueves La majoria dels escrits rabínics dels primers segles cristians foren…

Entre els dialectes d' oïl , el francià dialecte de l’Illa de França consolidà ja ben aviat, per raons històriques i polítiques, la seva supremacia Actualment el francès és, en graus diversos, la llengua d’uns 75 milions de francoparlants És parlada a l’estat francès on constitueix la llengua oficial, a Bèlgica on és cooficial amb el flamenc, als cantons francoparlants de Suïssa a la Confederació Helvètica és cooficial amb l’alemany, l’italià i el retoromànic, al Canadà cooficial amb l’anglès i als territoris de les antigues colònies franceses De totes les llengües neollatines és la que…

La necessitat de sistematització dels termes científics i tècnics des d’una òptica extralingüística i universalitzant es féu patent a finals del segle XVII, però es desenvolupà sobretot amb l’enciclopedisme del segle XVIII i molt especialment en l’establiment de les nomenclatures de les ciències naturals Linné, Buffon La ràpida expansió de les ciències i les tècniques a partir de la revolució industrial del segle XIX, amb l’increment dels intercanvis d’informació que comportava, encara accentuaren més l’exigència de la normalització terminològica, sobretot per a les llengües estatals o…

Gramàtica i sintaxi Bé que hom pot distingir-hi diverses varietats, procedents de les diferents parles preislàmiques, hom entén per llengua àrab la parlada al centre d’Aràbia al segle VII, anomenada àrab literari o clàssic , i en la qual fou escrit l’Alcorà L’expansió de l’islam, l’ortodòxia del qual no permet la traducció del llibre sagrat, obligà a l’estudi de la llengua, la qual, ultra aquesta necessitat religiosa, esdevingué aviat llengua administrativa, comercial i literària dels països islamitzats La combinació de —generalment— tres de les vint-i-vuit consonants de què consta l’alifat…

Durant el Renaixement, fou la llengua emprada pels humanistes Originària de la regió del Laci, procedia de l’indoeuropeu, bé que passà per diversos estadis intermedis abans d’arribar a la seva forma clàssica El llatí tingué notable relació amb altres llengües itàliques, com el falisc, l’osc i l’umbre, amb els dialectes cèltics del nord hom en troba reminiscències en paraules com carrus, qaesum, petorritum , amb el grec, parlat al sud d’Itàlia Magna Graecia , i amb una llengua no indoeuropea l’etrusc cal pensar en noms propis, com Sulla , en d’altres amb sufix - n -, com Perpenna , en els…